PERFIL

Jennifer López: ¿I el casament per a quan?

L'ombra de la infidelitat plana sobre el futur de l'actriu i cantant de '¿Y el anillo pa' cuándo?' junt amb Álex Rodríguez

zentauroepp47320533 mas periodico  ilustracion de tassies t ssies dibujo jennife190314173003

zentauroepp47320533 mas periodico ilustracion de tassies t ssies dibujo jennife190314173003

4
Es llegeix en minuts
Ramón de España
Ramón de España

Periodista

ver +

També és mala sort que el teu nòvio se’t declari, et regali un anell de quatre milions de dòlars i clavi el genoll a terra per oferir-te’l i que surti algú a amargar-te la festa dient-te que el presumpte home de la teva vida es beneficiava la seva exdona a la teva esquena. Això és exactament el que ha passat a la pobra Jennifer Lynn López (Nova York, 1969) i al seu promès, l’exjugador de beisbol Álex Rodríguez per culpa d’un company en actiu d’ell, José Canseco, que sembla entossudit a arruïnar-los el casori. I no és l’únic: la vident Deveret Tavares, que va predir la mort de Juan Gabriel i que ja ha enviat a la tomba, abans de temps, Miguel Bosé, tampoc el veu amb bons ulls i assegura que l’actriu i cantant hauria de rebutjar l’oferta matrimonial, perquè amb aquest home només poden sobrevenir-li desgràcies, perquè és un infidel compulsiu.

De moment, el casament segueix en marxa i Jennifer López –també coneguda com a J. Lo i Jenny from the block (amb referència a la seva adolescència al Bronx)– no sembla disposada que l’hi amarguin. Ella és una dona forta i decidida i ho va demostrar molt aviat, entossudint-se a formar part del món de l’espectacle davant l’oposició dels seus pares, que no veien les coses gaire clares. En aquests moments, López porta formidablement les seves dues carreres paral·leles –actriu i cantant– sense haver destacat mai especialment en cap d’elles, cosa que no li ha impedit vendre més de 80 milions de discos i rodar sense parar, sobretot pel·lícules correctes sense gaire interès en les quals ella ofereix interpretacions igualment correctes, però mai brillants: pot ser que el millor que hagi fet sigui la sèrie de televisió ‘Shades of blue’, en què exercia de membre d’un equip de policies corruptes capitanejats per Ray Liotta i convenientment captada per l’FBI per carregar-se tota la colla escombraria; com a inspectora hispana amb problemes, era francament creïble.

Carrera cinematogràfica

Costa trobar en la seva carrera cinematogràfica alguna cosa que destacar, com no sigui ‘La celda’, un ‘thriller’ de sobretaula televisiva salvat per la portentosa imatgeria visual del director indi Tarsem Singh; ‘Un embolic molt perillós’, de Steven Soderbergh i amb George Clooney, i ‘El cantante’, biopic del difunt Héctor Lavoe en què Jennifer López donava vida a Puchi –res a veure amb cert fugitiu de la justícia espanyola instal·lat a Waterloo–, la dona d’Héctor i narradora de la pel·lícula, en la qual arribava a sortir més que el propi biografiat en la seva condició de productora (el fet de què al gran Lavoe l’interpretés un cantant als seus antípodes, Marc Anthony, que llavors estava casat amb Jenny from the block, tampoc contribuïa a l’èxit de l’empresa, però els fans d’Héctor ens prenem amb benevolència aquella versió descafeïnada de l’estrella de la Fania, que va tenir una vida infernal a causa del seu amor a l’alcohol i les drogues).

Ni les seves pel·lícules
fan mal a la vista
ni els seus discos
a l’oïda, però
ni les unes ni els altres
pot dir-se
que aporten
gaire cosa

Notícies relacionades

Musicalment, Jennifer López ha mostrat la mateixa correcció que en el cine. Ni les seves pel·lícules fereixen la vista ni els seus discos les orelles, però ni unes ni altres pot dir-se que t’aportin gran cosa. Salsa, funk, disco, ritmes llatins...Tot barrejat sàviament per fabricar un producte que li agradi (o que no molesti) a tot el món. I amb les companyies adequades: el seu èxit més gran, ‘On the floor’, un plagi de (o homenatge a) la Lambada, va comptar amb la col·laboració del gran Armando Pérez, a art Pitbull, que ja li havia donat un cop de mà a Marc Anthony en el seu gran èxit ‘Rain over me’. Pitbull dignifica tot el que toca, opinió que gairebé ningú comparteix amb mi perquè se’l considera un ‘hortera’ –que ho és– i perquè el seu sentit de l’humor no és comprès per tot el món.

La principal aportació

Espero que no se m’acusi de masclisme si dic que la principal aportació social de Jennifer López consisteix a haver sigut la primera en cridar l’atenció del nord-americà mitjà cap al cul femení, que fins aleshores era una devoció europea i sud-americana que no havia arribat als Estats Units, on persistia el culte pueril als pits que va fer la fortuna de Hugh Hefner i Russ Meyer. Ja sé que el mèrit se l’ha emportat Kim Kardashian, però aquí no estem parlant d’atraccions de fira, sinó d’una dona amb un cul portentós i lleument ‘oversized’ que no arriba a les dimensions monstruoses del de la Kardashian. De fet, morir asfixiat entre les natges de Jennifer López constituiria la meva manera favorita de suïcidar-me. Si un dia se me’n va la mà amb les pastilles, tinguin present que es va tractar d’una alternativa matussera a un somni impossible.