Tempesta judicial i política

La UDEF constata el lideratge de Zapatero en la xarxa d’influència

En un informe de 186 pàgines els investigadors descriuen l’estructura de la trama i afirmen que l’expresident impartia instruccions

La UDEF constata el lideratge de Zapatero en la xarxa d’influència
3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
Tono Calleja Flórez
Tono Calleja Flórez

Redactor

ver +
May Mariño

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia constata el lideratge de la xarxa d’influència investigada per part de l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero, tot i que no sigui visible en l’estructura formal, "a partir de diferents indicis, com ara la selecció o validació per part seva dels potencials clients de la xarxa d’influència, la impartició d’instruccions per a la creació de societats fora d’Espanya, en territoris offshore o l’adopció d’estratègies per mirar de desvincular-se de la mateixa xarxa que lidera".

En un informe policial de 186 pàgines, que ha pogut consultar EL PERIÓDICO, els investigadors desgranen els indicis obtinguts en les indagacions i en què el jutge José Luis Calama s’ha basat per citar com a imputat l’expresident socialista el 2 de juny. Els investigadors assenyalen que Zapatero "faria servir els seus contactes per obtenir beneficis per als seus clients". "En un segon nivell jeràrquic dins de la xarxa d’influències es trobarien Manuel Aarón Fajardo García i Julio Martínez, que actuarien com a persones de confiança de l’expresident i exercirien com a interlocutors directes amb els clients de la xarxa", afegeix l’informe.

"Les dinàmiques de l’operativa diària de la xarxa serien portades a terme per un tercer nivell jeràrquic, conformat per la secretària de l’oficina de Zapatero, María Gertrudis Alcázar Giménez, i pel gestor de l’entorn societari controlat per Julio Martínez Martínez, Cristóbal Cano Quiles, que no serien aliens a un coneixement general de l’operativa de la xarxa organitzada entorn de l’exercici d’influència", expliquen els agents.

L’informe inclou la conversa que el 17 de maig del 2020 es produeix entre Roberto Roselli, director financer de Plus Ultra, i Julio Martínez, en què el primer informa el segon dels "problemes econòmics que presenta l’aerolínia i comença a parlar sobre la reestructuració dels contractes que té amb els llogaters financers, que, afegits a altres problemes, han ocasionat que les necessitats de caixa es cobreixin a curt termini i que "requereixen finançament per un import de 15 milions d’euros". Segons indica, ho han sol·licitat a entitats financeres i no n’han obtingut resposta".

L’informe descriu la presumpta intermediació de la trama en favor de l’aerolínia en qüestió, que "va sol·licitar a diverses entitats financeres préstecs avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), sense que les operacions esmentades arribessin a formalitzar-se a l’haver sigut rebutjades per les entitats esmentades".

Gestions al més alt nivell

Els agents dedueixen que "respecte dels préstecs avalats per l’ICO, la xarxa d’influència també va fer actuacions al més alt nivell, dirigides a intervenir en la seva tramitació", segons consideren que es desprèn d’un document trobat a l’equip informàtic de Roselli. Es tracta d’una "carta dirigida a Juan Manuel Cendoya, vicepresident del Banc de Santander, en què s’indica que per instruccions de José Luis Rodríguez Zapatero es posen en contacte per sol·licitar la seva ajuda per a l’obtenció d’un crèdit ICO per a Plus Ultra Líneas Aéreas. En les propietats del document consta com a data de creació de l’arxiu el dia 25/05/2020".

Els agents destaquen el missatge que Martínez Sola reenvia a Roselli del qual es desprèn que el que ha fet Martínez Martínez sembla no tenir repercussió fins llavors: "És probable que encara no hagi funcionat la cadena de comunicació. Parlo amb ells".

Notícies relacionades

La via del Santander "es descarta per adoptar una nova via en relació amb la creació del Fons de Suport a la Solvència de les Empreses Estratègiques (FASEE), gestionat per la SEPI, el 3/7/2020", segons assenyala l’informe.

"Segons la boutique, exerceix les seves influències, els pagaments s’han d’articular formalment sota l’aparença formal de contractes d’assessoria". La instrumentalització d’aquests cobraments es visibilitza en una conversa entre Martínez Martínez i el director financer de Plus Ultra, que en un moment "erròniament creu que la xarxa d’influència li proporciona un contacte de la SEPI. ‘¿De la SEPI?’), quan en realitat el deriva a un tercer, Cristóbal Cano, amb la finalitat d’emetre facturació destinada a justificar determinats pagaments (‘De la meva empresa, per factures La SEPI, pròxima setmana’)", li precisa l’amic de l’expresident.