Espionatge telefònic

Margarita Robles: és «impossible» saber quin material li va robar Pegasus a Sánchez

  • La ministra de Defensa assenyala que no té «ni idea» de quins documents va sostreure el programa informàtic de les terminals del Govern i tampoc coneix qui va ordenar el pirateig

Margarita Robles: és «impossible» saber quin material li va robar Pegasus a Sánchez

EFE / Emilio Naranjo (Efe)

3
Es llegeix en minuts
Europa Press

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha traslladat que el Centre Criptològic Nacional (CCN) –organisme adscrit al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI)– veu impossible saber quins documents van ser robats dels telèfons del president Pedro Sánchez i dels ministres que van ser infectats entre maig i juny del 2021 amb el ‘software’ Pegasus i ha assegurat que, en el seu cas, no guardava cap document oficial.

En una entrevista concedida a Europa Press, la titular de Defensa ha explicat que els informes tècnics que ha dut a terme el CCN fins ara revelen que és «impossible» saber quines han sigut les dades que van agafar dels terminals de membres del Govern i que no té «ni idea» del que es van emportar del seu.

En aquesta clau, la ministra ha explicat que tampoc ella pot saber quina informació van extreure d’aquesta intrusió perquè «la quantitat és molt petita». El volum de dades que van sostreure de l’espionatge al telèfon de la ministra va ser de 9 megues, la intrusió més lleugera. I és que, segons va detallar l’Executiu, el programa de ciberespionatge va accedir a 2,6 gigues i 130 megues del mòbil de Sánchez i a més de 6 gigues d’informació del mòbil del ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Cessament de la directora del CNI

L’espionatge va obrir una polèmica sobre el departament de l’Executiu encarregat de la seguretat del telèfon mòbil del president. El Govern va aclarir l’any 2020 que les comunicacions de Sánchez depenien totalment del palau de la Moncloa, sense que el CNI hi tingués res a veure. No obstant, la crisi de Pegasus es va concloure amb el cessament de Paz Esteban com a responsable dels serveis d’intel·ligència.

Per la seva banda, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, va rebutjar ser-ne responsable i va assegurar que el seu departament no estableix els protocols de seguretat dels mòbils del Govern. Robles, en canvi, va aclarir dies després que la seguretat dels mòbils dels membres del Govern és «transversal» i que hi ha «moltíssims» organismes dins de l’Administració que se n’encarreguen.

Al respecte, la ministra posa ara en el focus en saber qui va cometre la intrusió perquè són els «únics responsables» d’aquest fet delictiu. «Jo crec que en aquest moment l’important és saber qui ha entrat als telèfons, no ens podem desviar de les qüestions», ha recalcat Robles.

Robles, que admet la dificultat d’esbrinar qui hi ha darrere de l’espionatge, espera que la justícia pugui resoldre aquesta qüestió. La resta, segons ha criticat, «és un debat que no es correspon amb el problema».

Tampoc se sap qui ho va fer

«Hem de saber qui ha sigut, la resta són disquisicions que, efectivament, no es correspon amb el veritable problema, que és esbrinar qui va infectar els telèfons», ha conclòs, alhora que ha incidit que aquest problema no només incumbeix Espanya, sinó molts dirigents polítics d’altres països que també han patit atacs amb Pegasus.

El jutge de l’Audiència Nacional que està investigant el cas Pegasus, José Luis Calama, ha acordat la declaració en qualitat de testimonis tant de Marlaska com de Robles, que ha avançat la intenció de tots dos de declarar per escrit, com ja ho va fer Bolaños el 5 de juliol

Notícies relacionades

El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4 també va acordar el 28 de juliol dirigir un suplicatori al Consell de Ministres perquè procedeixi a desclassificar els assumptes, actes, documents, informacions, dades i objectes, declarats, secrets o reservats i que poguessin veure’s afectats pels esmentats testimonis.

Fonts jurídiques indiquen que el jutge preveu oferir a Robles i a Grande-Marlaska tres opcions per al seu testifical: la presencialitat, la declaració per escrit o la declaració per mitjà de videoconferència. Però aquesta citació arribarà, afegeixen, després que el Consell de Ministres doni llum verda a la seva petició de desclassificació d’assumptes declarats com a secret. Només llavors es buscarà data al calendari, i aquestes mateixes fonts creuen que serà de cara al setembre.