L’ANC, a debat: la desunió allunya la independència

L'activitat de l'entitat s'ha centrat a mobilitzar els carrers per empènyer la línia política institucional cap a la desconnexió. En l'última manifestació de la Diada, Paluzie va parafrasejar Forcadell i va passar del "president, posi les urnes" del 2014 al "president, faci la independència" del 2021. Entre una declaració i l’altra van passar dues consultes sobre la independència, una declaració unilateral fallida, un judici a la cúpula del procés i la concessió dels indults, sense oblidar la pandèmia de la covid-19.

Aragonès no escoltarà el missatge d'aquest any envoltat de la marea que vagi a la marxa perquè considera que es convoca en contra dels partits independentistes i de les institucions catalanes, i no contra l'Estat. ¿Quin impacte té aquesta decisió dins del sobiranisme?

Segons els fulls de ruta aprovats per l’ANC, Catalunya hauria d'haver estat independent el Sant Jordi del 2015, al llarg del 2016 -si no hi havia pacte després de les eleccions del 27-S-, després de l’1-O i del 3 d’octubre del 2017 i al superar el 50% de vots independentistes, com va passar el 14 de febrer del 2021.

És evident que no s'ha efectuat. ¿Ha sigut un error posar terminis a la independència o ha servit com a palanca de pressió? La presidenta de l’ANC va situar en el calendari el 2025. ¿Quines garanties hi ha que es complirà aquesta vegada?

Aquest any es compleixen cinc anys de l’1-O i el lema de la manifestació de l’ANC és ‘Tornem-hi per vèncer: Independència’ en una clara referència al referèndum. Es va parlar molt del "mandat de l’1-O", però alguns partits han acabat admetent que li faltava legitimitat i s'ha colat en l'argot un altre concepte: el de fer un “nou embat”. L'entitat contemplava entre els seus plans que, al superar-se el 50% de vot independentista, havia de dur-se a terme un nou xoc de trens.

¿És una manera de girar full de l’1-O, una constatació que emular el que va passar el 2017 és inviable actualment? ¿Com s'hauria de materialitzar aquest eteri concepte que tots usen i que pocs saben concretar? ¿S'ha 'malgastat' el 52% del 14-F? ¿Com afecta la taula de diàleg a això de 'tornar-ho a fer'?

L'organització, per estatuts, no es pot convertir en un partit polític. Però sí que pot (i preveu) impulsar una llista cívica -independent dels partits- per a les pròximes eleccions catalanes, previstes per al 2025. No és la primera vegada que l’ANC aposta per una operació electoral. El projecte de Primàries per a les municipals, que va finançar en bona part l’ANC, no va obtenir representació a Barcelona i es va haver de conformar amb 26 edils en només 14 dels 40 ajuntaments als quals va concórrer.

Aquest precedent, i la possibilitat que l’ANC pugui tractar d'ocupar un quart espai independentista amb repressió institucional, aprofundeix encara més en la fricció amb la resta de formacions polítiques. ¿L'entitat té prou força per llançar-se a la carrera electoral? ¿Com impactaria aquesta llista en el tauler polític català?

Forcadell, Sànchez, Paluzie i Feliu permeten traçar a la perfecció quatre etapes del procés independentista: la consulta del 9-N, el referèndum de l’1-O, les condemnes i indults, i els estralls de la divisió estratègica. Les seves opinions difereixen, salten espurnes quan s'esmenta la taula de diàleg, però tots arriben a la conclusió que la desunió allunya els seus plans per a la independència. No preveuen aconseguir-la a curt termini, però insisteixen que les tensions entre partits després del 9-N es van solucionar apostant per l’1-O. Una consulta, per un referèndum. Les esperances les tenen a Europa. Confien que una eventual condemna a Espanya pels processos judicials contra l'independentisme esbrossi el camí per 'tornar-ho a fer'. El com continua sent una incògnita.

Tornar a l'índex