ENTREVISTA
Velibor Colic: Aquesta pandèmia és una altra fi d'un món.
«No estem en guerra». L'escriptor bosnià renega per experiència de les comparacions bèl·liques i adverteix del risc de les estadístiques. «És més fàcil oblidar-se de xifres que de noms».
zentauroepp53178909 ana200422180556
Un llibre seu escrit el 1994 sobre la guerra a Bòsnia, ‘Los bosnios’, va ser la seva primera venjança amb el trauma d’aquell brutal conflicte (1992-1995). Fa ara 28 anys que, després que el seu germà fos greument ferit durant un enfrontament, l’exsoldat bosnià Velibor Colic (Odzak, 1964) va abandonar el fusell i el va substituir per una vida com a refugiat a França, on es va convertir en escriptor d’èxit. L’instant actual és un altre, però no manca de gravetat, argumenta en aquesta entrevista.
Una persona com vostè, que va patir en les seves carns la brutal guerra de Bòsnia, ¿com està vivint la pandèmia?
L’experiència de la guerra no ajuda gaire, la veritat, tot i que intento relativitzar. Aquesta pandèmia és un altre final d’un món.
¿S’assembla en alguna cosa la nostra situació actual a la d’aquells violents anys als Balcans?
Bé, amb el virus hi va haver una primera fase de negació. En això s’assembla, sí. Quan va començar la guerra a Bòsnia, jo vivia en un petit poble [Modrica] a prop de la frontera croata i de Vukovar [ciutat on van morir centenars de civils durant el conflicte]. I des d’allà, a les matinades, sentia els canons que disparaven, m’aixecava, tancava les finestres i tornava a adormir-me pensant que allò quedava molt lluny. Em va costar acceptar-ho, però després tots ens hi vam adaptar. La capacitat d’adaptació de l’home és enorme. El risc, no obstant, és caure en la temptació de les estadístiques. És més fàcil oblidar-se de xifres que de noms i cognoms.
- El risc de la deshumanització.
- Exacte.
«És un moment de moltes tensions. Hi ha metges a qui els ha tocat elegir a qui salvar»
¿Creu que existeix el perill a Europa de girs autoritaris i ultranacionalistes o de formes de control social?
És un perill que ja existia abans i que aquesta pandèmia podria alimentar. Per aquesta raó les nostres democràcies han de continuar, ara més que mai, impecables en la seva ferma lluita contra els populismes. És un moment de moltes tensions i preguntes obertes. Recordem que hi ha metges que han hagut d’elegir a qui salvar.
Després de tot el que va viure, ¿què pensa quan sent polítics utilitzar termes com guerra per referir-se a la crisi sanitària?
Que no és veritat i que s’ha d’anar amb compte quan s’utilitzen certes paraules. No, no estem en guerra. Això és una crisi sanitària, una malaltia. I, sí, ens han demanat fer alguns sacrificis, però no té res a veure amb una guerra. Vaig sentir el president [francès, Emmanuel] Macron utilitzar aquest terme, però ell no ha d’oblidar que és un mandatari elegit pel poble i que també la política té les seves responsabilitats.
¿Els intel·lectuals poden tenir un paper en la pandèmia?
Sí, com en totes les crisis. Els intel·lectuals han de ser sentinelles de les nostres societats i el seu paper és alertar sobre alguns fenòmens, com el populisme i la ràbia social, que podrien guanyar terreny.
«El capitalisme s’ha convertit en un animal ferit que mata»
En un recent article va escriure que va viure el final del comunisme i ara està vivint el crepuscle del capitalisme. ¿És així com veu aquest moment històric?
El capitalisme sempre ha sigut un sistema àvid de diners, però avui, a més, s’ha convertit en un animal ferit que mata. Fa 28 anys que visc a França i em continuo sorprenent. ¿Com és possible que hàgim permès que els hospitals hagin de competir entre si? És absurd pensar que, si un hospital talla tres cames i un altre en talla dos, es consideri millor el primer. Aquest és el crepuscle del qual parlo. Ens van vendre el somni americà, que en realitat és insuportable.
- ¿La solució? ¿Més estat?
- Sí.
¿Creu que hi ha consens sobre aquesta idea?
- Ho espero. No estic parlant de tornar al comunisme o al socialisme, sinó de [garantir] educació, cultura i salut. Aquestes són necessitats que han de tornar a ser en el centre, i per a això és necessària la presència de l’Estat.
«Haurem de fer el possible per evitar que els qui avui estan lluitant vis a vis contra el virus caiguin en la depressió»
¿Més estats nacionals o més Unió Europea? ¿O les dues coses?
La qüestió està en com posar en el mateix nivell Grècia i Alemanya. Personalment, m’he sentit decebut moltes vegades per la Unió Europea, però encara em sento europeista. Desitjaria que els Balcans fossin tractats millor [per part de la UE], però allà hi ha els nacionalismes, que inclouen el concepte de l’exclusivitat. I això permet a cada un compondre’s la història com més li convé.
Notícies relacionadesEn el seu llibre ‘Manual de exilio
Ja he dit que la guerra i la crisi del coronavirus no són el mateix. No obstant, crec que aquells que avui són en la primera línia hauran de ser ajudats i acompanyats. Durant el conflicte a Sarajevo hi havia casaments, naixements, persones que n’ajudaven d’altres... Va ser quan la guerra va acabar que es va disparar la taxa de suïcidis i l’hospital psiquiàtric de Sarajevo es va omplir de persones que necessitaven ajuda. A mi em va salvar la literatura, però vaig passar moments durs. Haurem de fer tot el possible per evitar que els qui avui estan lluitant vis a vis contra el virus caiguin en la depressió o l’alcoholisme.
