29è congrés d’ERC

Rovira rescata la creació d’un «sanedrí» però sense «tutela» de Puigdemont

La número 2 dels republicans carrega contra Junts i els recorda que el «partit gran» és ERC

Rovira rescata la creació d’un «sanedrí» però sense «tutela» de Puigdemont

BERNAT VILARÓ\ACN

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En el repartiment de papers entre la cúpula d’ERC, en el congrés de la força que se celebra a Lleida, Marta Rovira ha jugat el paper d’ariet contra Junts. Per tots els fronts. Des de reivindicar la jerarquia del seu partit, per sobre de la força postconvergent, a criticar la nul·la influència d’aquest espai polític quan tenia escons a Madrid per fer-ho, passant per advertir que la unitat és necessària però que els republicans no acceptaran «tuteles», en clara referència a la permanent voluntat de Junts per erigir el seu líder fundador en cap de l’independentisme català.

Poc o res es va referir Rovira al més immediat, la cessió en la B-40. Tenen una mirada «estratègica» i en aquesta clau van pensar els republicans aquest congrés, el del tret de pistola de la «fase referèndum», començant per la proposta de claredat de Pere Aragonès.

Rovira va defensar l’eina referendística per ser la més «inclusiva» i perquè «només els «demofòbics», els que tenen por de la democràcia, «es desvinculen d’ella». I, posats a fer en aquella fase, va cridar a «recuperar» la majoria de l’1-O i la del 3-O, per a la qual cosa «es necessita unitat».

«Quan més ha avançat el moviment independentista ha sigut quan ha agafat l’urna com a icona. I si volem guanyar hem de reivindicar espais de debat honestos», va dir la número 2 d’ERC des de Ginebra, on viu, amb referència al consell director o «sanedrí» en el qual siguin presents totes les forces i entitats. Uns espais creats «des de la llibertat de cada un, llibertat de pensament i sense tuteles ni apriorismes», va sentenciar. No va esmentar ningú, però se la va entendre del tot.

La creació d’un estat major va ser una de les tres grans condicions que va posar Junts per no sortir del Govern. Però ERC sempre, ja des de la negociació per al pacte d’investidura, s’ha oposat que aquest «sanedrí» s’edifiqui al voltant de Puigdemont. De fet, Pere Aragonès va assenyalar en el seu primer debat d’investidura (el fallit) que el president no pot rendir homenatge a ningú.

Entre altres coses perquè després va atacar «els que volen desgastar el president Aragonès pels pressupostos» en un «excés de partidisme, de tacticisme, de mirada curta». Són els mateixos, va dir, que «fan propostes buides», se suposa que amb referència a l’expressada voluntat de «fer efectiu el mandat de l’1-O» tan recurrent en els argumentaris postconvergents. Davant d’això, i en clau de pressupostos, Rovira va assenyalar que «les necessitats de la gent són les d’ERC: com s’arriba a final de mes, com es reconstrueix el país».

Notícies relacionades

Va fer una altra crítica a Junts quan va presumir dels resultats del diàleg amb el Govern. «Aquesta ha sigut la primera vegada que ERC ha pogut influir la legislatura espanyola. I hem aconseguit que l’Executiu reconegui que hi ha un conflicte polític. D’altres, amb molts més anys de possible influència, mai els van fer seure en una taula de diàleg», va asseverar. I aquests «altres», a més, critiquen el Govern català per les seves negociacions a Madrid valent-se fins i tot de «mentides».

Per finalitzar, un missatge a mig camí del rearmament moral de la militància i de l’avís a l’adversari postconvergent. «Som el partit gran que defensa Catalunya a tot arreu. Des de la presidència de la Generalitat, a les Corts espanyoles, a Brussel·les, a Estrasburg, a l’ONU, però també als micropobles i a les grans ciutats», va afirmar, vanagloriant-se de la implantació electoral i territorial republicana més gran.