La fiscalia anuncia un recurs contra la condemna de Pino pel pendrive del cas Pujol

En la línia manifestada en el judici i posteriorment en apel·lació, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha anunciat la interposició d’un recurs de cassació contra la primera condemna imposada per l’actuació de les clavegueres policials: la que va suposar un any de presó a l’exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino per la introducció d’un pendrive d’origen dubtós en el cas Pujol, van confirmar a aquest diari fonts fiscals.

L’anunci del recurs de cassació correspon a la fiscalia que va representar el ministeri públic en el cas, que en aquest cas va ser la de Madrid. No obstant, la interposició d’aquesta impugnació només poden materialitzar-la els del Tribunal Suprem, que són per tempteig els que tenen l’última paraula a l’hora de presentar o no aquest tipus d’iniciativa.

En qualsevol cas, l’anunci de recurs de la fiscalia madrilenya contra la primera condemna per les pràctiques si més no qüestionables d’un sector policial durant el Govern de Mariano Rajoy no suposa una sorpresa, perquè durant el judici que es va celebrar a l’Audiència de Madrid i en la vista d’apel·lació, celebrada per revisar l’absolució inicial, els representants del ministeri públic van demanar la lliure absolució de Pino.

En la vista d’apel·lació, la fiscal va assegurar que no es pot «convertir una conducta reprovable en una conducta reprotxable penalment», en la mateixa línia que havia marcat la sentència de l’Audiència que va absoldre en un primer moment Pino. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va donar la volta a l’argument després al condemnar l’exnúmero dos policial.

Sentències contràries

La sentència de juliol del 2020 de l’Audiència de Madrid precisava que a ella no li corresponia «jutjar una època, una manera de treballar, ni [...] el debat politicosocial que va poder suscitar una determinada manera de gestionar la Direcció General de la Policia», i es limitava a declarar que el director adjunt de la Policia tenia indicis que l’arxiu informàtic qüestionable havia sigut obtingut sense autorització judicial, «per cursos si no il·lícits, sí foscos».

Notícies relacionades

Les novetats de l’‘operació Catalunya’ porten la defensa del cas Pujol a replantejar la seva estratègia

Les ‘clavegueres’ de Rajoy després de denunciar els Pujol: «Molt decebut per la resolució de Ruz de no admetre la denúncia»

El TSJM va considerar que va incórrer en un il·lícit penal quan va facilitar al CNI, a l’UDEF i al Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional un ‘pendrive’ amb informació de Jordi Pujol Ferrusola sense advertir «en cap moment l’autoritat judicial de l’origen il·lícit de la prova». El cas no va tenir conseqüències greus en el cas Pujol, perquè va aixecar les sospites del seu llavors instructor i el va separar i remetre als jutjats de Madrid perquè fos investigat, cosa que va donar origen al procediment que de moment ha acabat en la seva condemna.

La sentència del TSJM era molt crítica amb aquestes pràctiques policials. «El poder de l’Estat per a la persecució i enjudiciament de fets il·lícits no pot valer-se de dreceres. L’exercici de la funció jurisdiccional només s’ajusta al model constitucional quan s’assenta sobre els principis que defineixen el dret a un procés amb totes les garanties. La vulneració de drets de l’acusat, ja sigui mitjançant un acte de caràcter delictiu, ja mitjançant la vulneració dels seus drets i llibertats fonamentals, obre una esquerda en l’estructura mateixa del procés penal», afirmava.