Deu anys d'impotència (5): Any cinc

► Llegiu també els altres capítols dels relats d’estiu

relats d’estiu

Les entrades es van esgotar una hora després d’haver-les posat a la venda. Després de diversos anys de passejar-se per les més prestigioses universitats de mig món, l’Angélica torna a la seva ciutat. La seva investigació i treball entorn de l’'enveja de micropenis’ ha aconseguit impactar la multitud. 

Al mateix temps que la impotència deixava de considerar-se un trastorn temporal, el desànim masculí es va anar canalitzant cap al seu membre, la trista ostentació de la derrota. Els pantalons i banyadors cenyits van ser desterrats al fons de l’armari; la tovallola mai se separava del cos als vestidors del gimnàs. Com més gran era la mida, més gran era el trauma. Al contrari, els posseïdors dels membres més reduïts, aquells que havien suportat burles i incomprensió durant tant temps, es van convertir en els nous referents estètics. Se’ls veia tan lleugers, tan lliures... 

Mentre alguns homes van buscar calmar el seu neguit a l’església del Temple P de l’Acolliment, altres cervells més pragmàtics necessitaven una teoria que els ajudés en el trànsit, en l’acceptació. L’Angélica els la va donar. Ella, la dona feta a si mateixa, és la pensadora més rellevant de l’Era de la Impotència. De fet, es considera que la seva aportació ha sigut definitiva per consolidar aquest corrent d’estabilitat social que recorre el planeta. I, no obstant...

Les guerres han disminuït. També, la violència a les ciutats. Hi havia el risc que l’agressivitat, la ràbia es multipliqués. Però no va ser així. Una mena de xoc traumàtic sembla que va trencar l’equació que unia potència sexual i dominació. Els homes han trobat noves maneres de representar-se i s’han desprès de la força. Però les persones a la frontera, hermafrodites, intersexuals o algunes trans, continuen allà, a la frontera. La seva sort és individual. Algunes només troben empara en el silenci. D’altres tenen cues de gent que esperen les seves paraules. ¿Pot anunciar-se el final del domini si no s’ha superat el binarisme femení/masculí? ¿Podem donar per liquidada la violència sexual si encara hi ha múltiples cossos que no són acollits? L’Angélica sap perfectament la resposta. Fa cinc anys que intenta ocultar-se-la a si mateixa.

Ara camina pels carrers retrobats de la seva ciutat i sent una esgarrifança. Va ser allà, al girar aquella cantonada, on va patir una agressió fa més de 20 anys. Llavors, el seu cos encara es trobava en plena transició. Tres homes van decidir mostrar la seva homenia colpejant-la fins a deixar-la mig morta. Ara, les agressions trànsfobes, igual que les homòfobs, han disminuït dràsticament. I, no obstant...

LAngélica està inquieta i no sap ben bé per què. Fa setmanes que sent una certa coïssor a la pell, com quan tot era tan difícil. Un home camina cap a ella. Els seus passos són apressats. La veu i canvia de vorera. En un gest falsament descurat, l’home ajunta les seves mans i queden a la mateixa altura que la seva bragueta, cobrint-la. De fons se senten unes veus. Tots dos es creuen. Ella observa el desconegut i ell també li dedica un cop d’ull ràpid, nerviós, només una punxada. L’Angélica reconeix aquella mirada. En podria fer un tractat: la mirada de la presa. Continua caminant i les veus li arriben amb més claredat. Són aspres, burlesques. Tranquil·la, es diu, són de dona. I, no obstant... 

Notícies relacionades

Deu anys d'impotència (4): Any quatre

Deu anys d'impotència (3): Any dos

Ja arriba al centre. Li portarà uns quants minuts d’autògrafs i salutacions accedir al recinte. Com sempre, el públic és majoritàriament masculí. No, hauria de rectificar, des de l’inici de l’Era de la Impotència, els seus seguidors més fidels són homes. ¿I les dones? Van deixar d’assistir a les seves conferències. Va deixar d’interessar-los la seva teoria. De fet, creu que van deixar d’interessar-los els penis i tot el que tingués a veure amb l’antiga masculinitat. 

L’Angélica fa un cop d’ull a la plaça. Hi ha una cosa que li resulta estranya. ¡Els ‘skaters’! Han desaparegut. Els patinadors han sigut substituïts per les acrobàcies de les XtremeKony. La nova disciplina del ioga que triomfa al món. Uneix Kombat, Kontrol i Koncentració. La immensa majoria de les practicants són dones. Dos homes joves i atlètics intenten unir-se al grup, però fracassen en la primera contorsió. Ningú se’n burla, ningú els increpa, però hi ha un cert pes en les mirades. De sobte, alguna cosa els sobresalta, es miren entre ells i surten corrents. Una parella de policia local ha entrat a la plaça. L’Angélica imagina que totes les XtremeKony s’afanyaran a seguir els passos dels dos homes. Les multes per ocupar l’espai públic no són barates. I, no obstant...