Nou vocals conservadors forcen un ple en el CGPJ per eludir la reforma del Govern

Nou vocals del sector conservador del  Consell General del Poder Judicial (CGPJ) –els vuit de l’anomenat ‘sector de bloqueig’ més Wenceslao Olea– han presentat un escrit en què demanen al president suplent, Rafael Mozo, la convocatòria «amb caràcter urgent» d’un ple extraordinari per abordar ja els nomenaments dels dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que els correspon per quota.

Fonts de l’òrgan de govern dels jutges han assenyalat que la maniobra, en compliment de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), obligarà a la convocatòria del ple en els pròxims dies. Amb això, els consellers designats pel PP volen eludir la reforma legal plantejada aquest divendres, que busca reduir a una majoria simple la quota de les tres cinquenes parts que es necessiten actualment per fer aquestes designacions.

En tot cas, la celebració del ple no assegura l’èxit dels nomenaments, ja que per complir la llei actual es necessita que els dos blocs –conservador i progressista–, arribin al consens i els escollits arribin al suport d’11 vocals. En aquest moment, i malgrat que la reforma legal del juliol passat obligava a ferr aquests nomenaments abans del 13 de setembre passat, les negociacions s’havien encallat amb la vista fixada en el ple ordinari del 22 de desembre.

De moment, només es coneix el candidat d’aquests últims, el magistrat del Tribunal Suprem José Manuel Bandrés, que alguns conservadors rebutgen per considerar-lo pròxim a l’Executiu de Pedro Sánchez. Fins ara, els del sector majoritari no han donat a conèixer cap llista oficial de candidats, tot i que en les quinieles sonen noms com el de l’instructor del procés Pablo Llarena, els seus companys Julián Sánchez Melgar i Vicente Magro, de la Sala Penal del TS; i també César Tolosa, Inés Huerta i Diego Córdoba, de la Sala Contenciosa Administrativa.

La petició dels vocals conservadors ha arribat després d’una reunió urgent celebrada aquest divendres a l’haver-se conegut els plans del Govern, que fonts d’aquest sector qualifiquen d’«ingerència demolidora», un «xantatge» i fins i tot una amenaça que té l’objectiu no tant de garantir que el consell nomeni els seus dos aspirants al TC com que s’admeti el nomenat pel sector progressista: el magistrat del Tribunal Suprem (TS) José Manuel Bandrés, segons informa Europa Press.

Fonts del sector progressista han assenyalat per la seva banda a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA que la Constitució necessita «mecanismes per defensar-se de qui bloqueja els òrgans constitucionals» mentre que el poder legislatiu, si ha de desbloquejar, només ho pot fer d’una manera, que és aprovar lleis. Per aquesta raó, entenen que «el més raonable» ara mateix seria esperar a celebrar qualsevol votació en el CGPJ sobre els dos candidats al TC que la reforma sigui una realitat.

Supressió del plàcet del TC

Però els canvis legals no afecten només el funcionament del CGPJ, ja que les esmenes presentades suprimeixen dos punts de la llei que atorgaven al Tribunal Constitucional la tasca de verificar que les persones designades per entrar a l’esmentat òrgan reuneixen els requisits legals.

Els socialistes preveuen substituir aquesta verificació. Així, proposen establir que «els òrgans proponents previstos en l’article 159.1 de la Constitució tenen l’obligació constitucional i legal de comprovar que els magistrats o magistrades designats compleixen els requisits exigits en l’article 159.2 de la Constitució». Si qui fos nomenat conegués que no compleix algun d’aquests requisits, «ho haurà de posar de manifest abans de la presa de possessió», afegeix l’esmena.

Notícies relacionades

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Reoberta la investigació sobre Pegasus per informació francesa

Aquesta circumstància ha sigut posada de manifest per Vox en una missiva remesa a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen; el Comissari de Justícia, Didier Reynders; la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola; i el president de la Comissió LIBI del Parlament europeu, Juan Fernando López Aguilar.

Els de Santiago Abascal assenyalen que la reforma del Govern, «al permetre que el Govern pugui nomenar directament dos magistrats del Tribunal Constitucional, sense control per part del mateix tribunal de la idoneïtat i legalitat dels designats, l’Executiu assalta el govern dels jutges, vulnera l’article 159.3 de la Constitució, que obliga que les renovacions de l’alt tribunal siguin per terceres parts i de passada col·loca dos dels seus còmplices amb l’exclusiva finalitat de perpetuar la il·legalitat».