Compra d’armes

Espanya mira de reposar el seu arsenal després de les donacions a Ucraïna

Augmenten els contractes de Defensa per adquirir bales, llançagranades i munició contracarro

3
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Contra el que hagués passat en temps de pau, Defensa ha d’esperar per reposar la munició que, en sis nolis, ha enviat a Ucraïna des del març. Escassegen les bales i granades als mercats. El 13 de maig, l’Exèrcit buscava un primer lot d’una compra de set milions de bales del calibre 5,56 x 45 mm amb estàndards OTAN. Són set lots d’un milió de municions cadascun en un «acord marc de subministrament de munició de cartutxeria», per 4,2 milions d’euros el primer lot. El contracte es va convocar el 25 de març, i el 13 de maig, el Comandament de Suport Logístic de Defensa el va declarar «desert».

Ni la indústria local, ni les firmes convidades en la convocatòria –la italiana Fiocchi Munizioni, la israeliana Guardian Homeland Security i la txeca Sellier&Bellot– ni els nord-americans d’AMMO, subministradors habituals per als fusells G36 espanyols, accepten preus o donen l’abast. Ucraïna en guerra, explica una veterana font militar «és una trituradora logística que devora munició». I això pot explicar l’escassetat que aflora aquests dies als mercats d’armes d’Occident, i que confirmen a aquest diari fonts castrenses espanyoles.

Amb la mateixa carestia topen altres exèrcits OTAN. La guerra d’Ucraïna, malgrat els preparatius russos d’invasió en vista de tot el món, es va considerar improbable en fàbriques i cancelleries fins que a la matinada del 24 de febrer van impactar els primers míssils.

Més granades i morters

Més granades i mortersMentrestant, un degoteig de contractes de Defensa s’està convertint en pluja d’adquisicions. Espanya, com el Regne Unit, Itàlia i els EUA, mira d’omplir els seus arsenals entre inèdites presses a causa de les necessitats d’Ucraïna.

El llançagranades C90 que fabrica a Saragossa la firma espanyola Instalaza –se n’han enviat milers a Ucraïna–, protagonitza cinc contractes del Comandament de Suport Logístic. Són cinc lots ja resolts al llarg del maig, entre els quals destaquen per la seva quantia la compra de, segons les convocatòries de Defensa, «sistemes C90-CR-RB Contracarro» (3,8 milions d’euros), «Sistemes CS90-DP Doble propòsit» (1,2 milions) i «Sistemes C90 CR-AM Antimaterial» (4,1 milions). Hi ha, a més, licitats tres milions d’euros més en granades.

Les sigles CS signifiquen en anglès «espai confinat». Es tracta de la més moderna versió del llançagranades aragonès, que pot ser disparat des de recintes tancats. El «doble propòsit» és la seva capacitat per atacar tancs i també búnquers o altres construccions.

Cadascuna d’aquestes armes costa uns 2.000 euros. El conjunt de les licitacions que han transcendit fins ara impliquen la compra de 1.900 llançagranades contracarro, 2.000 antimaterial, i 900 Confined Space. En total, més de 5.000 unitats. El gener passat, abans de la guerra, el Pacdef (Pla Anual de Contractació de la Defensa) preveia comprar-ne 1.000 el 2022. Al final, han sigut quatre vegades més.

Ha passat el mateix amb l’artilleria, especialment la munició de 60 mil·límetres, de la qual Espanya podria haver enviat a Ucraïna un carregament al barco ‘Ysabel’, el passat 28 d’abril.

El 2019 Defensa va firmar amb Expal (grup Maxam) una compra marc de granades de 60, 81 i 120 mm fins al 2021. Cada any van comprar 250 trencadores (250 euros per granada), 250 fulminants (a 375 euros) i 250 iluminants (407 euros), per a un cost anual net del lot de 309.500 euros. La despesa total supera els 1,2 milions. Aquest 17 de maig, el Comandament de Suport Logístic va aprovar la compra de 3.750 granades de 60 mm per 1,5 milions; tant com en cinc anys d’acord marc.

Demanda americana

Demanda americanaAquests contractes, assenyala una de les fonts militars consultades, són només la primera part d’un grup encara més nombrós de compres que arribarà aquest estiu. Ja estan en marxa adquisicions per més de vuit milions d’euros de binoculars de visió nocturna, material de suport mèdic avançat i electromedicina, armilles antibales, cascos  i recanvis per a equips de ràdio, tot això per assortir suposats enviaments espanyols al capdavant ucraïnès.

L’exèrcit espanyol no és l’únic que ho fa. L’exemple nord-americà és el que més crida l’atenció aquesta primavera. La reposició de míssils Stinger donats a Ucraïna ha obligat a reobrir línies de producció que ja estaven tancades a la fàbrica de la firma americana RMS.

Notícies relacionades

El 17 de maig, Lokheed Martin va confirmar un encàrrec del Pentàgon «per a països aliats» de 1.300 coets Javelin i les seves unitats de comando i direcció. Són armes que destrueixen nombrosos carros i blindats russos en aquesta guerra.

A aquest costat de l’Atlàntic, Itàlia també ha donat mostres d’una compra intensificada d’armament de reposició, en el seu cas escollint també els llançagranades C90 d’Instalaza per dotar els seus infants de Marina de la Brigada San Marco.