¡Diumenges sense futbol!

Quan era petit i a la ràdio sonava 'Carrusel deportivo', canviava d'emissora, però apareixia un altre programa gairebé idèntic a dos centímetres del dial.

¡Diumenges sense futbol!_MEDIA_1

¡Diumenges sense futbol!_MEDIA_1 / EFE / J. J. GUILLÉN

2
Es llegeix en minuts
Juan Carlos Ortega

El gran José Luis Perales, a la seva cançó Me llamas, li diu a una dona que acaba de telefonar-li: «Me llamas para decirme que te marchas, que ya no aguantas más, que ya estás harta de verle cada día, de compartir su cama, de domingos de fútbol metida en casa». Si a aquesta dona li agradava la ràdio, difícilment podria haver evitat la presència del futbol els diumenges, encara que hagués deixat el seu marit. Vivia atrapada en els anys 80, tres dècades abans de l'arribada d'un invent genial.

Els parlo de les aplicacions de podcast, la gran venjança dels oients de ràdio a l'imperi futbolístic dominical. Encara que sigui el dia de la Senyora Pilota, pots passar-te les hores escoltant gent magnífica que parla dels teus temes favorits, per molt estranys que siguin. Si, per exemple, t'apassiona la literatura russa del segle XIX o la matança del porc a Balazote, només has de teclejar-ho i, a la velocitat del raig, t'apareixen desenes d'àudios relacionats amb l'assumpte.

Quan jo era petit i a la ràdio sonava Carrusel deportivo, canviava d'emissora, però apareixia un altre programa gairebé idèntic dos centímetres a la dreta del dial. Tornava a desplaçar-lo i en sorgia un altre que era un calc dels dos anteriors, i així fins a l'infinit, com el robot de metall líquid de Terminator a qui mai acabaven de matar, perquè quan estava fos a terra, es tornava a formar davant dels bons.

Aquells diumenges eren una successió d'homes (molt homes) que parlaven a crits i deien coses molt rares com: «Gol a Las Gaunas», «Empat a La Rosaleda» o «Informa Boquillas Targar».

Jo llavors fantasiejava de viure en un món sense futbol. L'alternativa era la FM, però només s'hi podia escoltar música, i a mi en canvi em venia de gust escoltar persones.

Això no era possible. Si un diumenge volies evitar sentir com uns senyors cridaven «gol» fins a fer-se malbé la gola, t'havies de quedar sense ràdio, cosa que a mi em semblava injusta i accentuava encara més la tristesa d'aquell dia blau fosc, tan a prop del dilluns.

Han hagut de passar molts anys perquè la tecnologia solucioni el meu problema i el de molts altres que el comparteixen. Tinc instal·lada al mòbil una meravellosa aplicació que es diu IVOOX, a la qual només puc retreure que no existís quan anava a l'EGB.

Notícies relacionades

Penso en la dona de la cançó de Perales i me n'alegro molt per ella. Me la imagino per fi feliç amb els seus podcast, lluny del seu marit, d'aquell llit que tant l'horroritzava i, el que és més important, lluny de Las Gaunas, La Rosaleda, els broquets Targar. I d'aquells homes que parlen en veu molt alta per la ràdio, saturant els micròfons, com si ningú els hagués dit que cridar davant un micro pot acabar trencant les seves fines membranes.

La majoria dels meus familiars disfruten amb el futbol, així com gairebé totes les persones admirables que conec. Fins i tot tinc tres bons amics que treballen a Carrusel deportivo. Ho dic perquè no vegin en aquest article la típica crítica del que vol anar de llest. De cap manera. És, simplement, un homenatge als que, com jo, hem patit durant anys en diumenges com avui, i que ara per fi podem dir, gràcies al podcast: «Ja no sou una dictadura. Ara hi ha més coses. Així que fiqueu-vos els broquets Targar per Las Gaunas».