Lady Gaga: friqui, però no tant

L'estrella pop va fondre, en la seva aparició a la Super Bowl, dos himnes nord-americans, el clàssic 'God bless America' i el progressista 'This land is your land', i va demostrar ser menys excèntrica i més 'establishment' que el mateix Donald Trump.

Friqui, però no tant_MEDIA_1

Friqui, però no tant_MEDIA_1 / TÀSSIES

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

S'esperava que Lady Gaga n'armés alguna en l'espectacle de la Super Bowl: l'excèntrica diva pop, alineada en l'última campanya electoral amb Hillary Clinton, escenificant potser alguna creativa modalitat de botifarra adreçada al president Trump. Al final, va optar per un missatge interpretable entre línies, aquesta breu cita a This land is your land, el clàssic folk de Woody Guthrie, que entronca amb el costat progressista del somni americà.

En realitat, Lady Gaga està resultant una noia molt més clàssica i convencional del que crèiem. Primer va ser aquell disc d'estàndards amb Tony Bennett, que va insinuar que el somni de la seva vida s'acostava més a l'emulació de Dinah Washington que a la revolució dels llenguatges musicals, i ara el seu nou treball en solitari, que respon senzillament per Joanne, llançat l'octubre passat, ple de cançons de rock classicot, algun fugaç número discotequer, balades, i fins i tot incursions country. ¡Horror! La maniobra, amb aquest títol que al·ludeix al nom de pila nu i aquesta portada sense artificis, on apareix amb la cara neta i lluint una pamela, sona a vella maniobra del món del pop: més o menys com «estimats, tot el que vaig fer en el passat va ser per cridar l'atenció, ara us mostraré el meu verdader jo». 

el country

I allà la vam tenir, diumenge passat, al punt més alt de l'estadi NRG, de Houston, dirigint-se a 100 milions de televidents embotida en un bodide lluentons i llançant un rutilant missatge patriòtic mentre un exèrcit de drons dibuixaven les barres i estrelles nord-americanes al firmament. Va recórrer ni més ni menys que al Jurament de Lleialtat de la bandera: «Una nació sota Déu, indivisible, amb llibertat i justícia per a tots». Costa imaginar-se una estrella pop de les nostres latituds pronunciant unes paraules així, tret que es tractés d'un gag còmic d'El intermedio. Però, abans, va interpretar fragments, molt breus, com tot en el comprimidíssim i trepidant espectacle de la Super Bowl, de dues cançons fetitxe de l'imaginari popular del país, God bless America, d'Irving Berlin, i el popular himne de Woody Guthrie, portador d'estrofes sobre la naturalesa mestissa dels Estats Units.

És significatiu que enllacés aquestes dues peces donat que Guthrie va compondre This land is your land als anys 40 precisament com a rèplica al patriotisme una mica pompós de God bless America, una cançó que no figura entre les més sofisticades de la producció de Berlin. D'aquest autor essencial del cançoner americà era, per cert, Cheek to cheek, el tall que va donar títol al disc amb Tony Bennett.

El mur de Woody

Guthrie va posar inicialment a la seva cançó el títol de God blessed America, en passat, i en la versió original, el text incloïa al·lusions amargues al sistema capitalista. «Hi havia un gran mur que va intentar aturar-me / Amb un cartell pintat que deia 'propietat privada' / Però a l'altre costat no hi deia res / Aquesta terra va ser feta per a tu i per a mi». Lady Gaga no va cantar aquesta estrofa, sinó només la tornada, i pensar que els televidents americans tinguessin al cap aquesta versió primerenca de la lletra, que parla d'un mur, i la interpretessin com una crítica a Trump per la seva política migratòria o de veïnatge amb Mèxic pot resultar una mica rebuscat. Queda, això sí, el missatge de la cançó, que llança la idea dels Estats Units com a país de portes obertes, fet d'immigrants.

L'estrella diferent

Lady Gaga, identitat artística de Stefani Joanne Angelica Germanotta (Nova York, 1986), es va llançar a l'arena pop fa gairebé una dècada amb el disc The fame (2008), emetent un discurs de dissidència contra el gust estètic dominant i cridant a la rebel·lió dels freaks. Ha acabat així demostrant que declarar-se inadaptat pot ser la manera més eficaç d'adaptar-se, i per la porta gran.

Notícies relacionades

En les últimes eleccions va donar el seu suport a Hillary Clinton, candidata que tampoc representava exactament la transformació social, si bé és cert que el seu historial acumula gestos i activitats compromeses, ja sigui en la seva defensa del tracte ètic als animals,contra el fracking o a favor de la igualtat i del foment de la creativitat dels joves, causa a la qual es dedica la seva Born This Way Foundation.

Així que, davant l'estrident estil Trump, aquest president que renya mitjançant Twitter uns grans magatzems per no vendre roba de la seva filla, ella pot representar, paradoxalment, cert classicisme, sensibilitat i contenció. A la Super Bowl, Lady Gaga va ser establishment total i va donar espectacle apel·lant a la cohesió nacional a través dels seus símbols. ¿Qui és ara el friqui?