Jared Diamond: «Que el Gabinet Trump renunciï o se suïcidi»
El divulgador que entusiasma Bill Gates esmena la gestió del president dels EUA, inclosa la del Covid-19
zentauroepp51019799 barcelona 21 11 2019 contra jared diamond premio pullitzer n200324202719 /
Les webs de recomanació de lectura per al confinament als EUA inclouen títols de Jared Diamond. Un indicador de la seva potència. En el seu últim assaig, ‘Crisis’ (Debate), proposa tractar els declivis col·lectius com si fossin naufragis personals: amb una teràpia de xoc en pocs i decidits passos. Però, quan ho va publicar, el biogeògraf nord-americà no contemplava –com ningú sobre la faç de la Terra– l’aparició i ferotge propagació del Covid-19, ni els seus efectes sobre la dinàmica de la població.
-Alerta d’amenaces que ens podrien fulminar en 30 anys, i el virus no hi és. ¿Sorprès?
-El coronavirus no és una amenaça existencial per a la humanitat, no suposa el final de la vida tal com la coneixem.
-Fa por preguntar quines són.
-Insisteixo que són quatre: l’amenaça nuclear, l’emergència climàtica, l’ús no sostenible dels recursos i la desigualtat.
-¿Alguna el preocupa més que les altres?-M’
inquieten les quatre alhora. No hi ha una solució única per tenir un matrimoni feliç. És com la parella que soluciona els problemes de sexe, religió i diners, però no es posen d’acord en relació amb els fills. Acaben en divorci. La d’efectes més ràpids és la nuclear, que pot matar-nos a tots en tres mesos –i la possibilitat d’una guerra nuclear per error és més gran que el 1980–. Però les altres tres poden fer desaparèixer la civilització tal com l’entenem al primer món.
«El coronavirus no és una amenaça
existencial per a la humanitat, no suposa el final de la vida tal com la coneixem»
-¿Al primer món?
-El 2050, si no passem a un creixement raonable, la gent a qui li anirà bé seran els meus amics de Nova Guinea, perquè saben fabricar eines amb pedres i cultivar la terra.
-La seva dona, psicòloga clínica, li ha inspirat algunes eines per abordar crisi.
-Sí. Un any després de casar-nos, la Marie [Cohen] va començar a formar-se en teràpia de crisi per resoldre casos d’alt risc en sis setmanes. L’havia formulat el psiquiatre Erich Lindemannun per tractar víctimes de l’incendi en una sala de festes de Boston el 1942, en què van morir gairebé 500 persones. Entre les pautes, destacaven: el reconeixement del problema, l’assumpció de responsabilitats i l’acceptació d’ajuda.
-¿I va veure que les pautes servien per a crisis nacionals?
-Sí. Si una persona té un problema, es fixa en una altra per veure com se n’ha sortit. Si una nació en té un, pot utilitzar una altra nació com a model per resoldre la crisi. Nosaltres, els nord-americans, per exemple, davant de problemes d’atenció sanitària, pensem que som molt especials i que no tenim res a aprendre de ningú. ¡És una estupidesa!
-Tot i que el coronavirus no entri en el seu tauler, ¿el mètode pot funcionar?
-Funciona el criteri d’autoavaluació honesta. Inicialment, la Xina i Itàlia no van obeir aquest criteri. I és evident que el Govern Federal dels Estats Units no l’obeeix.
«La Xina, Itàlia i ara els EUA no han obeït el criteri d’‘autoavaluació honesta’ de la pandèmia»
-Viu a Califòrnia, un dels estats més castigats per la pandèmia. ¿Una recomanació al Gabinet Trump?
-Li recomano que renunciï o que se suïcidi.
-¡Caram!
-Vull que toqui el dos del poder. Abans del virus, a Califòrnia s’estava treballant intensament per frenar les seves males accions.
-La seva antipatia va en augment. Ja el considerava «un malvat».
-En el passat, els EUA han tingut presidents que han intentat fer coses bones però que han pres decisions equivocades. Trump intenta fer coses dolentes, com destruir el medi ambient, destrossar el sistema educatiu, desaprofitar l’ocasió de firmar un acord amb l’Iran sobre armes nuclears, retirar les tropes de Síria sense preavís i, ara, no fer cas de les recomanacions sanitàries. Això és propi d’un malvat. I podríem entrar en el terreny personal...
-Entri-hi, entri-hi.
-Tenir sexe amb dones que no eren la seva dona una setmana després que donés a llum el seu fill no és un bon model. I pagar a aquesta dona 150.000 dòlars per comprar el seu silenci, tampoc. Tot i així, el que és dramàtic és que no hi ha democràcia.
-¿Així, amb totes les lletres
?-Sí. Tenim problemes greus com la immigració, però potser el pitjor és tenir un sistema electoral que no permet als ciutadans votar.
-Les presidencials són al novembre, si el virus ho permet.-
Als EUA no n’hi ha prou amb ser ciutadà, has de demostrar-ho. Li semblarà un acudit dolent, però a Alabama, un estat amb molts afroamericans, l’estat a mans republicanes va aplicar una llei que deia que, per poder votar, s’havia de mostrar el carnet de conduir –que la majoria d’afroamericans no té– i van tancar les oficines que emetien el document.
«Espero que la civilització que surti d’aquesta emergència sanitària reconegui millor els interessos compartits de tot el món»
-Per resoldre crisis, diu vostè, cal «assetjar-les». ¿S’anima a fer-ho a Espanya
?-Abans –i segurament després– de l’emergència sanitària, el tema més greu és el català. Quan això passi, Espanya ha de prestar atenció al que han fet altres països. No és l’únic que té moviments secessionistes. El Canadà ha sabut gestionar les aspiracions del Quebec –on les exigències han perdut potència–, i els Països Baixos, els de Frísia, i a Suïssa tenen quatre cantons diferents. Espanya haurà d’analitzar aquests casos, interessar-se a escoltar, i si tingués un president que parlés català, molt millor.
-¿De què li agradaria independitzar-se, personalment?
-Realment, de res. Estic molt content de ser dependent de la meva dona –ella és la que m’ha dit que em posi sempre americana vermella per sortir a les fotos– i dels meus bessons, el Max i el Joshua, que ara tenen 32 anys, i de ser californià.
-Procedeix de jueus de Bessaràbia, a Moldàvia.
-Però soc ateu.
-Deu tenir una idea de com desencallar el conflicte a Israel.
-No parlarem d’aquest tema.
-¿Per què?
-No vull que em disparin.
-¿És una broma?
-[...] És un problema crònic des que es va fundar l’Estat d’Israel. Tenen acords amb Egipte i Jordània, però no amb els palestins. Ells afirmen que la seva terra els va ser robada i els israelians asseguren que era seva feia 2.000 anys.
«Visc el confinament amb estrès, però tinc més temps per escriure articles, observar ocells i tocar el piano»
-Tornem al Covid-19. ¿Quina civilització diria que sortirà l’‘endemà’
?-Espero que la nova civilització reconegui millor els interessos compartits de tot el món.
-Mentrestant, ¿com viu el confinament?
-Amb bastant estrès, però amb més temps disponible per escriure articles, observar ocells i tocar el piano.
-Dues aficions que, segons tinc entès, voregen l’obsessió.
M’encanten les cantates de Bach; les peces de piano i violí de Beethoven, que solc tocar amb un amic; m’apassionen els idiomes –llegeixo en italià cada dia, perquè estimo la llengua i és un bon exercici contra l’alzheimer–, i observar els ocells de Papua Nova Guinea.
-Ara ho té francament malament per observar-los.
M’entretinc identificant els ocells que sobrevolen el meu carrer, a Los Angeles.
-¿Res d’estiraments al jardí posterior?
-Res. A un dels meus bessons li agrada l’esport i veig amb ell el futbol, bàsquet i beisbol.
-¿Xarxes socials?
-Ni xarxes ni ordinador. Em resulten frustrants. El meu secret: un llapis de punta fina i paper. Sempre en porto a la butxaca. Després ho dicto tot a la meva secretària.
Notícies relacionades-Una conclusió des del seu menjador: ¿anem cap a una època fosca?-
Això dependrà de les decisions que tots prenguem, de qui guanyi les eleccions nord-americanes, de què farà la Xina en el futur, d’aquest ‘brexit’ que pot convertir el Regne Unit en un país de tercera... Qui ho sap. Potser anem cap a un món brillant.
