'TAURÓ' CREATIU
Bob Iger: el cap de Hollywood
L'home fort de Disney dona lliçons sobre com triomfar en els negocis en un llibre amb caires autobiogràfics
zentauroepp51631694 mas periodico robert iger foto gavin bond200109113221
Una notícia recent sorprenia i, en certa manera, espantava: de les 10 pel·lícules més taquilleres del 2019 a nivell mundial, set són de Disney; cinc d’elles han superat els mil milions de dòlars de recaptació. L’empresa del ratolí Mickey s’ha convertit en un monstre global, un que només creixerà amb l’expansió del servei de ‘streaming’ Disney+ en tot el món (a Espanya arribarà el 31 de març). Molts es pregunten on acaba l’afany d’inspirar i comença la gana de monopolitzar.
Darrere d’aquesta imposició definitiva hi ha un home, Bob Iger, del qual, pel que sembla, ningú té res dolent a dir. Antic executiu de la cadena televisiva ABC, Iger ha conduït l’empresa amb mà ferma però càlida en el seu procés de dominació de Hollywood. Ell va ser al capdavant de les adquisicions i integracions de Pixar, Marvel, Lucasfilm i, més recentment, gairebé tot Fox.
¿Es pot ser un «tauró» dels negocis i, alhora, bona persona? Sí que es pot, segons s’extreu del llibre de memòries i negocis d’Iger, ‘Lecciones de liderazgo creativo’ (Conecta), a la venda des de dijous 16 de gener.
Segons Iger, aquest llibre no és una autobiografia, sinó que «tracta de com guiar-se per una sèrie de principis que ajuden a fomentar el que és bo i a gestionar el que és dolent». Però explicar aquests principis passa, per a l’autor, per recordar la seva vida. El que queda és menys un manual de negocis que unes memòries esquitxades de consells per al lideratge i l’administració, o, simplement, la seguretat en un mateix i el saber viure.
Orígens modestos
La seva història s’assembla al títol de l’obra de Dave Eggers: «commovedora, sorprenent i genial». Iger no és fill de cap elit, sinó que va créixer en un petit poble de Long Island al si d’una família de classe mitjana-baixa. La seva mare era mestressa de casa i el seu pare va treballar com a executiu publicitari, a desgrat seu. «Portava una vida que no el satisfeia i es considerava un fracassat», explica Iger. «En part per això ens animava a treballar molt i a ser productius: perquè poguéssim aconseguir l’èxit que ell no havia tingut».
Iger no va estudiar a Stanford ni a Colúmbia, sinó al menys conegut Ithaca College, i els caps de setmana havia de treballar al Pizza Hut del poble per tenir una mica de diners. Va ser home del temps a Ithaca, però no va arribar a complir el seu somni de presentar les notícies.
Després de mudar-se a Nova York, va entrar a ABC gràcies al favor d’un home gairebé desconegut per a ell que havia compartit habitació d’hospital amb el seu oncle Bob. Va començar en el nivell més baix («tota mena de treballs en concursos, telenovel·les, programes d’entrevistes, informatius i programes especials televisius»), però va continuar pujant esglaons fins convertir-se en president i director d’operacions d’ABC (llavors fusionada amb Cap Cities) el 1994, un any abans de la seva compra per Disney. El 2000 ja s’havia guanyat els llocs de president i cap d’operacions, però no li va ser fàcil convèncer la junta per convertir-se en successor de Michael Eisner el 2005.
Iger es va encarregar de demostrar ràpidament als seus col·legues que no s’havien equivocat. El 2006 va convèncer Steve Jobs perquè el deixés comprar Pixar. Tres anys després, va seduir el famosament esquerp Ike Perlmutter per aconseguir Marvel. I tres anys més després, va saber guanyar-se George Lucas perquè li entregués les claus d’‘Star wars’. L’any passat, quan, en principi, estava a punt de jubilar-se, va superar Comcast amb una ‘opa’ pels actius d’entreteniment de 21st Century Fox per 71.300 milions de dòlars.
10 principis
Per (intentar) aconseguir una carrera semblant a la seva, Iger recomana i explica deu principis: optimisme, valentia, concentració, decisió, curiositat, equitat, reflexió, sinceritat, constant afany de perfecció i integritat. Es diu fàcilment.
Notícies relacionadesSón idees que, segons explica, va aprendre a desenvolupar des de la seva infància. El seu pare tenia greus canvis d’humor: «No sabíem mai quin pare arribaria a casa a la nit: conservo el record d’estar assegut al quart pis de la casa i deduir, pel so que feia a l’obrir i tancar la porta i pujar els esglaons, si era un pare feliç o un pare trist». Allò li va servir per desenvolupar la seva sang freda a l’hora d’enfrontar-se a l’imprevist. La seva mare i germana petita hi comptaven.
Del pare, no obstant, no només va aprendre capacitat per enfrontar-se a sismes submarins imprevistos. Ell va fer que sentís curiositat pel món i li va inculcar l’amor pels llibres i ‘The New York Times’, el mateix diari que ara condemna Disney per haver «colonitzat les nostres ments».
