Deu anys d'impotència (i 7): Any 10

1 de setembre del 2029. Es compleixen deu anys de l'inici de l'Era de la Impotència. Cinc dones van decidir tirar endavant un tractament de xoc contra la reinfecció masclista. ¿És el món un lloc millor? Ha arribat el moment de prendre una decisió

zentauroepp49128356 relato190719121700

zentauroepp49128356 relato190719121700 / Mojzes Igor

3
Es llegeix en minuts
Emma Riverola
Emma Riverola

Escriptora

ver +

► Llegiu també els altres capítols dels relats d’estiu

relats d’estiu

La Pilar i l’Ester tota la tarda que discuteixen. La mare no diu res. Calla. Espera. Prova de reunir forces. ¡Serà per a mi! ¡No, per a mi! Jo soc més gran, addueix una. Més possibilitats que falli l’embaràs, ataca l’altra. Tu ni tan sols tens feina fixa. I tu ets diabètica. ¡Ja n’hi ha prou!, talla a la fi la mare. L’ordre va acompanyada d’un enèrgic cop sobre la taula i un floc de cabells que s’escapa de darrere de l’orella. Ha arribat l’hora de l’amarga veritat.

No hi ha esperma congelada. No hi ha semen. No hi haurà concepció. La notícia cau i arrossega una infinitat d’il·lusions i plans de futur. Adeu a la maternitat. Adeu a aquest privilegi reservat a les propietàries d’esperma congelat. Els controls són extrems. Està terminantment prohibida comercialitzar-la. Només poden accedir a les reserves les dones que, fa una dècada, ja apareixien com a dipositàries de la mostra. És el cas de la mare de les noies. Fa 20 anys li va ser detectat un càncer al seu marit, just quan pensaven tenir un tercer fill. Davant de la possibilitat que el tractament anul·lés la seva fertilitat, van decidir congelar esperma. Ara podria accedir a aquest banc. És un dels casos contemplats per la llei de control seminal. Una filla –només una– pot accedir al banc d’esperma de la mare, tot i que la mostra es modifica per evitar problemes de consanguinitat

Fa sis anys que s’està treballant en la producció de semen artificial

Però ¿on ha anat a parar el semen congelat? El vaig vendre, confessa la mare. L’estupefacció de les filles es transforma en indignació, en ràbia. Però ¿com? I, sobretot, ¿per què? La dona assenyala la casa amb la mirada. Sí, aquell desnonament que es va frenar en l’últim moment fa cinc anys, aquell suposat miracle en què un banquer bondadós es va apiadar d’una pobra vídua desesperada, va ser tota una farsa. Va existir, aquest home. I va parar el desnonament. A canvi de quedar-se amb les reserves familiars de semen. El mercat negre pareix semblances curioses. La filla número 106 de Julio Iglesias és calcadeta a la Pilar quan era nena. 

A l’altre costat de la ciutat, on els barris es transformen en muntanya i les carreteres s’esfilagarsen en múltiples pistes, un antic hospital acull el laboratori secret El Renascut. Fa sis anys que s’està treballant en la producció de semen artificial. El procés ha sigut molt més lent del previst, però a la fi ho han aconseguit. Fa tot un any que n’emmagatzemen provisions. Quan n’hi hagi prou quantitat per al llançament mundial es farà públic. Llavors, hauran de redoblar els esforços en seguretat

Ningú, mai, sota cap concepte, ha de saber la veritat. Els cossos masculins continuen sent necessaris. L’esperma necessita la bossa seminal per acabar de produir-se. Per tot el planeta s’han disseminat granges d’homes. Són absolutament secretes. De tant en tant es fan batudes d’homes, se sol optar per cossos problemàtics o desafectes al nou règim. No duren gaire. Aquest també és un problema per a l’explotació. Per això s’està estudiant el primer espècimen capturat. FemiAbascal continua viu. 

Ja són gairebé les nou. Quatre dones tenen una cita a casa de la premi Nobel de medicina. L’Elsa ha canviat la rima consonant per l’assonant. Ara ja no és alcaldessa, sinó la flamant presidenta del país. La seva extraordinària gestió de la crisi de la Impotència, com si sabés des del principi a què s’enfrontava la societat, va disparar la seva popularitat. El Falcon oficial acaba d’aterrar, arribarà uns minuts tard.

Ja es troben les cinc dones. No es veuen des de fa una dècada

L’Angélica, la dona feta a si mateixa, autora de la celebèrrima teoria de ‘l’enveja de micropenis’, arrossega nits d’insomni. No sap si és la inquietud o és la falta de son el que li provoca aquesta ansietat inexplicable. El taxista no deixa de mirar pels miralls retrovisors. Ell tampoc deu dormir bé.

La Concha, la P-atriarca, acudeix a la cita amb el seu P-mòbil. Li encanta saludar el poble des del seu nou auto. Reparteix somriures i benediccions a parts iguals, cada fidel és una línia en el seu compte de beneficis. La Sira, sempre amb aquest aspecte ombrívol, com si carregués amb tots els mals del món, ha preferit arribar fent un tomb. Al seu inventari comencen a acumular-se les pèrdues. Més aviat les absències

Notícies relacionades

Ja es troben les cinc dones. No es veuen des de fa just una dècada. L’amfitriona s’ha fet més vella, i també més impacient. Ja sabem, la sociabilitat no és el seu punt fort. Tampoc els pròlegs.  

Senyores, ha arribat el moment de prendre una decisió. ¿Seguim o revertim?