El Sherlock Holmes de la senyora Emilia
Pardo Bazán va voler superar Conan Doyle en dues novel·les policíaques, que ara es publiquen, una de les quals inèdita
Lectora voraç però, alhora, crítica amb els relats de Conan Doyle protagonitzats per Sherlock Holmes, molt de moda en la seva època, Emilia Pardo Bazán va decidir endinsar-se en la novel·la policíaca amb una obra en la qual, entre altres coses, a més de qüestionar els codis d’un gènere que feia els seus primers passos, va publicar el 1911 sota el títol de «La gota de sangre», el principal objectiu de la qual era aconseguir la «novel·la negra perfecta» endinsant-se en un aspecte que estimava absent en els Holmes de Doyle: la complexitat psicològica. A la novel·la, la comtessa presentava la seva figura estel·lar, el detectiu Ignacio Selva, implicat en un peculiar crim en el qual els assassins intenten culpar l’investigador. No es té constància de si la senyora Emilia va quedar satisfeta amb el resultat, i es desconeixia que hagués tornat a escriure una altra entrega de gènere detectivesc fins que, el 1971, burxant als seus arxius, es va trobar el mecanoscrit d’una novel·la en potència titulada (se suposa que provisionalment) «Selva», l’estat de conservació del qual no era precisament modèlic: «Es tractava –explica José María Paz Gago– de cent setanta quartilles apaïsades, moltes de les quals corroïdes per la humitat o cremades pel foc, atapeïdes de guixades».
El que sí que es va apreciar és que en aquelles quartilles hi havia pistes inequívoques que unien aquest relat amb el ja anteriorment publicat «La gota de sangre» i, especialment, amb aquell jove detectiu anomenat Ignacio Selva.
Unes quantes peripècies després, en la dècada dels 90 del segle passat, i arribats a la conclusió que ens trobàvem davant una nova i inèdita temptativa de la senyora Emilia d’assentar les seves pròpies bases del gènere, desdenyant el model anglès que qualificava de novel·lots, comença a plantejar-se, des del si de la Real Academia Galega, la tasca d’afrontar la reconstrucció de tot aquell material i donar sortida al segon projecte negre de Pardo Bazán. La «missió» va anar passant-se d’uns a altres fins que va arribar a les mans de José María Paz Gago, escriptor i catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de la Corunya, que no només es va ocupar d’acoblar tot aquell «trencaclosques» sinó que també s’ha fet càrrec de l’edició i el pròleg del llibre acabat de publicat per Ézaro que, amb el títol conjunt d¡«Los misterios de Selva», inclou, a més de la novel·la inèdita en la qual es va respectar l’encapçalament provisional de «Selva», la ja publicada en el seu moment «La gota de sangre».
Escrita entre 1912 i 1913, a «Selva» el detectiu haurà de desentranyar l’inconfessable enigma que envolta el clan dels Teplitz, una fosca estirp nòmada procedent de la Bohèmia. Paz Gago vol deixar ben clar que aquesta reconstrucció va dirigida, sobretot, al gaudi dels lectors «que trobaran aquí acció trepidant i serena reflexió, crim i càstig, humor irònic i, també, una fascinant història d’amor».
Gago, finalment, avisa que amb aquests dos relats, la senyora Emilia es va avançar una dècada a Agatha Christie, erigint-se així en «la primera dona que va escriure novel·les policíaques».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
