Tom Holland: el superheroi amb cara de nen

Aostumat a entrar a casa a la nit i preguntar a crits: «Mama, ¿què hi ha per sopar?», Tom Holland ara ha d’aprendre a cuinar. És el que comporta fer-se gran i independitzar-se. Als seus 21 anys, l’actor britànic acaba d’abandonar la llar familiar i s’ha buscat un pis. De moment, a la cuina no se’n surt gaire bé, així que està recorrent al telèfon per encarregar menjar a casa. Una altra assignatura pendent és la d’ordenar totes les caixes que té per terra, inundat de tasses, samarretes i ninos de Spiderman. Ell és Spiderman. No estava preparat per ser-ho –segons confessió pròpia– però ho és.

Tampoc estava preparat per debutar en el cine i sobreviure a un tsunami i ho va fer. Això sí, apadrinat per J. A. Bayona, amb qui va començar quan era un nen. Han passat els anys, però el talentós, intel·ligent i atlètic Tom segueix tenint careta de nen, una cosa que lluny de ser un llast s’ha convertit en una virtut. «Buscàvem un actor jove per al personatge perquè així era originàriament en el còmic. Aquest és el miracle d’haver trobat Holland. Hem aconseguit algú que podria passar clarament per un xaval  de 15 anys», explica Kevin Feige, totpoderós president de Marvel, els estudis que estrenaran Spiderman: Homecoming el 28 de juliol. 

 .

AMB LA MAMA WATTS

Fill d’una fotògrafa i un guionista, Holland (Kingston upon Thames, Surrey, Regne Unit, 1996) era un nen de 14 anys bregat en classes de dansa quan Bayona el va reclutar després d’un sever procés de càsting per formar part de Lo imposible, pel·lícula que recrea el tsunami que va castigar el Sud-est Asiàtic el 2004  i en què donava vida al fill de la protagonista (Naomi Watts), un xaval obligat a créixer de cop després que tota la seva família toqués la mort. Durant la presentació a la premsa del rodatge als estudis de La Ciudad de la luz (Alacant), el petit Tom es va asseure al costat de la mama Watts. Se’l veia tímid i prudent davant dels reporters, però també encantat. Tant, que no parava de somriure. Posseïdor d’una innocència meravellosa, Tom ja apuntava maneres de convertir-se en el que és ara: un actor amb (fingit) aspecte maldestre i desmanyotat i amb un profund sentit del treball. És un noi que cau bé a tothom, un ésser humà que desborda llum, bon rotllo i energia.

'Lo imposible' no només va suposar el seu debut en el cine, sinó un màster. «Bayona m’ho va ensenyar tot en el cine», confessa amb admiració. Immers a l’aigua durant hores, el nen va aprendre que a una pel·lícula s’hi va a treballar i a patir. L’esforç va valer la pena i la indústria el va aplaudir per haver-se convertit en un dels seus.

GANA A LES CANÀRIES

El seu rodatge següent també va ser a l’aigua i a Espanya. Ron Howard el va fitxar per a En el corazón del mar, on donava vida al membre més petit de la tripulació d’un balener. «Em marejo als vaixells, però no li pots dir que no a Howard», confessa. Tots els actors, inclòs el gegant i musculós Chris Hemsworth (Thor), van haver de posar-se a dieta extrema. Per ser menor d’edat, amb Tom van ser menys exigents. Però el xaval va passar molta gana. «Vaig perdre el compte dels quilos que vaig perdre. La part més dura de la pel·lícula va ser la gana. Però s’havia d’aguantar. Després de rodar no podíem tornar a l’hotel a menjar», relatava a les Canàries durant un descans en la filmació.

Su siguiente rodaje también fue en el agua y en España. Ron Howard le fichó para 'En el corazón del mar', donde daba vida al miembro más pequeño de la tripulación de un ballenero. «Me mareo en los barcos, pero no le puedes decir que no a Howard», confiesa. Todos los actores, incluido el gigante y musculoso Chris Hemsworth (Thor), debieron ponerse a dieta extrema. Por ser menor de edad, con Tom fueron menos exigentes. Pero el chaval pasó mucha hambre. «Perdí la cuenta de los kilos que bajé. La parte más dura de aquella película fue el hambre. Pero había que aguantar el tipo. Después de rodar no podíamos volver al hotel a comer», relataba en Canarias durante un descanso en la filmación.

Una vegada estrenada 'En el corazón del mar', el fidel Tom va seguir destil·lant passió per Howard. «Bayona es posarà gelós», va apuntar un reporter. «En absolut. Ell no és gens envejós. A més, ja ha vist la pel·lícula i em va dir que estava molt orgullós de mi. I me’l crec perquè és molt sincer i honest. Si no li hagués agradat m’ho hauria dit a la cara».

ACROBÀCIES EN TEATRE

Rodar sota la batuta de Bayona i Howard va ser fonamental per al seu currículum, però si hi ha alguna cosa que va marcar un abans i un després va ser el musical Billy Elliot, per al qual va estar dos anys preparant-se. El 2008 va trepitjar per primera vegada el Victoria Palace Theatre de Londres, en el paper principal de l’obra (de fet, sorprèn la semblança física amb el xaval que va protagonitzar la versió en cine, Jamie Bell).

Com a part de la seva campanya per aconseguir ser Peter Parker, Holland va enviar als estudis Marvel gravacions de si mateix fent moviments gimnàstics i de parkour, disciplina que consisteix a fer uns salts brutals i recórrer-se part de les ciutats, o els parcs, només impulsant-se amb els braços o les cames. Són habilitats atlètiques que va adquirir i va polir amb el musical Billy Elliot. «La preparació que vaig rebre en aquella obra va ser excel·lent. Em van ensenyar tot el que sé de maniobres gimnàstiques», explica.

ADDICTE A LES XARXES SOCIALS

Notícies relacionades

Tom Holland: "Tot el que sé del cine ho vaig aprendre de J. A. Bayona"

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Addicte a les xarxes socials (com el personatge de Spiderman en la nova entrega de la franquícia), Holland va descobrir que havia sigut elegit per convertir-se en el mític home-aranya a Instagram, on els estudis Marvel van anunciar la notícia. L’actor ni s’immuta quan li pregunten si hauria sigut més normal en aquests casos rebre una trucada de telèfon. «No ho sé. Bé, jo me’n vaig assabentar a Instagram», assumeix amb la total normalitat d’un mil·lennista.

Pot sonar a tòpic, però enfundar-se el (incòmode i xulíssim) vestit de Spiderman és una cosa amb la qual Holland somiava des de fa temps. És el seu superheroi favorit. I això que el vestit és de tot menys còmode. A falta de cremalleres (es cus tot a mà una vegada posat) la principal dificultat consisteix a veure-hi i respirar bé. Déu n’hi do. Un altre assumpte no menor va ser el d’orinar.  Un altre impossible que també va aprovar amb nota. Igual que al col·le. H