Fets del procés

La fiscalia eleva al Suprem la nova sentència de la Mesa del Parlament

La fiscalia eleva al Suprem la nova sentència de la Mesa del Parlament

JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Fiscalia Superior de Catalunya ha anunciat aquest dijous que presentarà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem per possible infracció de la llei contra la sentència que va tornar a condemnar els membres de JxSí a la Mesa del Parlament el 2017Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó per tramitar propostes a favor del procés independentista, malgrat que el Tribunal Constitucional els havia advertit de la seva obligació d’impedir iniciatives que suposessin eludir el seu mandat, segons les fonts judicials consultades per EL PERIÓDICO. Aquesta decisió suposarà que per ara no es pot executar la sentència i més quan s’obria la porta que la.

La setmana passada el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va imposar als exdiputats quatre mesos d’inhabilitació i multa de 1.200 euros, una pena inferior a la que els van fixar en un primera sentència (després anul·lada pel Suprem) que els havia condemnat a 20 mesos d’inhabilitació i a pagar una multa de 30.000 euros. Aquesta rebaixa se sosté perquè els magistrats apliquen l’atenuant de dilacions indegudes en el procés. La decisió de la fiscalia suposarà que per ara no es podrà executar la condemna i això malgrat que el mateix TSJC obria la porta a fer que es declarés liquidada al tenir en compte el temps sofert de privació del dret de poder presentar-se a processos electorals.

El TSJC defensava en les seves segona i última resolució que els acusats van decidir desatendre «plenament conscients» les «clares» advertències del Constitucional i de la resta de membres de la Mesa del deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés ignorar els mandats de l’òrgan garant de la Constitució. Així, «en incompliment frontal», Corominas, Simó i Barrufet van acordar el 2016 admetre a tràmit les propostes relatives al referèndum i el procés constituent de la República catalana.

La compareixença de Puigdemont

Notícies relacionades

El mateix va passar el 2017 sobre la inclusió en una partida dels pressupostos per a la celebració de la consulta, la llei del referèndum (Guinó ja havia substituït Corominas), la de transitorietat jurídica, l’elecció dels membres de la Sindicatura i la sol·licitud de compareixença del president Carles Puigdemont per donar compte dels resultats de l’1-O. La majoria dels casos van eludir les advertències i reserves expressades pel secretari general del Parlament i del lletrat major.

L’alt tribunal català va precisar que els acusats «van mirar de camuflar el seu contumaç rebuig» als requeriments del Constitucional amb «una aparent qüestió jurídica de canvi radical de la jurisprudència» d’aquest òrgan respecte a les funcions de la Mesa del Parlament, i, així, es «van negar de manera oberta a donar compliment» a les seves resolucions. Els magistrats van remarcar que «en això consisteix, precisament, el delicte de desobediència», alhora que van concloure que les accions d’aquests exdiputats «no poden ser reputades com a mers actes polítics als efectes de quedar fora de l’àmbit» d’aquesta infracció penal.