L’Audiència Nacional ja no veu necessari haver demanat perdó exprés a les víctimes per donar permisos a etarres

L’entrada d’un nou magistrat a la sala de l’Audiència Nacional que ha de resoldre els recursos de vigilància penitenciària ha suposat un gir en les condicions imposades als presos etarres per poder obtenir permisos de sortida i ja no considera un «requisit legal» el perdó exprés a les víctimes per obtenir-los.

Així ho ha plasmat en una interlocutòria la Secció primera de l’Audiència Nacional, a la qual va arribar recentment el magistrat José Ricardo de Prada –de caràcter progressista– en substitució de l’expresidenta de la Sala Penal Concepción Espejel després del seu nomenament com a magistrada delTribunal Constitucional a proposta del PP, i que ha sigut el ponent d’aquesta resolució.

En aquesta interlocutòria, que compta amb un vot particular del magistrat Francisco Javier Viera al discrepar amb el fet que no es tingui en compte el perdó a les víctimes, la Sala ha admès el recurs que va interposar el pres etarra Gorka Loran Lafourcade contra la decisió del Jutjat Central de Vigilància Penitenciària de denegar-li un permís de sortida aprovat per la Junta de Tractament de la presó d’Araba el 15 de setembre passat.

Fins ara, l’Audiència Nacional estava anul·lant els permisos concedits a aquells presos etarres que no incloguessin a les seves cartes de penediment un «perdó exprés» a les víctimes concretes de les seves accions terroristes i oferissin un clar rescabalament econòmic.

Perdó a les víctimes

No obstant, la nova composició de la Secció primera del Penal, encarregada de revisar aquests permisos per la via dels recursos, ha canviat de criteri i considera que el fet que no consti aquesta petició expressa de perdó a les víctimes «no és en absolut un requisit legal per a l’obtenció de permisos penitenciaris».

Els factors a tenir en compte, explica, són només per tant el temps «ja completat» de condemna i «l’escàs temps que resta per a la seva total extinció», com és el cas de Gorka Loran, que el 19 de desembre del 2018 tenia complerta 3/4 parts de la pena i la seva sortida de presó està prevista per al 18 de desembre del 2023.

A més, els magistrats també tenen en compte que el permís atorgat «té com a finalitat la preparació per a la vida en llibertat», cosa que fa necessari «en aquest període final» activar «els mecanismes i previsions penitenciàries que no ho haguessin sigut anteriorment per a la preparació de la vida en llibertat».

Respecte al perdó a les víctimes, la Sala creu que únicament ha de valorar-se «a títol purament indicatiu (no com a obligació) d’una bona evolució penitenciària, cosa que també és deduïble d’altres elements».

«Aquesta valoració positiva», sosté la interlocutòria, ha sigut realitzada pel centre penitenciari «a través de l’observació diària de la seva progressió i comportament», i afegeix que a més en aquest cas «no apareixen víctimes concretes de la seva activitat delinqüencial, ja que no va ser condemnat per cap mort ni lesió» sinó «per la col·locació d’artefacte explosiu que no va arribar a explotar, sent qualificats els fets de temptativa d’assassinat». Carta de penediment

«per la col·locació d’artefacte explosiu que no va arribar a explotar, sent qualificats els fets de temptativa d’assassinat». Carta de penedimentA més, unit al recurs d’apel·lació el pres etarra va incloure una carta de penediment en la qual assenyalava que, tot i que no va causar víctimes, lamentava «profundament» i «amb total sinceritat» el «dolor de totes les víctimes que ETA va provocar».

«Qualsevol aproximació a l’esmentat escrit ha de fer-se des de la lectura comprensiva del significat dels seus estrictes termes (...) sense prejudicis i amb respecte humà, com a expressius d’una posició ferma i penedida davant la violència, als delictes comesos i a les víctimes», interpreta la Sala, que entén que «de cap manera, doncs, pot valorar-se negativament ni despectivament».

Per contra, en el seu vot particular, el magistrat Francisco Javier Viera assenyala que malgrat estar d’acord amb la concessió del permís per a la preparació de la seva posada en llibertat, discrepa que l’absència en el seu escrit de penediment d’«una condemna explícita a l’organització terrorista» permeti afirmar com diu la interlocutòria que sigui «expressiva d’una opinió ferma i penedida».

Notícies relacionades

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Reoberta la investigació sobre Pegasus per informació francesa

«A diferència d’altres integrants d’ETA que en el passat han demostrat la seva total desvinculació amb la banda terrorista i amb els objectius que perseguia, no demostra l’intern amb aquest escrit la reprovació total de la utilització del terrorisme com a via per aconseguir objectius».

Fins ara l’Audiència Nacional havia reprovat, al resoldre aquest tipus de recursos, el que qualificava de cartes «genèriques» de penediment per part de membres d’ETA, a l’entendre que únicament tenien l’objectiu finalista d’obtenir beneficis penitenciaris, ja que no incloïen un «perdó exprés» a les víctimes concretes de les seves accions terroristes.