EL GRAN GALANT DEL 'HIT PARADE'
Tom Jones, bomba sexual en retirada
El cantant gal·lès compleix 80 anys mostrant perfils espirituals, cuidant la seva dona i deixant enrere el seu vell perfil de mascle alfa
zentauroepp43960462 mas jones200605153919 /
Tom Jones: el gran galant i mascle alfa del ‘hit parade’, la reserva de testosterona del pop occidental, el pioner en l’esport d’esquivar peces íntimes femenines sobre l’escenari: al principi, utilitzades i rampants, i amb el temps, pulcres peces extretes de la bossa i llançades seguint el ritual. En el camí des d’aquella celebració salvatge del ‘sex appeal’ fins a la seva mateixa paròdia, el cantant gal·lès va desenvolupar un estil que avui ens causa un simpàtic distanciament. També li passa a ell, ara que compleix (aquest diumenge) la provecta edat de 80 anys.
En aquella ‘british invasion’ que va dominar l’escena dels 60, Tom Jones va posar un accent solista viril que va contrastar amb la tendència a l’ambigüitat sexual. Amb la seva veu carnosa de baríton i la seva empenta huracanada es va endur la clientela femenina (i no és una metàfora: va presumir d’haver-se beneficiat d’unes 250 fans a l’any en les seves temporades àlgides) sense caure malament als homes. I el seu dinamisme eroticofestiu va ser miraculosament compatible amb les atencions a la seva senyora esposa, Linda Trenchard, companya de l’escola amb qui es va casar als 16 anys, i amb qui continua unit en l’actualitat.
Memòria selectiva
Notícies relacionadesTom Jones, el cognom real del qual és Woodward, va aconseguir esquivar el seu destí en la classe obrera (pare miner del carbó) valent-se de la seva primerenca cadena de ‘hits’. Allà hi havia ‘It’s not unusual’, ‘What’s new pussucat?, ‘Green, green, grass of home’ i, com atalaia, la borrascosa ‘Delilah’, amb la seva història d’un crim passional embolcallada en trompetes mariachi.
Al llarg dels 70 va derivar cap al decadent circuit del casino, però va tenir una segona oportunitat el 1988 i la va aprofitar: la superfunky versió de ‘Kiss’, de Prince, amb Art of Noise, preludi d’un segon cicle d’esplendor, tutelat pel seu fill Mark (l’únic que reconeix) i que va culminar amb l’aparatosa ‘Sex bomb’ (1999). Després, un Tom Jones diferent, que apel·lava a l’espiritualitat, al gòspel i al blues dels seus inicis (i que deixava de tenyir-se els cabells), va emergir amb un seriós cicle d’àlbums a partir del 2010, mentre feia memòria (selectiva) en la seva autobiografia ‘Over the top and back’, lliure d’anecdotari sexual. El Tom Jones octogenari només sembla tenir ulls per a la seva dona, a qui dona suport i acompanya en la seva lluita contra la depressió. L’hora de la redempció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
