Luis Rubiales, el president de la Federació Espanyola de futbol,s’ha disculpatpelpolèmic petó sense consentiment que li va fer a Jenni Hermoso en l’entrega de premis: «He de disculpar-me, no em queda cap altre remei», explicava en un vídeo difós a les xarxes socials.

Seguir leyendo....

La Universitat de Qatar va anunciar que convertirà en un «mini museu» l’habitació en la qual residia l’astre argentí Lionel Messi durant el Mundial de futbol del 2022, que va acabar guanyant l’albiceleste’. L’agència de notícies qatarià estatal QNA va publicar al seu compte de Twitter que l’habitació de Messi a la residència de la universitat més important de Qatar no rebrà més hostes i conservarà tot el que hi va deixar el jugador del París Saint-Germain (PSG) com un petit museu per als estudiants i visitants del país.

Seguir leyendo....

Una setmana després que Leo Messi aixequés la copa que proclamava la selecció argentina de futbol com a flamant campiona del Mundial de Qatar encara hi ha aficionats de l’equip rival, la potent selecció de França, liderada per Kylian Mbappé, que no han aconseguit assimilar la derrota.

Seguir leyendo....

Rosario està en pau en aquests moments: Leo Messi, el seu fill pròdig, el campió del món i a hores d’ara indiscutida deïtat argentina, es troba a casa seva, on passarà les festes de Nadal i Cap d’Any. L’efecte residual de Qatar-2022 s’ha sentit en una ciutat que ha sigut sacsejada per gairebé 280 assassinats aquest any. La violència es relaciona amb les disputes territorials de bandes de narcotraficants, els soldadets de les quals es passegen armats per les zones més pobres vestits amb samarretes de la selecció amb el número 10 a l’esquena. El Mundial ha atenuat el soroll dels trets.

Seguir leyendo....

Estarien clars el guionista i el director de la pel·lícula que resumeixi en les dues hores habituals del cine l’extraordinària acció, humana, artística fins i tot, futbolística, d’àmbit mundial per partida doble, de Lionel Messi. 

Seguir leyendo....

Abans de pujar a l’autobús (micro com l’anomenen a l’Argentina), Leo Messi va voler escriure un emocionant missatge després de besar la Copa del Món a Doha en el seu cinquè i últim Mundial. Un llarg missatge per repassar anys i anys de frustracions amb l’albiceleste, que van acabar en la tanda de penals quan Montiel, el defensa del Sevilla, va anotar el quart, i decisiu que li donava el títol mundial la selecció de Scaloni. 

Seguir leyendo....

La bogeria mundialista només podia tenir una celebració més esbojarrada, i així va passar: la tornada olímpica es va realitzar simbòlicament en l’aire, lluny de la multitud que esperava eufòrica els jugadors. Més de quatre milions d’argentins havien inundat la ciutat de Buenos Aires per rebre els campions de Qatar 2022. Però la festa no va poder ser completa. Les carreteres, avingudes i carrers van col·lapsar. La por de desbordaments o incidents, com després de la consagració de 1986 i durant la vetlla de Diego Maradona, dos anys enrere, van obligar el bus que portava el seleccionat a evitar primer endinsar-se al vibrant cor de la multitud, a l’Obelisc, on es creuen les avingudes 9 de Julio i Corrientes. Allà, diumenge passat, una marea humana s’havia embriagat d’alegria per la victòria davant França. S’esperava repetir l’esdeveniment, però aquesta vegada amb els jugadors. No va poder ser i la joia es va barrejar amb l’amargor col·lectiva.

Seguir leyendo....

La selecció argentina de futbol, que diumenge passat es va proclamar campiona del món a Qatar després de vèncer a la final França a la tanda de penals, ja és a casa, on l’han rebut desenes de milers d’aficionats.

Seguir leyendo....

El dia després que acabés la ronda de vuitens de final, van començar a difondre’s a les xarxes socials imatges de l’estadi 974 aixecat de manera provisional per al Mundial ja mig desmantellat, que evidenciarien les presses de Qatar per avançar la molta feina que té per davant una vegada acabat el torneig. Les fotografies eren en realitat un fake’, ja que corresponien a la construcció de l’estadi a Ras bu Abboud.

Seguir leyendo....

¿Qui no hagi vist la final del Mundial que aixequi la mà? És igual on es visqués, a l’Orient Mitjà, a Europa, al nord, el centre o el sud d’Amèrica, molt pocs es van perdre el partit, tot i que algun ho va fer enutjat per consell mèdic. Expliquen les cròniques vaticanes que el Papa Francisco, argentí cent per cent, només va tenir coneixement dels gols ja que se li va desaconsellar seguir el partit per la tele per no castigar el seu cor.

Seguir leyendo....

Confesso l’alegria per l’èxit de l’Argentina en el Mundial. Primer, pel factor Messi, que remou sentiments als que tenim una ànima culer. I segon, per la sobredosi d’orgull que representa per a l’Argentina que està vivint una situació molt precària. Tanmateix, per bé que parlem d’un esdeveniment esportiu, és evident que la Copa del Món a Qatar ha sigut també un fet d’enorme rellevància geoestratègica, les lliçons de la qual són esfereïdores.

Seguir leyendo....

La «impressionant» genialitat de Lionel Messi i la seva actuació «maradoniana» van ser destacades per la premsa argentina, la més grandiloqüent de tot el món, com no podia ser de cap altra manera.

Seguir leyendo....

La FIFA revelarà avui l’onze ideal del Mundial, però els redactors d’El Periódico que han seguit diàriament el torneig han elaborat ja el seu propi onze. Hi ha hagut una coincidència gairebé plena en moltes demarcacions i una disputada discussió en d’altres. L’elecció, decidida pel vot d’un panel de cinc periodistes, és la següent (entre parèntesis, els vots de cada jugador):

Seguir leyendo....

En una irracional final es va acabar imposant l’Argentina. Una selecció que va dominar el partit en els primers 80 minuts, fins que va aparèixer Mbappé, que estava ocult, per retornar l’esperança a França. Però Scaloni va aconseguir sorprendre amb el seu agosarat i valent dibuix tàctic que va desordenar el grup de Deschamps, obligat a fer dos canvis abans d’acabar la primera part (2-0 per a l’albiceleste’).

Seguir leyendo....

Lionel Scaloni va comparèixer amb la samarreta de l’Argentina en la roda de premsa i va voler revelar una història que va ser clau per aconseguir el títol del Mundial de Qatar 2022. Una xerrada amb Leo Messi ho va canviar tot.

Seguir leyendo....

El president argentí, Alberto Fernández, va fer honor a la seva paraula i no va viatjar a Qatar per veure in situ’ la final, en que la seva selecció s’enfrontava a la de França per aconseguir el ceptre mundial.

Seguir leyendo....

Messi va passar a la posteritat amb una imatge inusual, mai vista, al recollir la copa de campió del món. A sobre de la samarreta albiceleste’, el capità de l’Argentina es va posar el besht’, la peça que li va entregar l’emir de Qatar en un gest que va remarcar la preeminència del país organitzador. Però també un gest de reconeixement a Messi, situant-lo virtualment a la seva altura.

Seguir leyendo....

Ja està. Ja és el més gran de tots els temps. ¿No queden dubtes, oi? Lligues, copes, sextets, pitxitxis, botes d’or, pilotes d’or, un mundial, el Mundial... Va donar tot el que podia, va aconseguir el que pretenia, va entregar tot el que li exigien... ¿Ja s’ha acabat la lletania?

Seguir leyendo....

I va tancar els ulls. Messi els va tancar per concentrar-se encara més en el llançament d’un penal que podia canviar la seva vida. I l’ha canviat. Va mirar Lloris, l’expert porter francès, i se’n va burlar amb un superb gir de turmell per col·locar, suaument i delicadament, la pilota al costat esquerre, mentre el porter del Tottenham es llançava, ja enganyat, a la dreta, mentre observava la lenta trajectòria d’una pilota que no podria atrapar mai. Messi llavors va cridar eufòric el gol, arrossegat per l’eufòria pels seus companys, conscient que havia obert la porta del paradís.

Seguir leyendo....

Amb una estrella al camp i dues de cosides al pit parteixen avui l’Argentina i França a la recerca de la tercera, que a les 16 hores estarà lluent al pedestal en forma de trofeu daurat que presenta dues figures humanes que sostenen el globus terraqüi. A la base surten els noms de tots els campions: tres vegades el d’Alemanya (el primer país que va conquerir el trofeu, dissenyat el 1974 per l’escultor italià Silvio Gazzaniga) i dues el de l’Argentina (1978 i 1986) i el de França (1998 i 2018).

Seguir leyendo....

«Quan era un nen, Dembélé ja era un jugador d’un altre planeta». Ishiam Nadon, de 23 anys, encara recorda les tardes al barri de la Madeleine, a Évreux (nord-oest de França), on l’actual davanter del Barça deixava en evidència tots els seus veïns sobre un terreny de futbol improvisat.

Seguir leyendo....

Messi camina. És ben sabut des de fa temps, molt temps. Però Mbappé també camina, tot i que no ho sembli. Ni tampoc es publicita. Camina molt més del que s’intueix. L’un per l’altre. Leo camina per pensar, mentre processa des de la distància tot el que passa al seu voltant, com si portés un dron imaginari sobrevolant el partit.

Seguir leyendo....

El carrer Julián Álvarez travessa dos barris molt carregats de literatura a la ciutat de Buenos Aires: Palermo, evocat una vegada i una altra per Jorge Luis Borges, i Vila Crespo, on passa una de les grans novel·les argentines, Adán Buenosayres, de Leopoldo Marechal. Diversos cartells que senyalitzen la direcció del carrer han sigut espontàniament intervinguts amb un «gràcies». Ningú havia de recordar que el Julián Álvarez del rètol havia sigut un protagonista de la independència d’Espanya, al segle XIX. Un nou pròcer, del mateix nom, és l’objecte de la gratitud, almenys fins que se sàpiga qui guanyarà la final de Qatar-22. El Mundial ho permet gairebé tot en un país que ha posat entre parèntesi alguns dels seus desordres centrals.

Seguir leyendo....

Com un crit mutilat per l’afonia, desgastat per l’erosió del temps, el Mundial de Qatar va deixar fa ja dies de ser el de la vergonya i ha acabat per ser només un torneig de futbol més. Bé, no un més. Seria injust no reconèixer que el que aquest diumenge s’acaba és el millor Mundial de la història en diversos aspectes, però fonamentalment en l’organitzatiu. El repte de concentrar 32 equips, amb les seves respectives 32 aficions, en una mateixa àrea metropolitana ha resultat un èxit incontestable de la dictadura qatariana. Una realitat a una connivent pròpia FIFA, que respon mitjançant la censura a l’onada de les denúncies rebudes, ha contribuït activament. I amb orgull, segons es desprèn de les manifestacions públiques del president, Gianni Infantino.

Seguir leyendo....

El Mundial de Qatar, que ha fet parlar tant abans que comencés, des de la fosca i sospitosa nominació fins a les seves peculiaritats com a país, ventades i criticades en tots els confins, deixarà també esdeveniments positius dignes de ser recordats per a la posterioritat. Passi el que passi a la final, portarà el nom del Mundial de Messi.

Seguir leyendo....

Els aficionats que solen veure Ousmane Dembélé a la Lliga espanyola deuen haver notat alguna cosa estranya al veure els seus partits amb França durant el Mundial: diferències subtils en un jugador sempre indesxifrable, però que expliquen el canvi d’actitud i de joc del futbolista d’un escenari a un altre, del Barça a la selecció francesa.

Seguir leyendo....

Ousmane Dembélé va comparèixer aquest dijous davant la premsa al costat del camp de l’Al-Sadd de Doha, on França prepara la final del Mundial, una roda de premsa en la qual va parlar amb admiració i respecte del seu excompany Leo Messi, rival a la final del Mundial, a més d’admetre que ha parlat amb Xavi durant el torneig.

Seguir leyendo....

La FIFA ha rebutjat la petició d’Ucraïnaper tal que el president Volodímir Zelenski llancés un discurs a les pantalles de l’estadi de Lusail durant la prèvia de la final del Mundial de futbol diumenge, segons fonts pròpies de la cadena nord-americana CNN.

Seguir leyendo....

S’ha acabat l’era de Sergio Busquets en la selecció espanyola. Marxa un dels millors jugadors de la història de la Roja’. Ho deixa just després del Mundial de Qatar, després de caure eliminat en vuitens de final, on quedava com a únic vincle d’aquella Espanya gloriosa que va dominar el món durant quatre anys.

Seguir leyendo....

La rivalitat entre Barcelona i Madrid és extrapolable a molts àmbits, però especialment a la bombolla del futbol és omnipresent. L’antipatia que irradia part de la capital espanyola contra Leo Messi es visualitza amb el desig fervent que fracassi en la final del seu últim Mundial davant la França de Kyllian Mbappe. Una antipatia recíproca des de la capital catalana cap a Cristiano Ronaldo. Un triomf de l’albiceleste’, liderada pel de Rosario, podria marcar la diferència definitiva per segellar un debat que alguns a Madrid s’esforcen per mantenir encara viu entre si és millor Messi o Cristiano.

Seguir leyendo....

Si no tenim en compte el preu de les habitacions d’hotel i l’actuació de la selecció espanyola, m’han estafat tres vegades des que vaig arribar a Qatar, fa exactament un mes aquest divendres. La primera ni tan sols pot considerar-se com a tal, ja que era conscient que em cobrarien uns 13 euros per una ampolleta de cervesa la primera vegada que en vaig demanar una. I les següents que han anat arribant, clar.

Seguir leyendo....

Dos jugadors que havien sigut titulars durant tot el Mundial van caure de l’onze inicial de França a la semifinal: Upamecano i Rabiot no van tenir minuts davant el Marroc, afectats per un virus, segons el seu seleccionador.

Seguir leyendo....

A Msheireb, el centre neuràlgic de Doha, el que ara es coneix amb l’anglicisme downtown’, hi ha un mural de cartró pedra dedicat al PSG. En aquest mural, apareixen els futbolistes de l’equip francès que han participat en aquest Mundial. Cromos que han anat caient així que ha avançat el torneig, tot i que allà segueixen tots, somrients perquè qualsevol que passi es faci una foto amb ells. I no són pocs, sempre hi ha gent al voltant, en una de les zones més freqüentades de la capital de Qatar.

Seguir leyendo....

Les autoritats franceses han donat a conèixer a la matinada d’aquest dijous que un menor d’edat ha mort després d’haver sigut atropellat per un conductor que ha fugit a la ciutat de Montpelier després de la semifinal del Mundial de Futbol entre França i el Marroc.

Seguir leyendo....

Aquest dimecres he anat a creuar un pas zebra regulat per semàfors a Msheireb, el centre neuràlgic de Doha, i m’he adonat que hi havia set agents de seguretat regulant el trànsit de les persones. Una cosa que, escrit queda, podrien fer els clàssics llums verds, ambre i vermells per si sols, ja que aquesta és la seva funció. Però no, a Qatar, almenys durant el Mundial es necessiten set éssers humans complementaris per a aquesta missió i ni així els transeünts i els vehicles els fan cas, ja que creuen quan volen i per on volen.

Seguir leyendo....

«No ploris, el que han fet és història». En el Mundial en el qual el Marroc ha convertit les mares dels futbolistes en icones de força, heroïcitat i bondat, és una progenitora la que intenta consolar els seus fills davant el televisor. Han viscut les semifinals de la cita mundialista en un bar del Raval embolicats amb la bandera del Marroc. I l’acaben igual, agafats a ella i intentant oblidar que Theo Hernández, Mbappé i Muani els acaben d’arrabassar el somni. Ells no ho entenen, perquè es van veure amb opcions durant el partit. La seva mare, sí. I és ella, la que intenta fer-los veure que el rutinari no sol ser l’èxit. Almenys no per a ells. Almenys no fins ara.

Seguir leyendo....

França està de nou al seu lloc preferit. Fa quatre anys va jugar i guanya la final del Mundial de Rússia-2018. Ara, espera repetir el diumenge idèntic guió trencant la resistència de l’Argentina, perdó de Messi, i emparentar-se amb el Brasil de Pelé, l’única selecció que va encadenar dues Copes del Món, ja a meitat del segle passat (Suècia-1958 i Xile-1962). «Els meus jugadors es mereixen aquesta recompensa, estem fent un campionat genial. Sentim emoció i orgull pel que hem aconseguit, però encara ens queda un últim partit», ha dit Didier Deschamps, el tècnic, després de guanyar el Marroc (2-0).

Seguir leyendo....

Ningú mínimament assenyat pot dir que ha perdut un Mundial. Els partits sí que es perden o es guanyen, i quan perds t’eliminen, però acceptar que has perdut un Mundial així, en gran implica que abans estaves segur de guanyar. És com jugar al Gordo de Nadal i, quan no t’ha tocat, dir que has perdut a la loteria. Ningú ho fa. ¿Ningú? Bé, l’Argentina de Messi sí. Tret d’en el seu primer Mundial, quan era tan jove, cada vegada que Messi ha jugat una Copa del Món tot un país l’obligava a guanyar-la. No oblidem que el 2010 a Sud-àfrica Messi ja era als seus 23 anys el millor jugador del moment, i a més amb Maradona com a seleccionador. Aquesta sensació fabulosa de tenir tot Argentina que t’adora i t’afalaga, però alhora et jutja fins al més mínim detall, va haver de provocar-li una tensió inhumana, i al final sempre pesava massa.

Seguir leyendo....

Amb una nòmina de davanters tan potent, potser la millor de les 32 seleccions que van iniciar el torneig, va ser un defensa, el lateral esquerrà, l’encarregat de pavimentar el camí de França de la final del Mundial.

Seguir leyendo....

«Els he dit als meus jugadors que hem vingut a canviar la mentalitat del nostre continent, que no ens podem conformar. Tenim confiança, ens han donat per eliminats moltes vegades i aquí seguim. Lluitarem per seguir endavant, pels països africans i pel món àrab». Walid Regragui, el seleccionador del Marroc, va néixer fa 47 anys a Corbeil-Essonnes, una ciutat adherida al nucli urbà de París. Com ell, Soufian Boufal i el capità Romain Saïss també van néixer a França.

Seguir leyendo....

Les imatges recordaran la carrereta davant Croàcia fent-se perseguir, als 35 anys, per un atleta de 20 com és el jove central Josko Gvardiol, incapaç de treure-li la pilota, burlat de finta en finta fins que el va conduir a la línia de fons per veure que Leo Messi donava un caramel a Julián Álvarez perquè emboqués el 3-0. El vídeo del torneig inclourà el control orientat amb què es va preparar una passada horitzontal d’Ángel di María per connectar un cop amb l’esquerra impossible per al mexicà Ochoa.

Seguir leyendo....

A cada cantonada, cada barri de cada ciutat d’un país, l’Argentina, es viu en un estat de desbordament emocional sense comparació des que el somni d’un tercer Mundial ha quedat a l’abast del peu esquerre de Leo Messi. Si alguna cosa distingeix aquestes hores de frenesí és un mateix cant que comparteixen jugadors als camerinos, seguidors de les classes acabalades a les tribunes de Qatar, ciutadans de classe mitjana de les urbs assolats per la inflació i els milions d’homes i dones que troben en aquestes hores una carícia als seus cors, com bé ha dit el porter Dibu Martínez, protagonista en els penals i també d’una publicitat d’hamburgueses el preu de les quals és prohibitiu per a molts dels que coregen el seu nom.

Seguir leyendo....

Per això camina Messi. Per això transita pel partit amb el pas pesant. Per això sovint es dedica a mirar el que s’esdevé al seu voltant sense immutar-se. Per regular-se abans d’explotar en jugades que desemboquen en gols de marca com el tercer que va encaixar Croàcia. Per donar-li metxa a la bogeria global. Per crear imatges inesborrables. Per ser Messi.

Seguir leyendo....

Va sent hora de fer una confessió, després de 28 dies, ja quatre setmanes senceres, a Qatar. Un dels meus principals objectius en aquest temps era recollir testimonis de treballadors immigrants que viuen a l’emirat perquè m’expliquessin les seves històries, en especial sobre la repressió del règim i l’acusada bretxa social que hi ha al país, més gran que en qualsevol d’occidental, entre l’elit i els estrangers arribats al país a la recerca de feina.

Seguir leyendo....

Ni va patir l’Argentina. Ni va patir en el partit, que va dominar en tots els aspectes, tant el tàctic com l’emocional. Va governar amb calma i serenitat aquesta semifinal a la qual va arribar gràcies al lideratge de Messi. Un lideratge futbolístic i commovedor on ha trobat Julián Alvárez com el seu company perfecte.

Seguir leyendo....

Va concloure la primera semifinal i tots es van abraçar amb el geni. Una vegada més, Leo Messi va liderar les operacions de l’Argentina en aquesta ruta cap a la glòria que tindrà la seva última estació diumenge vinent. Allà conclourà la preciosa aventura de l’exblaugrana, que tindrà l’oportunitat d’aconseguir el que ha desitjat tota la seva vida, aquesta Copa del Món que l’equipararia finalment amb Diego Armando Maradona, que va guiar l’albiceleste fins al títol el 1986. Amb una Copa Amèrica, quatre Champions, 11 lligues i set pilotes d’or, entre altres múltiples distincions, el capità argentí aspira a coronar el seu palmarès amb el títol més preuat. 

Seguir leyendo....

L’Argentina ha aconseguit convertir l’estadi de Lusail en terreny propi a Qatar: a l’estadi més gran dels que acullen el torneig, escenari de la final, l’albiceleste ha jugat tres dels seus cinc partits.

Seguir leyendo....

La millor Argentina i el millor Messi van posar els dos peus a la final de Qatar. Messi ja és on volia, a punt de jugar el setè partit del Mundial per poder emportar-se la copa daurada que el santificarà pels segles dels segles, investit com el futbolista més brillant de la història. Sense cap discussió.

Seguir leyendo....

«Jo vaig arribar a la selecció amb 25 anys, no amb 20. La meva trajectòria demostra que amb paciència, treballant els teus punts forts i amb resiliència es pot arribar lluny. Es poden moure muntanyes». Responia així Olivier Giroud a un estatus a què ha arribat durant aquest Mundial i que a primer cop d’ull resulta xocant. Amb 53 gols, quatre marcats a Qatar, s’ha convertit en el màxim golejador històric de França, un registre fins ara en mans d’una llegenda com Thierry Henry, que va parar el seu compte en 51.

Seguir leyendo....

Seguir leyendo....