Ruth Beitia entra pels pèls a la final d'altura

Ruth  Beitia va saber patir i, en el seu pitjor any per les lesions que la castiguen, va aconseguir classificar-se per a la final de salt d’altura als Mundials de Londres. La saltadora càntabra, campiona olímpica a Rio 2016, va superar al tercer intent el llistó situat en 1,92 metres i es va colar en l’últim moment entre les 12 millors, les que demà mateix (20.05 h) es jugaran les medalles a l’Estadi Olímpic, el mateix escenari on el 2012 Beitia va quedar quarta, un lloc amarg (tot i saltar 2,00) que va provocar que anunciés la retirada. Poc després se’n va penedir i va iniciar la seva millor etapa com a atleta, amb un títol olímpic, tres de campiona d’Europa i una medalla de bronze als Mundials de Moscou del 2013.

    

Beitia, que aquest any només ha saltat 1,94 a l’aire lliure (però 1,98 en pista coberta), va entrar en la seva sisena final en el seu vuitè Mundial, i va demostrar solvència en els moments decisius. De fet, la càntabra suma 35 qualificacions en la seva carrera esportiva, de les quals n’ha fet tirar endavant 30. «Ara toca lluitar a la final, on tot és possible, com es va demostrar l’any passat a Rio. A vegades els somnis es fan realitat», va assegurar la saltadora, pletòrica per estar una altra vegada entre les millors en un escenari que gairebé la va retirar prematurament de l’atletisme. «La vida ha sigut molt generosa amb mi després dels Jocs de Londres i en els últims cinc anys he viscut els moments més dolços, sense ansietat ni nerviosisme... excepte avui, que estava nerviosa com una júnior», va assegurar l’atleta de 38 anys.

UN 1.500 A MITGES

La classificació de Beitia va ser de les poques coses bones en la densa participació espanyola del dia, de la qual es va salvar també Adel Mixaal, que va seguir endavant en els 1.500 metres al classificar-se per llocs (sisè, amb 3.38.99) per a les semifinals d’avui (21.10 h).

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

    

Marc Alcalà i David Bustos van quedar fora en la primera ronda, igual que Esther Guerrero en 800 i Ana Lozano en 5.000. A la final de triple, Pablo Torrijos es va quedar a les portes dels tres salts de millora (va ser 10è, amb 16.60) i no es va unir a la magra llista de finalistes espanyols (8 millors) que només té Orlando Ortega i Ana Peleteiro (setens).