PAPER COMPROMÈS
Cynthia Erivo ocupa el seu lloc
L'actriu britànica, que encarna a 'Harriet' una de les pioneres del feminisme racial, és l'única intèrpret negra entre els 20 nominats als Oscars
zentauroepp52090247 files in this file photo british actress cynthia erivo arri200204163623 /
Un emblemàtic personatge afroamericà de la literatura nord-americana, la Celie d’‘El color púrpura’, va descobrir des de Broadway el gran públic Cynthia Erivo, la petita actriu britànica (1,55 metres d’alçada) d’enorme i treballat talent i veu descomunal («pulmons de cuir banyats en mel», va escriure un crític). Un altre encara de més transcendental per a la història dels negres als Estats Units, el de l’abolicionista, activista i sufragista Harriet Tubman, l’ha portat fins als Oscars.
En la gala de diumenge vinent Erivo no només coronarà, als 33 anys, una carrera fulgurant a Hollywood, on ‘Harriet’ és el tercer treball després de ‘Viudas’ i ‘Malos tiempos en el Royale’ d’aquesta filla d’immigrants nigerians criada per la seva mare soltera a Londres i formada com a intèrpret a la Reial Acadèmia d’Art Dramàtic britànica. Ella, que s’ha fet espai també com una diva en el món de la moda, portarà l’únic estendard que una acadèmia que continua mostrant abundant ceguesa en temes de diversitat ha donat a tota una raça entre les seves 20 nominacions d’interpretació.
Per una nit quedaran com ressons distants les crítiques que alguns en la comunitat negra als EUA van llançar perquè una actriu britànica sense connexió amb el tràgic i viu llegat de l’esclavitud (i alguns tuits polèmics trets de context) donés vida a la pantalla a la icònica Tubman, crítiques que ja va rebre al posar-se a la pell de Celie (personatge amb qui va guanyar un Tony, un Grammy i un Emmy) i que també acompanyen l’anunci que serà Aretha Franklin en una sèrie de televisió.
Erivo opta per contestar amb el treball, amb l’esforç i amb la seva pròpia història, recordant que si els seus propis referents artístics són sobretot dones negres nord-americanes és perquè al Regne Unit gairebé no apareixen en els llibres d’història. I ha declarat: «No crec que ser una noia negra a Anglaterra sigui diferent de ser-ho a Amèrica. Col·lectivament compartim el dolor del desplaçament i de no sentir que ens correspon ser en determinats llocs».
Una de les seves professores a la Reial Acadèmia, per exemple, recordava al ‘The New York Times’ que quan va arribar a aquestes aules «tenia molta experiència» (ja havia fet teatre i televisió) i tenia molta confiança en una classe d’anglesos molt blancs que no aprecien això venint d’altres, un problema anglès que es va convertir en el problema de Cynthia». I va ser quan va interpretar en teatre un personatge a ‘El ángel que nos mira’ que la forçava a mostrar vulnerabilitat a l’escenari i amb els seus companys quan alguna cosa va canviar. «Ara és la seva força i el fet que és capaç de mostrar la seva ànima i la seva vida interior el que la defineix», ha dit la seva antiga mestra.
Notícies relacionadesLa mateixa Erivo, criada en la religió catòlica i que parla tan obertament de la seva fe i l’oració com mostra la seva passió per l’exercici o la cura de la seva alimentació, busca aquesta combinació, i el seu poder.
«De vegades sento literalment que soc el més petit i menys important de l’habitació, però Harriet era petita com jo i va ser capaç de fer tant...», ha dit. «Interpretar-la em va ensenyar que les meves accions poden canviar el món. Vull que les joves sentin que elles també han guanyat un lloc en aquest món i que l’han d’utilitzar bé».
