Netflix salva la Reina

¿De què té cara Elisabet II? La pregunta s’ha plantejat amb l’arribada, aquest diumenge 17 de novembre, de la tercera temporada de ‘The crown’, sèrie de Netflix, que s’estrena avui. Som al 1964 i la reina ha complert 38 anys. Mare de quatre fills, és una dona en qui s’endevina l’arribada de la maduresa. Una dotzena d’anys al tron l’han fet guanyar confiança en el càrrec. El seu perfil en les monedes acabades d’emetre deixa entreveure el pas del temps i la sobirana s’hi ha de resignar, com qualsevol mortal.

 

Rostre d’esquerres

En la nova entrega, el paper que encarnava Claire Foy, la jove reina que va accedir al tron amb 25 anys, és ara en mans d’Olivia Colman. L’actriu va obtenir l’any passat l’Oscar per la seva interpretació d’una altra reina molt diferent, Ana d’Anglaterra, al film ‘La favorita’. Adorada pel públic, el seu to, més sever, més ferm, és diferent del de la seva antecessora. Els elogis al seu treball han sigut gairebé unànimes, si exceptuem el de qui va ser director del ‘Daily Telegraph’ i biògraf de Margaret Thatcher. Charles Moore ha retret a l’actriu tenir «un rostre indiscutiblement d’esquerres», inapropiat, per tant, per encarnar Sa Majestat.  «Però, ¿què dimonis és una cara esquerrana?», es pregunta la mateixa Colman, desconcertada com la resta del personal.

La monarca i el republicà

En la nova entrega, ‘The crown’ cobreix un període de 13 anys, i la Reina s’ha d’entendre per primera vegada amb un primer ministre laborista i antimonàrquic. La Gran Bretanya passa per un període de crisi, amb la tragèdia d’Aberfan (el col·lapse del runam d’una mina de carbó al poble gal·lès del mateix nom, que va causar la mort de 144 persones), l’economia nacional en precari, la devaluació de la lliura, les vagues mineres i les apagades de llum, que durant mesos van obligar a utilitzar canelobres i espelmes, fins i tot als salons reals.

Elisabet II estava habituada a tractar amb Winston Churchill i els seus successors, tots conservadors i membres de l’‘establishment’.  Amb alguns podia fins i tot xerrar de partides de caça, curses de cavalls i altres afinitats. Harold Wilson , socialista i republicà, no sabia res d’aquests temes, ni li importaven. En el seu gabinet eren nombrosos els que volien veure enderrocada la monarquia i a ell el perseguien els rumors palatins de ser un espia del KGB, els serveis d’intel·ligència russos. La relació entre el polític i la reina va arrencar carregada de recels i desconfiança per les dues parts. Els anys la transformarien en un sentiment de simpatia mútua, compatible amb la imparcialitat de la Corona i la integritat dels ideals de Harold Wilson.

Una amistat molt íntima

Als nous capítols la sobirana acomiada el seu estimat Churchill, en un solemne funeral, mentre el seu marit, el príncep Felip (Tobias Menzies) rep com a herois al palau de Buckingham els tres astronautes que per primera vegada van trepitjar la lluna. La distància entre el matrimoni real continua sent patent. A la sèrie s’insinua que la sobirana va poder tenir un afer amb un vell amic, apassionat com ella pels cavalls, Lord Porchester, ‘Porchey’, per als íntims.

Tots dos van passar diverses setmanes viatjant per França i els Estats Units, visitant quadres i granges de cavalls. Deixar caure la possibilitat d’una relació amorosa ha aixecat certa controvèrsia.  Dickie Arbiter, antic secretari de la sobirana, ha condemnat el que considera una al·lusió «de molt mal gust i completament infundada» a partir d’«un rumor que fa dècades que ronda, sense el menor fonament». Però el biògraf real, Tom Bower, dona credibilitat a la relació. «No hi ha cap dubte que la Reina va tenir una amistat molt estreta amb Lord Porchester, i no sabem si va ser alguna cosa més que una amistat apassionada».

Què hi ha de cert i d’imaginari en la sèrie ‘The crown’, és una cosa difícil d’establir. Es tracta d’un drama, no un documental, tot i que alguns ho oblidin. Peter Morgan, el seu creador, és un especialista a descodificar els Windsor i posar a la seva boca comentaris sobre els esdeveniments, familiars o públics, sobre els seus humors, vivències o frustracions. El 2006, Morgan va escriure el guió cinematogràfic de ‘La reina’, protagonitzada per Helen Mirren, sobre el crític període per a la monarquia després de la mort de Diana de Gal·les. La tensió era llavors entre Elisabet II i Tony Blair, amb qui es feia tan poc com amb Margaret Thatcher. A Morgan es deu també ‘La audiencia’, una obra teatral, que va interpretar de nou Mirren, centrada en les reunions setmanals que manté la reina amb els seus primers ministres. 

Complot contra Camila

Res no obstant tan complex i laboriós com el monumental treball de ‘The crown’, una sèrie, en principi de 60 hores, que, segons s’estima, hauria costat a Netflix fins al moment més de 150 milions de dòlars. La posada en escena torna a ser sumptuosa. Palaus, mansions campestres, decorats sublims, vestuari al detall, joies i molts barrets, de vegades tan desafortunats, com el casc de seda groc, inspirat en l’estil tudor, còpia exacta del que portava la Reina a la investidura de Carles (Josh O’Connor) com a príncep de Gal·les el 1969, al castell de Caernarfon. Una escena en què van participar 800 extres. Carles, que encara avui continua sent «futur rei», és enviat al Carib, en un complot familiar, per allunyar-lo dels braços d’una joveneta, Camila Shand, que el té enamorat. Insegur, feble, la deixa escapar, tot i que la història, com sabem, no acabarà allà.

Esmorzar amb whisky 

Notícies relacionades

Elisabet II, estrella de cine

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

L’estrella de la tercera temporada és la princesa Margarida, que interpreta amb desesperació i menyspreu, a parts iguals Helena Bonham Carter. La germana petita de la reina, atrapada en un matrimoni a la deriva amb Lord Snowdon, es lamenta de la seva sort, juga a fer-se la víctima i busca consol en el ‘whisky’, l’illa Mosquito i els braços d’un jove acompanyant en banyador, amb els colors de la bandera nacional. En una de les escenes més xocants, la princesa, convidada a la Casa Blanca, recita uns versos procaços, davant d’un Lyndon B Johnson encisat. L’ànima de la festa i la més infeliç.

Peter Morgan ja està al capdavant de la quarta temporada, en la qual entrarà en escena la futura Diana de Gal·les. L’actriu escollida és Emma Corrin. Un veritable repte.