A un any del 23A
La reserva del 30% i els creuers marcaran l’últim any de Collboni
El Govern i l’oposició tenen una desena de plens per desencallar acords clau sobre habitatge social, creuers, urbanisme i pressupostos
L’Ajuntament de Barcelona va iniciar ahir el seu últim any del mandat 2023-2027. Queden una desena de plens fins a les pròximes eleccions i el compte enrere ja es nota en les propostes i actes dels partits. La fragmentació del ple obliga a arribar a acords per aprovar mesures de pes, però l’ambient de precampanya i el ball d’interlocutors dificulta l’entesa entre govern i oposició.
Portaveus municipals responen a EL PERIÓDICO que l’executiu socialista vol destinar l’últim any a "culminar els projectes iniciats, consolidar els resultats i deixar preparades les bases de la Barcelona de les pròximes dècades". La seva "prioritat", assenyalen, és "garantir el dret a quedar-se a Barcelona", concepte que defineixen com que "ningú hagi d’anar-se’n de la ciutat per falta d’oportunitats, per no poder accedir a un habitatge o perquè senti que Barcelona deixa de ser una ciutat habitable".
LA RESERVA DEL 30%.
L’executiu de Jaume Collboni es mostra obert a treure del calaix el seu pla per flexibilitzar l’actual reserva obligatòria del 30% per a habitatge social en les noves promocions privades, una mesura que des del 2018 únicament ha permès incorporar 34 pisos. Junts va trencar les negociacions el juliol passat i l’oposició frontal de Barcelona en Comú a relaxar la norma dificulta un acord tripartit.
El principal partit de l’oposició encara ha de decidir el seu alcaldable, tot i que l’actual president del grup municipal, Jordi Martí, es perfila com el candidat més probable. La clarificació de l’interlocutor nacionalista podria obrir una segona oportunitat a la negociació, seguint l’estela de pactes recents entre les dues formacions, com el Pla d’usos de Ciutat Vella, l’ordenança de civisme o l’operació Telefónica-Capitol.
INTERIORS D’ILLES.
L’alcalde manté el seu objectiu de crear espais verds als interiors d’illa de zones ja urbanitzades, tot i que fa poques setmanes va admetre que la tramitació és "molt complexa" i que l’executiu "està trigant més del previst". Malgrat aquestes dificultats, el govern municipal defensa que ha tornat a posar en marxa la maquinària per crear aquest tipus de jardins, que en moltes ocasions requereixen expropiacions milionàries i requalificacions urbanístiques.
Els pròxims 12 mesos seran determinants per comprovar si el consistori aconsegueix materialitzar algun dels 30 interiors d’illa que va prometre durant l’anterior campanya electoral. El govern es juga així no només complir part del seu programa, sinó també reduir el marge de crítica de l’oposició de cara a la pròxima cita amb les urnes.
TAXA ALS CREUERS.
Un altre front destacat és el turisme, en especial la gestió de les aglomeracions de visitants en punts icònics. Ja en la precampanya, Collboni es va fixar com a objectiu reduir a "zero" els creuers amb escala a Barcelona. La primera mesura per a això ha de passar pel ple: pujar ja el 2027 la taxa turística que paguen aquests passatgers fins al màxim permès, fixat en 15 euros arran de la recent aprovació parlamentària que eleva els límits de gravamen.
El regidor socialista haurà de buscar la complicitat de Barcelona en Comú i ERC per articular una majoria suficient, ja que són els dos partits que han defensat fins ara una fiscalitat més alta per als visitants. Collboni es proposa convèncer el Govern de la Generalitat i els socis d’investidura de Salvador Illa per tornar a elevar la taxa màxima als creuers.
L’ÚLTIM PRESSUPOST.
Els últims pressupostos del mandat tenen poques opcions d’aprovar-se amb un pacte. Les anteriors negociacions només han aconseguit el suport d’ERC, simbòlic però insuficient per sumar majoria, per la qual cosa els socialistes han recorregut a una pròrroga i dues qüestions de confiança. Amb aquest últim mecanisme, els comptes vigents es van dissenyar a dos anys vista, aptes per a una eventual pròrroga aquest gener.
El ple que configurin les urnes podria ajustar-les amb modificacions de crèdit. Tot i que el millor escenari tècnic continua sent un acord que actualitzi les despeses i les inversions, els sis partits municipals sospesaran quin rèdit o càrregues suposa un acostament a les portes dels comicis. Les dues últimes ordenances fiscals s’han aprovat amb pactes d’esquerres, fet que deixa més marge perquè aquest desembre prosperin noves taxes i preus públics.
ESTACIONS D’AUTOBÚS.
Ajuntament i Generalitat han lluït la seva sintonia política amb diferents acords, per exemple en l’última comissió bilateral fa dues setmanes. No obstant, continua pendent d’anunci un pla per dotar Barcelona de noves estacions d’autobús que ordenin el creixent flux de passatgers de les línies interurbanes, en especial a Fabra i Puig i a Francesc Macià. Tècnics de les dues administracions treballen des de fa mesos en la concreció d’aquests espais, si bé l’anunci segueix per ara sense data.
Notícies relacionadesFAÇANA DE LA GLÒRIA.
La Sagrada Família, el consistori i un centenar de veïns del carrer Mallorca tenen pendent tancar l’acord sobre les demolicions necessàries per construir l’escalinata de la façana de la Glòria, una peça clau per completar el temple. El president del patronat del temple admetia a EL PERIÓDICO que el consens està molt avançat, però que no es preveu formalitzar-lo abans de la visita del Papa, per no interferir en la benedicció de la Torre de Jesús. En tot cas, el projecte haurà de passar pel ple municipal per a la desafectació urbanística de les finques afectades.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fora d’òrbita La lluita al carrer segueix a Grècia
- Tensió global Els Emirats desafia el consens del Golf i es converteix en gran objectiu de l’Iran
- Tempesta judicial i política La UDEF constata el lideratge de Zapatero en la xarxa d’influència
- Arcadi España, Ministre d’Hisenda: "Portarem endavant el nou finançament tot i que el PP el rebutgi"
- A un any del 23A Abascal entra en campanya per consolidar Vox com a tercera força
