On Catalunya

Tendències

¿Per què ja gairebé ningú fa nudisme?

Els grans xiringuitos, el desembarcament dels partidaris del banyador i les ordenances revoquen el caràcter naturista de les platges

¿Per què les joves ja no fan ‘topless’?

Nudistas en la playa de sant sebastià

Nudistas en la playa de sant sebastià / Bcn

4
Es llegeix en minuts
María G. San Narciso

Corria l’any 1976, només vuit mesos després de la mort de Franco, quan un grup d’unes 10 persones va començar a fer nudisme a l’Illa Roja, a Begur (Girona). Hi havia en el gaudi de la pràctica un regust de llibertat, de desposseir-se de lligams. Perquè sí: un banyador o un sostenidor també poden oprimir. Ara, 45 anys després, aquells pioners consideren que l’albir s’ha perdut; que són «en el pitjor moment de la història» per exposar els seus cossos al sol. Associacions i usuaris ho atribueixen a la falta de recolzament per part d’ajuntaments, l’atracció per aquestes platges més apartades –i que el postureig d’Instagram no va ajudar– o la por de les càmeres. 

Els xiringuitos també han protagonitzat algunes de les últimes polèmiques, entre aquestes a l’Illa Roja. Tot i que la platja no estigui reconeguda com a naturista, la seva tradició és coneguda a Catalunya. La usuària Eva Verdaguer es va emportar una multa de 1.500 euros per repintar un cartell que ho avisava.

«Hi va haver xiringuitos adaptats però ara, 15 anys després, n’hi ha un d’enorme que no respecta el naturisme i que ha arribat als límits grotescos de no servir-nos», afirma Joan Carles Doval, un altre usuari. David Maronda, propietari del negoci, defensava en una entrevista a Catalunya Ràdio la seva llibertat per exigir que vagin vestits al local. Exposava que hi pot haver gent que «se senti incòmoda» o que els nens estiguin «violents».

Reclamacions sense èxit

A la Costa del Sol, Almudena Medrano denuncia que no es respecta la platja de Costa Natura, la primera reconeguda com a naturista el 1979. Un xiringuito, diuen, els ha robat l’espai. «La platja se’ns queda molt petita. Hi ha molta zona ocupada per hamaques que no ens deixen utilitzar –diu–. Amb marea alta, no tenim lloc per asseure’ns. No es respecta la distància de sis metres que hi ha d’haver fins a la riba». Arran de la seva recollida de firmes a Change.org han aconseguit que treguin «només» set hamaques. A la platja conviuen famílies mixtes, cosa que no els preocupa tant com que es «faci fora» els qui no utilitzen banyador. «El que demanem és que no se’ns molesti i que es posi un senyal recomanant l’ús nudista», afirma.

La recerca de platges més apartades pels ‘tèxtils’ (nom que utilitzen per designar les persones que sí que utilitzen banyador) fa que els usuaris sentin que no es respecti la tradició nudista de més de 400 platges a Espanya. «No és que hi hagi un problema de convivència, però sí que pot fer sentir incomoditat», aclareix Segimon Rovira, president del Club Català de Naturisme, que explica que al principi buscaven cales apartades per evitar la Guàrdia Civil. «Moltes d’aquestes són verges o no estan tan massificades», explica. I això atrau.

També tafaners. M. Mentxaka sol practicar el nudisme a les platges de Getxo, Sopela, Berango o Barrika (Euskadi). De vegades amb la seva colla (mixta), de vegades amb amigues o sola. Únicament han tingut problemes elles. «Solen ser homes de més de 45 anys els que ens miren o ens graven. Ara arribo a la sorra i em fixo en qui hi és per observar. I em fa una ràbia tremenda. És una gran impotència tenir aquest malestar al cos», diu. 

Ús en pàgines porno

Relata una ocasió en què, prenent el sol amb una amiga, es va adonar que un home les estava gravant. Un altre usuari va reconèixer que la persona tenia una «actitud una mica rara», però no va dir res. «Falta implicació col·lectiva», assegura. L’home va sortir corrent. «Hi ha hagut denúncies a la zona perquè els nostres cossos surten a pàgines porno sense consentiment i no han aconseguit arribar als responsables».

Notícies relacionades

Per a Ismael Rodrigo, president de la Federació Espanyola de Naturisme (FEN), molts problemes venen per «una retallada de llibertats». Remarca l’«ús excessiu» per part d’alguns ajuntaments de l’article 139 i 140 de la llei reguladora de les bases del règim local. Van servir, per exemple, perquè a San Pedro de Pinatar (Múrcia) es prohibís la nuesa integral. El defensor del poble va al·legar que una ordenança no podia regular la vestimenta dels individus, però va servir de poc.

El Tribunal Europeu de Drets Humans sí que considera la nuesa pública com a dret a la llibertat d’expressió, la regulació de la qual està reservada a la llei, tot i que el 2016 el Tribunal Suprem va avalar una ordenança que prohibia el nudisme a les platges urbanes de Cadis. Més enllà de les ordenances, Rodrigo en defensa la pràctica. Per a ell, no utilitzar banyador suposa «trencar amb una sèrie d’imposicions que criminalitzen, sexualitzen o comercialitzen el cos».

Temes:

Estiu Platges