Chadwick Boseman: el regnat de l'heroi negre

El 2014, els líders de Marvel van fer una aposta per la diversitat i van llançar un grapat de noves sèries protagonitzades per membres de grups en situació de discriminació: van arribar una Thor femenina, un Ghost Rider llatí o, potser la més excitant de totes, una Ms. Marvel pakistaneso-nord-americana, primer personatge musulmà de la companyia amb el seu propi tebeo.

Potser falta una mica perquè vegem aquesta Ms. Marvel liderar la seva pròpia pel·lícula de gran pressupost, però divendres que ve arriba Black Panther, esperat blockbuster amb el primer superheroi negre de Marvel al capdavant. Després de les sèries Luke Cage i, més recentment, Black Lightning, un nou triomf en temes de representació de la raça negra.

 

El personatge va debutar en pantalla gran a Capitán América: civil war, interpretat per Chadwick Boseman. Allà el seu temps de pantalla era limitat: massa herois. A la pel·lícula podrem conèixer millor T’Challa i viatjar a Wakanda, el país del qual es converteix en rei després dela mort del seu pare; una nació imaginària que rebenta tòpics tercermundistes i barreja pseudo-folklore africà amb avanços tecnològics i ciència prodigiosa. Afrofuturisme en estat pur.

Tot Wakanda gira al voltant del poder del vibranium, el misteriós metal extraterrestre també present en l’escut del Capitán América. Al film, el dolent Killmonger (un aparentment temible Michael B. Jordan) vol fer servir aquest element com a arma en una guerra de raça a nivell internacional. 

Selecte equip afroamericà

Marvel es va marcar un punt al fitxar l’assagista Ta-Nehisi Coates, una cosa així com el James Baldwin actual, per escriure i rellançar la sèrie de còmics. En un nou moviment intel·ligent, ha confiat la pel·lícula a un equip creatiu essencialment afroamericà: el director i guionista Ryan Coogler (Creed: la leyenda de Rocky); el guionista Joe Robert Cole; la dissenyadora de producció Hannah Beachler (Moonlight) i la de vestuari Ruth E. Carter (part de l’equip de gairebé cada pel·lícula de Spike Lee)… El prestigiós raper Kendrick Lamar produeix un disc d’acompanyament.

Per descomptat, el repartiment és predominantment negre, començant per Chadwick Boseman, que durant els últims anys ha brodat figures reals com Jackie Robinson, James Brown i Thurgood Marshall; i seguint per l’esmentat Michael B. Jordan, Daniel Kaluuya (nominat a l’Oscar per Déjame salir) o Lupita Nyong’o i Danai Gurira, que  treuen esperit guerrer com a part del clan Dora Milaje. També hi participen autoritats com Angela Bassett i Forest Whitaker. Vaja, un planter guanyador.  

Bones crítiques

La crítica ha rebut la pel·lícula amb els braços oberts. «La majoria de fantasies de gran estudi et porten de passeig només per pitjar les mateixes tecles a nivell d’història i expansió de franquícia. Però aquesta no», ha escrit Manohla Dargis a The New York Times. I Ira Madison III la descriu a The Daily Beast com «una carta d’amor a cada persona negra que entri al cine a veure-la, sigui de descendència nord-americana o africana». Les queixes són poques i es refereixen, sobretot, a la manera fragmentària de filmar l’acció, amb plans que no duren més de tres o quatre segons. Una pena. ¿On són els Brian De Palma del 2018, disposats a cultivar les preses llargues fluides?

Black Panther/T’Challa no acaba d’arribar a l’Univers Marvel, sinó que hi exhibeix els seus poders místics i intel·ligència des de fa dècades. El guionista Stan Lee i el dibuixant guionista Jack Kirby el van donar a conèixer al número 52 d’Els quatre fantàstics, el juliol del 1966, uns mesos abans de la fundació del partit dels Panteres Negres.

Sàtira i crítica social en els 90 

La sèrie pròpia no va arribar fins al 1977, però el 1973 s’emportava gran part del protagonisme en la ficció del dubtós títol Jungle action. Però la millor època del personatge va ser la capitanejada pel guionista Christopher Priest a finals dels 90, carregada de sàtira i crítica social. Tampoc es pot desdenyar l’etapa amb Coates al capdavant, que ha donat fites com la tristament cancel·lada sèrie Mundo de Wakanda, entre els guionistes de la qual va arribar a aparèixer Roxane Gay.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Buscant el titular més cridaner, alguns han corregut a descriure Black Panther com la primera pel·lícula amb superheroi negre al capdavant. Això no és del tot cert, com desmenteixen des de la Brooklyn Academy of Music amb l’eclèctic cicle Fight the power: black superheroes on film, en què tenen cabuda rareses com Yeelen (adaptació d’una història oral de la cultura bambara) i Abar (blaxploitation sobre el primer Superman negre).

Però sense filar tan fi, es poden recordar precedents populars de Black Panther. De la còmica Meteor man a la més paròdica Blankman. De la terrorífica Spawn a aquella Steel, un héroe de acero protagonitzada per Shaquille O’Neal. Sense oblidar-nos de la saga Blade, perquè el caçavampirs és un superheroi amb totes les de la llei. Precisament el protagonista, Wesley Snipes, va intentar impulsar fa un quart de segle, sense èxit, la seva pròpia pel·lícula de Black Panther.