5 (grans) impactes de la Covid en la vida de les dones

Una enquesta a 23.000 dones publicada al ‘Journal of Public Economics’ reflectia que la violència en l’àmbit de la parella havia augmentat un 23,38%. Aquesta xifra és més elevada que la de casos registrats perquè l’aïllament dificulta que les dones denunciïn.

L’estudi també conclou que durant el confinament va créixer sobretot la violència psicològica i que la crisi econòmica derivada de la pandèmia multiplicarà la violència de tota classe contra les dones. Així mateix, activistes per la justícia climàtica han advertit sobre l’augment del risc que corren les dones que lideren les lluites contra els grans projectes extractius a l’Amèrica Llatina.

El tancament d’escoles i el teletreball ha fet que augmenti entre un 50% i un 70% l’ús d’internet al món, fet que ha multiplicat el ciberassetjament contra les dones. Un estudi a 3.000 persones impulsat per BTR Consulting conclou que el 60% de les usuàries de xarxes socials ha patit abusos.

 

Els factors de risc principals per patir ansietat i depressió durant la pandèmia són: ser dona, treballar al sector de la infermeria i tenir un nivell socioeconòmic baix. També la precarietat de molts llocs de treball informals relacionats amb les tasques de neteja i d’atenció a la dependència ha aguditzat els problemes de salut. 

A més, elles compaginen més el teletreball amb la tasca de cura de les persones dependents, situació que ha derivat en més diagnòstics d’estrès, depressions i ansietat, també en les classes mitjanes. La pandèmia també ha tingut un impacte negatiu en l’estrès de les embarassades, i queden per estudiar fenòmens com l’inaudit augment d’un 15% dels suïcidis de dones al Japó. 

Les dones ara cobren 4.948 euros menys, sobretot perquè ocupen les professions més mal pagades. Fins i tot la distribució dels espais domèstics forçada pel teletreball –amb més dones ocupant llocs de pas o pròxims a la cuina mentre que els homes se situen en estades més privades– ha demostrat la superioritat del treball masculí.

SindiLlar, Sindicat SAD i Las Kellys, que representen dones cuidadores i netejadores en un sector amb un alt índex de població migrant, han denunciat que la infravaloració i la falta de drets laborals que pateix aquest sector clau per sostenir la vida ha generat més impacte negatiu en moltes treballadores, que no han tingut dret a la baixa laboral per Covid ni a les ajudes. En paraules d’una treballadora del Sindicat SAD: «¿De què serveix una llei d’igualtat si no ens escolten?».

El sector de la prostitució presencial està influït pels factors de gènere, origen, classe social i identitat sexual, cosa que la converteix en la diana perfecta de la crisi. Sobre la situació de les dones obligades a prostituir-se plana un silenci aterridor, mentre que les que s’organitzen no només denuncien la pèrdua d’ingressos, sinó també l’augment de la discriminació, mentre reclamen drets laborals i una renda bàsica.

  

L’aïllament també ha afectat més, des d’un punt de vista socioeconòmic i de salut mental, les persones LGTBI, especialment les migrants i racialitzades.

Tampoc hi ha amb prou feines dades (i menys desagregades per gènere) sobre comunitats tradicionalment estigmatitzades com la gitana, però els testimonis indiquen que les dones han perdut independència econòmica i pateixen episodis d’ansietat i depressió que estan infradiagnosticats. 

En l’àmbit científic també s’han produït casos de més visibilitat femenina, com el de la viròloga Margarita del Val i la física Clara Prats a Espanya i a Catalunya, respectivament. No obstant, aquests casos individuals contrasten amb un escàs 24% de representació femenina en el Comitè d’Emergència per a la Covid-19 de l’OMS. 

A més, les acadèmiques han combinat més el teletreball i les cures familiars, cosa que s’ha traduït en menys publicacions de dones. A escala mundial, només el 12% dels ‘papers’ sobre el coronavirus porta una firma femenina i, per cada tres homes citats als mitjans amb referència a la pandèmia, només se cita una dona.

Entre març i juny, el recompte que fa regularment el col·lectiu OnSónLesDones va donar com a resultat un 29% de veus femenines en els espais d’opinió dels mitjans catalans.