Aquesta setmana PP i Vox estrenyen el setge a Marlaska pels acostaments dels presos d’ETA

La política penitenciària s’ha convertit en el front actiu d’oposició al Govern, i d’això dona idea de l’intens calendari de l’ofensiva. Ve reescalfat després que, la setmana passada, transcendissin contactes de l’exconseller basc de Justícia, Joseba Azkarraga, amb Angel Luis Ortiz, secretari general d’Institucions Penitenciàries, el primer actuant d’enllaç de l’engranatge abertzale que intenta aglutinar els presos d’ETA i les seves famílies, dirigit per l’exetarra José Antonio López Ruiz, ‘Kubati’.

El setge de la dreta contra Marlaska és una coreografia amb quatre episodis in crescendo. Dos primers aquest dimarts, i dos més dimecres.

Dos dies intensos

Dos dies intensosAquest dimarts a la tarda, el Congrés pren en consideració i vota una proposició de llei del PP de modificació de la protecció la víctima del delicte per evitar greuges; o sigui, els ongi etorri, homenatges que part de l’esquerra abertzale organitza a excarcerats d’ETA, i que la Guàrdia Civil va investigar com a delicte. De les indagacions va elevar a l’Audiència Nacional un informe policial no només sobre aquest assumpte concret, sinó també sobre contactes d’Azkarraga amb Institucions Penitenciàries.

A la mateixa hora, en el Senat, el popular Fernando Martínez-Maíllo preguntarà al ministre Marlaska si «pensa continuar concedint beneficis penitenciaris a presos d’ETA com a pagament polític al recolzament d’Euskal Herria Bildu al Govern». Així ho formula textualment l’ordre del dia.

Dimecres continuarà el setge en la sessió de control al Govern, en què el PP i Vox demanaran explicacions al ministre sobre el que diu, i el que no diu, l’informe de la Guàrdia Civil. La formació d’extrema dreta mirarà de reprovar el titular d’Interior.

I per a aquell mateix dia algunes entitats integrants de la Fundació Víctimes del Terrorisme han demanat una reunió urgent del seu consell. No ha transcendit un ordre del dia, però les víctimes consultades esperen que portaran una declaració que deplori una suposada negociació Govern-Bildu, acostaments per vots en el Congrés. Les mateixes fonts auguren una divisió: a favor estaran les més pròximes al PP i Vox –AVT, la Fundació Miguel Ángel Blanco i la plataforma Dignitat i Justícia– i es desmarcaran fugint de manipulacions Covite, Fundació Fernando Buesa i Associació 11-M Afectats pel Terrorisme, entre d’altres.

Consens dinamitat

Sobre els contactes que va veure la Guàrdia Civil, fonts d’Institucions Penitenciàries responen que la Secretaria escolta tota mena de col·lectius, també dels familiars de presos d’ETA, però això no significa que determinin les decisions de tractament penitenciari».

Seria complicat, tenint en compte que els beneficis a presos es poden recórrer per les parts i la fiscalia i que són sota escrutini del jutjat de Vigilància Penitenciària i el tribunal sentenciador.

A Interior no han volgut entrar a donar pàbul a les interpretacions que estén la dreta sobre els whatsapps entre Azkarraga i Kubati sobre converses amb «el de Madrid».

«La política penitenciària és política», sentencia un assessor jurídic de víctimes del terrorisme. Darrere de l’obvietat de l’asseveració resideix un principi que en els temps del ministre Alfredo Pérez Rubalcaba era consens entre els damnificats per ETA: ni l’assassí ni la víctima decideixen on compleix condemna l’autor del crim; això correspon a l’Estat.

Aquest consens ha volat pels aires a l’ala dreta de les víctimes mentre s’enduria l’oposició del PP a l’executiu de coalició.

Tercer grau suspès

Tercer grau suspèsNo obstant, la realitat de les últimes decisions judicials no sembla conciliar-se amb les teories de la negociació. En la XIII legislatura (des de maig del 2019) i des que va començar la XIV, s’han donat 24 progressions a tercer grau penitenciari a etarres. El desembre del 2021, 98 presos ja havien sigut traslladats a presons d’Euskadi i Navarra, dels quals set ho van ser per malaltia i 76, segons l’Associació Víctimes del Terrorisme, «perquè sí».

Quinze trasllats responen a la concessió de tercers graus, vuit el 2021. Però últimament són més sonades les revocacions que les concessions. L’última, aquest dilluns, quan el jutjat de Vigilància Penitenciària de l’Audiència Nacional ha tornat al segon grau el col·laborador d’ETA Íñigo Gutiérrez Carrillo.

Tres dies abans, divendres, l’Audiència Nacional corregia a Institucions Penitenciàries la concessió del tercer grau a l’etarra Jon Crespo, condemnat a 25 anys i pres a Basauri.  L’octubre passat, l’Audiència Nacional també va revocar la concessió del tercer grau a l’etarra i exdirigent de Batasuna Unai Fano, per considerar-la «prematura i improcedent» i per no veure acreditat un «penediment exprés».

La carta no és suficient

La carta no és suficientL’absència de penediment veritable comença a ser el factor rellevant. Per provar el penediment sembla que no

és suficient la carta vaga de condemna de la violència que han anat firmant els etarres per accedir a beneficis penitenciaris.

Encara no és jurisprudència, però sí potser tendència, i amb una fita: una decisió del 26 d’octubre del 2021, quan la Sala Penal de l’Audiència Nacional va rebutjar la concessió d’un permís de quatre dies a l’etarra José Antonio Zurutuza Sarasola, subjecte a una condemna de 30 anys que acabarà el 2028.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

La decisió s’enganxa a l’article 156 del reglament penitenciari, que mana als tècnics de Presons que avaluen permisos penitenciaris considerar «la peculiar trajectòria delictiva» del pres, condició pròpia dels d’ETA. També considera que s’ha de provar, i no només manifestar-se, l’abandonament per part del terrorista «de les idees que li van portar a la comissió de l’acte delictiu» i la seva «desvinculació de l’organització».

A Zurutuza li queda molt per complir, tres quarts d’una condemna per l’assassinat de dues persones, perjudici que és, en l’humà i el jurídic, absolutament irreversible. Però la decisió cimenta la seva negativa en la qualitat d’aquestes cartes de penediment: la de Zurutuza, va considerar el jutge, tenia reflexions, però no una petició de perdó a les seves víctimes concretes, ni tan sols les esmenta.