Paradoxes de la globalització 'low cost'

Fa ben poc, la Confederació Sindical Internacional va denunciar que les 50 grans multinacionals del planeta han aprofitat la globalització per crear un model de negoci rodó per a elles. De tots els treballadors als qui donen feina, només mantenen una relació formal i contractual amb el 6%, mentre que el 94% restant és mà d'obra oculta en cadenes mundials de subministrament. Aquestes 50 grans multinacionals controlen el 60% del comerç global, ingressen 3,4 bilions de dòlars de beneficis i es desentenen dels salaris de misèria de la seva mà d'obra oculta.

La paradoxa és que es tracta de grans marques molt populars entre els consumidors i la seva bona imatge no se'n ressent gaire si són denunciades per fer servir treball infantil o per eludir impostos. No compleixen amb la seva responsabilitat social i ambiental. Saben que els consumidors són captius i addictes dels seus productes i que no els boicotejaran. L'escàndol Luxleaks és una mostra de la impunitat fiscal i de la tolerància exquisida amb què les multinacionals són tractades pels estats. Només el gegant Apple té un deute fiscal de 8.000 milions de dòlars amb Brussel·les.

Tot i això, el problema que es dramatitza no és aquest sinó la venda ambulant irregular del top manta. Una altra paradoxa de la globalització low cost que vivim. Àsia ens inunda de productes barats i de còpies blanques de grans marques que es venen per múltiples canals, ja sigui on line, en basars i fins i tot de manera ambulant per immigrants subsaharians sense papers. Cossos policials, comerciants i certa premsa alimenten una campanya de populisme punitiu contra els manters que coincideix amb una nova majoria política a l'Ajuntament de Barcelona. Abans, pel que es veu, ni existia aquest problema ni es dramatitzava.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

No hi ha consens per resoldre un tema complicat i multinivell que no deixa de ser una expressió local de la globalització i que està subjecte a múltiples manipulacions i hipocresies. La reforma del Codi Penal del PP ha endurit la venda de falsificacions com a delicte amb penes de presó. El gremi de comerciants ha recorregut a la fiscalia a l'espera de mesures contundents, l'ajuntament defuig les mesures repressives i proposa sancionar la compra i reinserir els manters empadronats en plans d'ocupació. Mentrestant, els mateixos manters s'han organitzat en un sindicat, i certs col·lectius solidaris, com Tras la Manta, defensen un mercat social on puguin vendre en condicions. Enorme laberint.

L'última paradoxa és que tan sols el 0,4% del preu que paguem per unes vambes de marca és per cobrir els costos salarials dels treballadors que les fabriquen a l'Àsia. El marge del comerç minorista és del 33%, més que el de la marca (26%). És normal que siguin tan cares i és esperable que els manters tinguin demanda de les seves imitacions. Si la globalització enfonsa els salaris i reforça els guanys d'una part, el sistema no pot funcionar sense conflicte i sense paradoxes. El que sobra és tanta hipocresia aprensiva i interessada i tirar gasolina al foc que ens crema.