Justícia reformarà la seva llei d’eficiència per afrontar el col·lapse al Tribunal Suprem per les demandes covid

El Ministeri de Justícia ha decidit impulsar una reforma legislativa dirigida a afrontar el col·lapse que està a punt de patir el Tribunal Suprem per l’arribada massiva de reclamacions patrimonials per les mesures que van ser adoptades pel Govern per fer front a la pandèmia. S’hi suma la precària situació de la sala que té a veure amb els assumptes per les jubilacions que no s’han pogut cobrir a causa del bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

El departament comandat per Pilar Llop atén així una reclamació realitzada per l’alt tribunal al gener, quan va demanar una reforma legislativa del recurs de cassació contenciós administratiu per donar una resposta més ràpida i eficaç a aquesta «litigiositat massiva». El camí que s’ha trobat és el de la presentació d’autoesmenes a la llei d’eficiència processal, actualment en tràmit, que reformin la llei en aquest punt.

La reforma, valorada molt positivament pel Suprem, permetrà que els jutjats puguin suspendre causes que presentin identitat jurídica substancial amb recursos pendents de cassació davant el Suprem fins que l’alt tribunal es pronunciï al respecte. La solució ha sigut comunicada durant una reunió celebrada avui a l’alt tribunal entre el president de la Sala Tercera [Contenciosa Administrativa], César Tolosa, i una delegació ministerial.  

Entre els compromisos adoptats, s’adoptarà a aquesta sala una nova secretaria amb un lletrat de l’Administració de Justícia i el personal funcionari adequat per afrontar l’entrada de litigis de responsabilitat patrimonial de l’Estat derivada de les mesures adoptades per afrontar la covid. També es nomenaran tres nous lletrats en el gabinet tècnic.

Actuació davant el bloqueig

Les mesures responen a una situació inèdita, perquè el temps continua passant, ja van gairebé tres anys i mig, i la falta d’acord entre els dos grups parlamentaris majoritaris, el PSOE i el PP, encara no ha permès renovar el CGPJ. La reforma que el Govern va propiciar el març de 2021 i que impedeix que els jutges realitzin nomenaments discrecionals se li ha tornat en contra i perjudica el Tribunal Suprem. 

Des d’abril la situació era preocupant després de les jubilacions dels magistrats Rafael Fernández Valverde i Segundo Menéndez, a la qual se suma ara la d’Octavio Herrero després de renunciar a la pròrroga de dos anys al lloc que havia anunciat inicialment que compliria. De fet, aquesta sala encarregada de dirimir els conflictes amb l’administració es troba en el mínim legal per constituir les seves cinc seccions, ja que cada una d’elles ha de tenir almenys cinc magistrats.

10 milions per la falta d’acord

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Per la seva banda, el Ministeri de Justícia ha informat en una nota que durant el primer semestre de l’exercici 2022 ha destinat 9.798.940 euros amb l’objectiu de reforçar el pla de xoc per al poder judicial. «Aquesta inversió s’ha fet amb l’objectiu de pal·liar els efectes ocasionats pel bloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa més de tres anys que està en funcions», argumenten. 

Afegeixen que es preveu que a partir del 30 de juny, un cop finalitzada la moratòria concursal, la jurisdicció mercantil i els jutjats de primera instància tindran més càrrega de treball, de manera que s’ha previst destinar els gairebé tres milions d’euros restants del pressupost global.