FIGURA DEL CÒMIC I CINEASTA

10 coses que s'han de saber de Marjane Satrapi

L'autora iraniana serà l'encarregada aquest any de llegir el pregó de Sant Jordi

zentauroepp52623794 mas periodico t ssies  10 cosas que hay que saber de marjane200305120937

zentauroepp52623794 mas periodico t ssies 10 cosas que hay que saber de marjane200305120937

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Se la considera una de les figures del còmic d’aquest segle, gràcies a la seva novel·la gràfica ‘Persèpolis’ (2000-2003). El 2007 va dirigir l’adaptació a la pantalla d’aquesta cèlebre obra i des d’aleshores s’ha dedicat només al cine. Aquest any serà l’encarregada de llegir, a Barcelona, el pregó de la festa de Sant Jordi.

1.- MILITÀNCIA A LA SANG

Procedeix d’una família de classe mitjana de l’Iran, militant d’esquerres. Un dels seus avis va ser pres polític durant el règim del Xa i el seu oncle marxista va ser executat pel dels aiatol·làs, que el va declarar culpable d’espionatge. La seva mare es va veure obligada a viure amagada durant un cert temps després d’haver participat en protestes contra la imposició a les dones de l’ús del hijab. 

2.- LA SEVA ÀVIA MATERNA, EL SEU MODEL

Ocupa un lloc central en la seva obra; sempre va ser, assegura, la seva principal font d’inspiració: una dona independent i moderna, que es va divorciar quan a l’Iran cap dona ho feia i que, com ‘Persèpolis’ recorda, una vegada va donar un consell: «En la vida et trobaràs molts imbècils. Si et fereixen, pensa que és la seva estupidesa la que els empeny a fer-te mal; així evitaràs respondre a la seva maldat, perquè no hi ha res pitjor que el rancor i la venjança. Mantén sempre la teva dignitat, la teva integritat i la fidelitat a tu mateixa».

 

3.- MARCADA PER LA GUERRA

Quan era nena, a principis de la guerra entre l’Iran i l’Iraq (1980-1988), un míssil va caure al carrer on la seva família vivia. Els Satrapi no es trobaven a casa en aquell moment, però, sí, els seus veïns. Mentre removia la runa, Marjane va identificar el braç inert de la seva millor amiga. 

4.- LA SEVA OBRA CABDAL

En els dos volums autobiogràfics de ‘Persèpolis’, relata la seva infància a Teheran, la seva complicada adolescència a Viena –els seus pares la van enviar allà per protegir-la de la República Islàmica– i la seva jove adultesa de nou a la capital iraniana. El seu objectiu al crear-la va ser corregir estereotips erronis sobre el seu país natal, segons els quals tots els seus habitants són fanàtics religiosos i totes les dones viuen sotmeses al terror i la submissió.  

5.- EL TRAUMA DE L’EXILI

A Viena va descobrir el sexe i les drogues, però també la privació. Va acabar vivint al carrer durant dos mesos, en ple hivern, i això li va provocar una bronquitis que gairebé va acabar amb la seva vida.  

6.- A PUNT DE MORIR

Després d’haver deixat la capital austríaca per tornar a l’Iran, va caure en la depressió. A Occident era vista com una iraniana i al seu país era vista com una occidental. Va mirar de superar-la anant al psicòleg, però no va funcionar. Va intentar suïcidar-se ingerint un flascó d’antidepressius que li havia sigut receptat.  

7.- L’IRAN, EN FORMA DE VINYETES

Ha publicat dues novel·les gràfiques més. En ‘Brodats’ (2003), de nou, es va proposar desmuntar els prejudicis que des d’Occident imperen respecte a la dona iraniana, mostrant un grup de personatges femenins del seu país que parlen sobre assumptes com el sexe, la cirurgia estètica o el divorci. Després d’haver publicat ‘Pollastre amb prunes’ (2004), una altra història basada en la seva pròpia família, va decidir apartar-se del món editorial. 

8.- CONTES PER A NENS I ADULTS

El còmic no és l’únic format literari que ha treballat. També ha il·lustrat contes per a nens –‘Los monstruos tienen miedo de la luna’ (2001), ‘Ajdar’ (2002)– que retraten amb subtilesa les tradicions culturals iranianes i ha publicat faules per a adults, com ‘El sospir’ (2004).

9.- UNA FILMOGRAFIA ECLÈCTICA

Després d’haver adaptat al cine ‘Persèpolis’, ha dirigit quatre pel·lícules més. ‘Pollastre amb prunes’ (2011), basada en el seu còmic homònim; ‘La bande des Jotas’ (2012), una ‘road movie’ rodada a la costa valenciana i a Andalusia, en la qual s’interpreta a si mateixa; ‘The voices’ (2014), sobre un assassí en sèrie a l’Amèrica profunda, i ‘Radioactive’ (2019), retrat de la científica Marie Curie. La mare de Satrapi sempre va somiar que la seva filla arribés a assemblar-se a Curie.

Notícies relacionades

 

10.- FRANÇA, LA SEVA SEGONA PÀTRIA

Es va casar per primera vegada després d’haver tornat a Teheran de l’exili, el 1989. Actualment viu a París amb el seu segon marit, un suec anomenat Mattias Ripa. No preveu viatjar a l’Iran, perquè, afirma, en cas de fer-ho potser no la deixarien tornar a sortir del país.