Deu anys d'impotència (1): Any 0, dia 0

► Llegiu també els altres capítols dels relats d’estiu

relats d’estiu

Us preguntareu per què he convocat aquest sopar. Les que em coneixeu, sabeu que tinc moltes virtuts, però no la de la sociabilitat. En general, em sobra la gent. Però hi ha una cosa que no puc decidir jo sola, per això us he convidat a venir aquesta nit a casa meva. No sé si totes us coneixeu personalment.

L’Elsa, l’alcaldessa. Com sabeu, ella té una missió. No tinc clar que tingui uns principis, ni quins són. Avui és un bon dia per comprovar-ho. La fundació del meu laboratori fa funcionar alguns dels projectes de l’ajuntament, suposo que per això podem disfrutar del seu radiant i esforçat somriure de dona normal. No et preocupis, Elsa, sé que t’està costant mantenir-lo. Aquí pots relaxar-te, jo soc la prova que es pot arribar a premi Nobel sense aquest somriure.

L’Angélica, la gran dona feta a si mateixa. Tot en ella és fruit de la seva voluntat. Des de ser una reputada psicòloga especialitzada en sexualitat fins al seu cos de dona. Ens uneix l’amistat i la intel·ligència. La bellesa i l’elegància se les va quedar ella.

La Concha i la Sira, la cara i la creu del sexe. El plaer i el patiment. La gran dama del Poble-sec va començar en els marges de la virtut, o dit de forma més prosaica, fent cantonades pel barri. Però la Concha és molta Concha per quedar-se a les fronteres. Ara és una de les més destacades empresàries del sexe que ofereix serveis i productes en més de 20 països. La Sira, al contrari, fa inventari del dolor. Advocada especialitzada en la violència sexual com a arma de guerra.   

Sou dones amb visions molt diferents del món, però totes teniu trajectòries professionals excepcionals i jo us necessito per prendre una decisió. No allargaré més la intriga. Sabeu a què em dedico. La química és la meva raó de ser. La meva i la de tots, tot i que la majoria s’obstina a viure, morir i matar per intangibles.

Senyores, estem involucionant. La reinfecció masclista s’estén pel món i pot arribar a ser letal. Necessitem un tractament de xoc. I això és el que jo us oferiré. He desenvolupat un virus que pot causar la impotència a tots els homes del planeta en menys d’un mes. Sí, ho heu entès perfectament. Deu anys amb els penis flàccids, inservibles, milions de penjalls inútils que no tindran res a demostrar. Ni aquí ni a Dinamarca ni a l’Índia ni als Estats Units ni a l’Aràbia Saudita ni a la República Democràtica del Congo. Veig, Sira, que arrufes les celles. Ets la primera que ha aconseguit superar aquest estat d’estupor profund en què les quatre heu caigut. No, sisplau, no m’interrompeu. Soc plenament conscient que acabo de llançar la proposta més extrema que heu sentit en les vostres vides, però deixeu-me desenvolupar els meus arguments. Concha, al costat del teu plat he col·locat una bossa de paper, no dubtis a utilitzar-la. Estàs hiperventilant.

Sé que hi ha un error en el meu enunciat. Ho sé, Angélica. És evident, hi ha homes amb vagina i dones amb penis. El meu virus no pot, no sap, fer distincions. Diguem que és una cosa més mecànica. Això implica que generarà dobles víctimes, però com a científica miro l’estadística. Concha, tems que el teu negoci s’esfondri com un castell de cartes, però hi ha sexe més enllà del penis. El que no hi ha són naixements, però la humanitat no desapareixerà en deu anys, i a un planeta sobrepoblat no li anirà malament una mica de descans.

Notícies relacionades

Deu anys d'impotència (2): Mes tres

Un conte de vampirs (i 7): Tots tenim ullals | Text i podcast

Sira és l’única que ha esborrat ja completament la cara de terror. Sé que tu estàs calculant, costos i beneficis, ho has fet des del mateix moment en què he esmentat alguns dels països que encapçalen els diferents rànquings de violacions. D’això us estic parlant. D’un món sense agressions sexuals. Sé que hi ha moltes maneres de violar, però els homes deixaran de tenir una arma de destrucció massiva entre les cames. Deu anys de comiat dels rols tradicionals d’acció i submissió. Ells ja no posaran res. Elles ja no rebran res. Tinc dubtes de l’efecte psicològic, necessito que m’il·luminis, estimada Angélica. Elsa, abandona la croada contra els teus cabells, sembles una ovella a mig esquilar. I pensa en aquestes cantonades sense il·luminació, en les festes populars, en els índexs de violacions...

Deu anys. Això és el que us proposo. Un virus sense altres efectes secundaris. Es propagarà amb una celeritat inusitada, serà impossible detectar-ne l’origen. Tinc l’antídot, cent per cent eficaç, i el meu laboratori el distribuirà gratuïtament al món sencer. Sempre que l’1 de setembre del 2029, en aquesta mateixa sala i nosaltres mateixes, decidim posar-lo al servei de la humanitat.