Entre la mona i la 'munda'

Els gastrònoms savis mantenen la teoria que la puntual aparició de les mones de Pasqua és cosa dels romans perquè la munda era la cistella decorada amb fruites i pastissos que era obligat oferir a la deessa Ceres per primavera. Dintre d'aquest grup existeix un corrent dissident convençut que la mona ve de la paraula àrab muna. En conjunt són afirmacions que queden molt bé en qualsevol sarau culinari, però d'escassa transcendència, a part d'épater els foodies.

Jo em quedo amb les versions més imaginatives, aquelles que situen l'origen d'aquests pastissos en la desapareguda confiteria Massana, lloc d'èxtasi per als nens que contemplaven mones de peluix coronant els pastissos. Alguns cronistes afirmen que aquest establiment va arribar a lluir un mico viu.

Difícil elecció

Aquesta versió del dolç com a espectacle m'ha afectat sentimentalment. Com que tenia un padrí bilbaí, em quedava sense mones. La meva única i infantil solució era salival al davant de les de  Prats Fatjó, màxim objecte de desig de la cultura de la xocolata, versió anys 60. La muntanya de Montserrat, amb el tren elèctric inclòs, era per a un padrí amb molta pompa a la cartera, estil Juan Antonio Samaranch.

Notícies relacionades

Una de les millors cafeteries del món està al Poblenou

La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona

Ara que els nens marquen classe amb la mida del mòbil, el regal de la monada no té tant d'impacte, encara que l'elecció entre tantes meravelles no sigui fàcil. Com que Barcelona és la ciutat on la xocolata i les seves tècniques estan en contínua evolució, podem admirar el robot BB-8 de Star Wars del genial Christian Escribà, el disseny fi d'Oriol Balaguer, els ous que es transmuten en plomes arc iris d'Enric Rovira o assaltar el món colorista que aconsegueix Lluís Canal, artífex d'una Patrulla Canina, origen  de conills i gossos de xocolata que semblen vigilar els edificis modernistes de la nostra ciutat a escala infantil i devorable.

Menjar-se a trossets la Casa Batlló pot ser tan divertit com regalar als bojos baixets la bota d'or que llueix la Pastisseria Barcelona, de Josep Maria Rodríguez, guanyador per golejada de la Coupe du Monde de Pâtisserie 2011.