Arcadi España, Ministre d’Hisenda: "Portarem endavant el nou finançament tot i que el PP el rebutgi"

¿No creu que després d’aquest cicle electoral i del cas Zapatero, tant la reforma del finançament com la quitació del deute seran molt més difícils?

Els problemes dels ciutadans no entenen de cicles electorals. Independentment de les circumstàncies cal continuar dialogant i aprovant iniciatives que són bones per al nostre país, perquè els problemes no entenen d’eleccions.

¿Modificarà la proposta de nou finançament autonòmic que va deixar María Jesús Montero?

La proposta és molt bona per al conjunt de comunitats. Per a algunes, encara més, per exemple, la valenciana, que té un dèficit d’infrafinançament arrossegat durant molts anys. Són 3.669 milions d’euros més del que rep ara, el doble del que Pérez Llorca va demanar al president del Govern. Tenim un model. Per desgràcia, no n’he vist cap del PP. Potser és que no en tenen.

¿La reforma del finançament la mantindrà, tot i que les comunitats del PP hi diguin que no en el Consell de Política Fiscal?

Tenim una proposta que creiem que és bona, en què totes les comunitats guanyen i es corregeixen les desigualtats, s’incrementa la transparència i la solidaritat entre els territoris. I la portarem endavant.

¿Tot i que la rebutgin?

Amb diàleg, parlarem amb tots, és la nostra obligació. Però és una proposta valenta i molt ambiciosa.

¿Ja tenim data del Consell de Política Fiscal i Financera?

Aviat, serà abans de l’estiu. El calendari es classificarà en les pròximes setmanes. Començarem en breu la ronda de consultes amb les comunitats, una vegada finalitzi, ja aniríem a un Consell de Política Fiscal i Financera. És el moment d’afrontar aquest diàleg amb els territoris amb l’objectiu que l’any que ve puguem tenir un nou model de finançament autonòmic. Pel Govern no serà. Farem tots els esforços administratius i tècnics per poder portar al més aviat possible un projecte de llei. I que després siguin els grups parlamentaris els que l’acabin de debatre i d’aprovar. La voluntat del Govern és poder tenir nou finançament l’any que ve.

¿Quina serà la primera comunitat amb què es reunirà?

M’ho va demanar el president de la Generalitat [Valenciana] i em reuniré amb ell. Però el secretari d’Estat tindrà contacte amb totes les comunitats. Espero que sigui un diàleg responsable. El que em preocupa és que el PP no té un model alternatiu.

¿No es va gestionar malament que la reforma sorgeixi com a solució a un problema polític que hi ha a Catalunya?

Entenc que hi pugui haver cert debat sobre les formes, però no puc entendre que no parlin del substancial, d’un model que és bo per al conjunt de comunitats. Gairebé el 70% dels nous recursos van a comunitats del PP.

Sobre la condonació del deute a les comunitats, ¿ampliarà aquesta quitació que ara en alguns territoris, com el valencià, és només d’una petita part del deute acumulat?

Hi ha un projecte de llei que és al Congrés i que és històric. Podem parlar de si la quitació és molta o poca, però no podem aixecar-nos de la taula i anar-nos-en.

¿Està disposat a negociar xifres llavors?

El que hi ha és una tramitació parlamentària. Però d’entrada dir que no és irracional.

Però, ¿estan oberts a modificar les xifres?

Quan comenci la tramitació parlamentària, ja ho veurem. Penso que la proposta és molt bona: el Govern assumeix més de 80.000 milions d’euros de deute de les comunitats.

¿El suport el fien només al PP o estan en contacte amb més grups? ¿Amb Junts?

El diàleg està obert a tothom per a una cosa que és bona per a totes les comunitats sense excepció. Dir no d’entrada que et perdonin una part del teu passiu, sens dubte, racional no és. Parlarem amb tots els grups. Creiem que és una proposta que és acceptable per tots, perquè és bona per a totes les comunitats.

¿Continua pensant ara que és ministre d’Hisenda que hi ha un efecte capitalitat i que Madrid és un aspirador de recursos?

És un fet que la regió on hi ha la capital té un efecte capitalitat. És on es concentren la majoria de les institucions de l’Estat i té un efecte d’atracció econòmica. És una cosa que passa a qualsevol país i s’ha d‘intentar temperar-se. És el que el Govern d’Espanya està fent al descentralitzar algunes seus noves. Però també hi ha un problema polític de lleialtat institucional i de coordinació. Estic a favor de l’autonomia fiscal i la corresponsabilitat; el que no hi estic a favor és d’una corresponsabilitat asimètrica.

S’han perdut molts decrets durant aquesta legislatura per falta de recolzament parlamentari suficient i seguim sense tenir pressupostos...

Tenim pressupostos, prorrogats, el matís és important. A través de les modificacions que ens permet la normativa, hem anat abordant mesures estructurals importants, per exemple, 5.000 milions d’ajuts per mitigar els efectes de la guerra a l’Iran. Però els presentarem.

¿Els del 2026 o 2027?

Presentarem pressupostos. La setmana que ve ja hi ha una reunió amb els agents socials per parlar del decret, que és la prioritat, amb les mesures per mitigar els efectes de la guerra a l’Iran, i ara estem centrats en això. Hi haurà pressupostos. Hi haurà notícies, espero aviat.

Aviat, ¿pot concretar més?

Hi haurà pressupostos. La setmana que ve seguim centrats en les conseqüències de la guerra.

¿Alguna mesura nova per pal·liar l’impacte de la guerra?

Escoltarem les demandes dels agents socials i a partir d’allà valorarem mesures addicionals.

Parlant de pressupostos, però dels catalans, Oriol Junqueras va anunciar esmenes al finançament perquè Catalunya recapti l’IRPF. ¿Què li sembla?

D’agències de tributs en tenen moltes comunitats, el que passa és que, quan li poses el cognom català, és com si fos una cosa sospitosa. Em sembla molt injust. Després, sobre l’IRPF, l’acord entre el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya era que estàvem d’acord a impulsar mesures que permetessin a Catalunya i al conjunt de comunitats una implicació més gran en la gestió de determinades figures tributàries, sempre en el marc de l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Una previsió que també apareix en altres estatuts d’autonomia.

Però ERC demana més.

Nosaltres negociem amb tothom i aquest és l’acord a què arribem. Busquem punts de trobada, però la posició sobre aquest aspecte ja l’he deixat clara. Volem arribar a un acord. El que no em sembla tolerable en una democràcia és que perquè alguna cosa sigui catalana ja sigui sospitosa i perillosa. Ho hauríem de desterrar del debat polític.

¿Què li sembla tota la situació entorn de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero?

El primer és una confiança total en la justícia i en les forces i cossos de seguretat de l’Estat. El segon és la presumpció d’innocència. I després, el meu suport total al president Zapatero, que no està de més recordar que va fer una oposició constructiva arribant a acords amb el Govern del PP i després, quan va ser president, tots recordem la sortida d’Espanya d’una guerra il·legítima, el final d’ETA o l’ampliació de drets i llibertats des de la primera llei integral contra la violència de gènere. És veritat que amb el president Zapatero va avançar el nostre país i és veritat que hi ha gent a qui els avenços no els agraden.

No s’està posant en qüestió el llegat de Zapatero, sinó la seva actuació en els fets que es troben recollits en la interlocutòria d’imputació.

El president Zapatero ha dit que donarà compte als mitjans de comunicació i donarà totes les explicacions i ho ha dit d’una manera molt contundent. Llavors, personalment, confiança en la justícia, en les forces i cossos de seguretat, respecte a la presumpció d’innocència i suport al president.

¿Quin impacte poden generar aquests fets al PSOE?

No estic pensant en impacte. Estic pensant en el treball que tinc com a ministre i en les coses que he d’impulsar, que és el que pensen la majoria dels espanyols que volen continuar reduint l’atur i millorant les condicions per accedir a un habitatge digne.

I Pedro Sánchez, ¿ha de prendre alguna decisió?

Continua liderant un Govern progressista, que està a l’avantguarda d’indicadors econòmics i de dignitat en totes les polítiques internacionals que estem portant a terme.

Però els socis estan expectants i pot donar-se una situació de completa inestabilitat.

He escoltat algunes declaracions dels socis parlamentaris del Govern i estan en la mateixa posició: respecte a l’actuació judicial i a la presumpció d’innocència. Veurem les explicacions que estic segur que ens donarà el president Zapatero i que ens convenceran a tots.

Lawfare. ¿En parlaria en el cas Zapatero?

Tots hem vist interlocutòries de jutges que ens han cridat l’atenció. És una minoria. La majoria confiem absolutament en el sistema judicial.

Notícies relacionades

Feijóo acusa Sánchez de ser al darrere de les activitats de Zapatero

La imputació de Zapatero fereix el cor del PSOE

¿No veu motius per avançar les eleccions?

No, en absolut. Aquest Govern ha de complir el calendari. És al 2027 quan corresponen les eleccions. Queda molta feina per fer i una voluntat expressada pel president d’esgotar la legislatura i de continuar si els ciutadans ho decideixen.