Aniversari d’una marxa

Marta Rovira: «Mai hi ha hagut unitat en l’independentisme, hi va haver un objectiu comú»

zentauroepp41055365 pla mig de la secret ria general d erc  marta rovira  imatge171127140248

zentauroepp41055365 pla mig de la secret ria general d erc marta rovira imatge171127140248 / Maria Belmez

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Marta Rovira és una ‘rara avis’ en el panorama polític català. Tot i viure a Suïssa –aquest dimarts es compleixen quatre anys de la seva marxa– és l’única que, des de l’estranger, es manté activament connectada i liderant, junt amb Oriol Junqueras i Pere Aragonès, el seu partit, en aquest cas ERC. Rovira, en una entrevista de Catalunya Ràdio feta a Lausana, al domicili del matrimoni suissocatalà que la va acollir en els primers dies d’estada fora de Catalunya, ha desfet algun mite sobre l’independentisme. Per exemple, que «mai hi ha hagut unitat, el que hi havia era un objectiu comú», és a dir, l’1-O i la secessió.

La frase venia a col·lació de l’actual i perenne discrepància entre els tres partits parlamentaris i, en especial, entre els socis de Govern. Una unitat que, segons la secretària general d’ERC, ha sigut permanentment bombardejada per l’Estat. «He estat dos anys i mig sense poder parlar amb Junqueras. Ha sigut gairebé impossible reunir-nos tots, de tots els partits, i asseure’ns a parlar durant un o més dies», va assegurar.

En qualsevol cas, aquesta ‘unitat’ sempre és desitjable, segons Rovira, que fins i tot ha posat en un exemple. Preguntada sobre les declaracions de Gabriel Rufián i els contactes de l’entorn de Carles Puigdemont amb el Kremlin, la secretària general republicana ha esquivat el que pròpiament va dir el diputat al Congrés i li ha donat la raó en el fons. «El que m’hauria agradat és que haguéssim sortit tots els independentistes, junts, per dir alt i clar que les úniques aliances que pretenem i volem és amb aquells estats on regna la democràcia liberal i el respecte als drets fonamentals».

 La qüestió és transcendent, va mantenir Rovira, «per això Rufián reacciona com reacciona. Una cosa són les formes, una altra cosa el debat, que no és estèril» ja que, va prosseguir, al si de l’independentisme «no hi ha consens» sobre les aliances internacionals.

Taula de diàleg tàctica

Notícies relacionades

Unitat, també, per afrontar la taula de negociació, un fòrum al qual Rovira va donar un enfocament tàctic «conscient que l’Estat no vol resoldre el conflicte i el cronifica». Nosaltres ho sabem, però en la comunitat internacional estan just començant a interioritzar el que passa a Espanya i Catalunya. Han de veure el que nosaltres ja sabem. L’Estat està governat per una coalició d’esquerres que a l’Europa d’esquerres cau bé» i «té molts recursos per guanyar la batalla i el relat internacional». I va sentenciar: «Que no hi ha avenços potser ho sabem nosaltres i un percentatge de la població catalana. Si vols guanyar, hem de fer que tantíssima gent s’adoni del que ja sabem abans de començar la taula de negociació».

Preguntada pel que passarà quan se sancioni ‘oficialment’ el fracàs de la taula, Rovira va al·ludir a les «altres vies» i a l’«embat» amb l’Estat que, unitàriament, decideixi l’independentisme.