8M: DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

5 (grans) impactes de la Covid en la vida de les dones

5 (grans) impactes de la Covid en la vida de les dones
Es llegeix en minuts

Després d’un any de pandèmia, auditem l’impacte del coronavirus en la vida de les dones. Del món laboral a la política i la ciència, i de les violències a la salut i les exclusions, la recerca revela que la incidència de la Covid-19 no és neutral respecte al gènere. Com ja advertia la quarta onada del feminisme, la clau està en les cures i en l’encreuament dels eixos d’origen i classe.

VIOLÈNCIA

Poc després que es decretessin els primers confinaments, Nacions Unides ja advertia d’una imminent «epidèmia de violència contra les dones». Amb un dels confinaments més estrictes, a Espanya, la cohabitació forçosa de seguida es va traduir en un augment de peticions d’ajuda a través de trucades al 016 (el telèfon de la violència de gènere) i consultes per internet i per WhatsApp. Segons el Ministeri d’Igualtat, les peticions d’ajuda van augmentar un 57,9% entre març i juny. En canvi, les denúncies han disminuït un 5% i la xifra de dones assassinades el 2020 ha sigut de 45 contra les 55 del 2019.

Augment de peticions d’ajuda

Una enquesta a 23.000 dones publicada al ‘Journal of Public Economics’ reflectia que la violència en l’àmbit de la parella havia augmentat un 23,38%. Aquesta xifra és més elevada que la de casos registrats perquè l’aïllament dificulta que les dones denunciïn.

L’estudi també conclou que durant el confinament va créixer sobretot la violència psicològica i que la crisi econòmica derivada de la pandèmia multiplicarà la violència de tota classe contra les dones. Així mateix, activistes per la justícia climàtica han advertit sobre l’augment del risc que corren les dones que lideren les lluites contra els grans projectes extractius a l’Amèrica Llatina.

El tancament d’escoles i el teletreball ha fet que augmenti entre un 50% i un 70% l’ús d’internet al món, fet que ha multiplicat el ciberassetjament contra les dones. Un estudi a 3.000 persones impulsat per BTR Consulting conclou que el 60% de les usuàries de xarxes socials ha patit abusos.

SALUT

Tot i que el risc de mort directa per Covid-19 afecta més els homes que les dones, el fet que elles estiguin majoritàriament en primera línia al sector sanitari i social les exposa més a la infecció. A Espanya, el 70% de les professionals de la salut són dones, que ocupen massivament llocs d’infermeria i auxiliars. Les xifres en aquest sector són aclaparadores. El 72% del personal sanitari infectat són dones, segons un informe d’ONU-Dones. Aquesta desigual estructura ha provocat que moltes més dones pateixin estrès posttraumàtic per les vivències que han experimentat en primera línia de la lluita contra el coronavirus.

Percentatge de personal sanitari infectat que són dones

 

Els factors de risc principals per patir ansietat i depressió durant la pandèmia són: ser dona, treballar al sector de la infermeria i tenir un nivell socioeconòmic baix. També la precarietat de molts llocs de treball informals relacionats amb les tasques de neteja i d’atenció a la dependència ha aguditzat els problemes de salut. 

A més, elles compaginen més el teletreball amb la tasca de cura de les persones dependents, situació que ha derivat en més diagnòstics d’estrès, depressions i ansietat, també en les classes mitjanes. La pandèmia també ha tingut un impacte negatiu en l’estrès de les embarassades, i queden per estudiar fenòmens com l’inaudit augment d’un 15% dels suïcidis de dones al Japó. 

TREBALL

Dones i joves han sigut els col·lectius més afectats per la destrucció d’ocupació. Segons l’Organització Internacional del Treball, elles conformen el 70% de l’economia informal en el món i són majoria en els sectors més afectats, com la restauració, l’hostaleria i el comerç. Les últimes dades publicades pels ministeris de Treball i Seguretat Social indiquen que al febrer l’atur femení va duplicar el masculí.

A Espanya actualment hi ha 2.304.779 dones a l’atur i 1.704.010 homes. A Catalunya, 6 de cada 10 llocs de treball perduts són de dones. En aquest context, la bretxa salarial entre homes i dones s’ha ampliat fins al 23%, una xifra que ha tornat a nivells del 2013.

Bretxa salarial, que ha tornat als nivells del 2013

Les dones ara cobren 4.948 euros menys, sobretot perquè ocupen les professions més mal pagades. Fins i tot la distribució dels espais domèstics forçada pel teletreball –amb més dones ocupant llocs de pas o pròxims a la cuina mentre que els homes se situen en estades més privades– ha demostrat la superioritat del treball masculí.

SindiLlar, Sindicat SAD i Las Kellys, que representen dones cuidadores i netejadores en un sector amb un alt índex de població migrant, han denunciat que la infravaloració i la falta de drets laborals que pateix aquest sector clau per sostenir la vida ha generat més impacte negatiu en moltes treballadores, que no han tingut dret a la baixa laboral per Covid ni a les ajudes. En paraules d’una treballadora del Sindicat SAD: «¿De què serveix una llei d’igualtat si no ens escolten?».

EXCLUSIÓ

La població en risc d’exclusió ha sigut la més afectada per les mesures de control del coronavirus, especialment el confinament i la limitació de la mobilitat. Però també ha aflorat un altre tipus d’exclusió: la discriminació per edat de les persones grans a l’hora de rebre tractament mèdic a les residències (on les dones són gairebé el 70%) i hospitals, i la dels nens i joves, que han sigut assenyalats com a focus de contagi.

Un informe de l’entitat Trabajando en Positivo apunta que els col·lectius més afectats són les persones treballadores sexuals i la població migrant. En aquest àmbit, les dades són escasses, puntuals i poc representatives i les anàlisis són de caràcter més qualitatiu.

Falten estudis sobre els col·lectius exclosos

El sector de la prostitució presencial està influït pels factors de gènere, origen, classe social i identitat sexual, cosa que la converteix en la diana perfecta de la crisi. Sobre la situació de les dones obligades a prostituir-se plana un silenci aterridor, mentre que les que s’organitzen no només denuncien la pèrdua d’ingressos, sinó també l’augment de la discriminació, mentre reclamen drets laborals i una renda bàsica.

  

L’aïllament també ha afectat més, des d’un punt de vista socioeconòmic i de salut mental, les persones LGTBI, especialment les migrants i racialitzades.

Tampoc hi ha amb prou feines dades (i menys desagregades per gènere) sobre comunitats tradicionalment estigmatitzades com la gitana, però els testimonis indiquen que les dones han perdut independència econòmica i pateixen episodis d’ansietat i depressió que estan infradiagnosticats. 

POLÍTICA I CIÈNCIA

La primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, ha sigut la política més elogiada per la seva gestió de la pandèmia. També Taiwan, Finlàndia i Alemanya, liderats per dones, han capejat la Covid-19 amb bona nota. 8 dels 10 primers països europeus amb menys ràtio de mortalitat per coronavirus tenen dirigents femenines i un estudi de la Universitat Pontifícia de Comillas apunta a la confiança i la comunicació com a claus de la seva bona gestió. Aquestes dones haurien mantingut una actitud humil, de cooperació, escolta i empatia contra l’excés de confiança d’alguns dels seus col·legues masculins, més propensos a ordenar i manar.

de cada 10 països amb baixa ràtio de mortalitat tenen líders dones

En l’àmbit científic també s’han produït casos de més visibilitat femenina, com el de la viròloga Margarita del Val i la física Clara Prats a Espanya i a Catalunya, respectivament. No obstant, aquests casos individuals contrasten amb un escàs 24% de representació femenina en el Comitè d’Emergència per a la Covid-19 de l’OMS. 

A més, les acadèmiques han combinat més el teletreball i les cures familiars, cosa que s’ha traduït en menys publicacions de dones. A escala mundial, només el 12% dels ‘papers’ sobre el coronavirus porta una firma femenina i, per cada tres homes citats als mitjans amb referència a la pandèmia, només se cita una dona.

Entre març i juny, el recompte que fa regularment el col·lectiu OnSónLesDones va donar com a resultat un 29% de veus femenines en els espais d’opinió dels mitjans catalans.