Llei religiosa
El fons hispanosaudita impulsat per Joan Carles I es regia per la xaria
Creat durant el Govern de Zapatero per impulsar les inversions d’empreses espanyoles tenia vetades certes inversions
«El fons només realitzarà inversions directes que compleixin amb la xaria» i per assegurar-se que així sigui el fons hispanosaudita constituït entre Espanya i l’Aràbia Saudita durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero per impulsar les inversions entre els dos països en els sectors de l’Energia i la Infraestructura nomena una junta composta per tres experts, un de l’Aràbia Saudita, un altre de Bahrain i un tercer de Malàisia.
El fons, impulsat per Joan Carles I i per al qual va acabar sent contractada la que va ser la seva amant Corinna Larsen, detalla al llarg de 90 pàgines des de com es va anunciar el 9 d’abril del 2006, durant una visita oficial del llavors monarca espanyol a l’Aràbia Saudita, fins a qui n’estava al capdavant com a soci general i per tant com a administrador.
Es va constituir en una de les illes del canal de la Mànega considerades paradís fiscal, Guernsey, el 10 d’abril del 2007, com a propietat de les empreses Cheyne i Boreas al cinquanta per cent. Entre les persones que situa al capdavant hi figura Stuart C. Fiertz, director d’Investigació de Cheyne Capital Management i president de Cheyne Capital Management Limited. En el seu currículum destaca el seu pas, entre altres entitats, per Lehman Brothers entre 1988 i 1990. O Eberhard von Koerber, president i director executiu d’un empresa d’inversió i gestió d’actius amb seu a Zuric, Suïssa, a la qual dona nom, entre el currículum del qual destaca que «ha sigut i continua sent conseller de diversos governs i va rebre altes distincions del Govern d’Alemanya, Suècia i Baviera».
Clau a l’arxiu
Però veient el pes determinant que la xaria va tenir en l’arxivament de la investigació que realitzava el fiscal suís Yves Bertossa de les diligències relacionades amb l’emèrit i, en concret, contra Larsen, el gestor de comptes Arturo Fasana i l’advocada Dante Canónica, crida l’atenció com el fons declara la seva submissió davant la llei islàmica.
Bertossa va recórrer a tres experts en la xaria que van determinar que conforme amb la llei islàmica el rei Abdullah bin Abdulaziz, mort el 2015, no va incórrer en cap tipus de delicte per transferir 65 milions d’euros a Joan Carles I. El delicte de blanqueig només existeix si es pot acreditar l’origen il·lícit dels diners, circumstància que van descartar els especialistes en la llei islàmica.
Per garantir que el fons hispanosaudita complia la xaria també es van nomenar tres especialistes que formaven una junta. Es tracta de Mohamed Elgari, que va ser professor d’Economia Islàmica a la universitat saudita Rei Abdulaziz i director del Centre d’Investigació en Economia Islàmica del centre; de Datuk Mohd Daud Bakar, president d’Amanie Advisors, del Consell Assessor Xaria de Bank Negara Malasia i de la Comissió de Valors d’aquest país, i del xeic Nizam Yaquby, al capdavant de més de 70 càrrecs corporatius, entre els quals destaca la seva tasca a l’HSBC Amanah, i forma part de la direcció de sis organitzacions financeres islàmiques internacionals.
D’aquests, tots amb formació internacional i àmplia experiència en diferents bancs per fer complir les normes islàmiques, depenia que l’activitat inversora del fons també ho fes, com advertia el document que recull les condicions de la seva constitució. Hi figura que «només realitzarà inversions que siguin aprovades com a compatibles amb la xaria per la junta» i «s’assegurarà que les directrius d’inversió» també ho siguin amb les normes aplicables, després d’avaluar-les totes i sotmetre-les, a més, a auditories periòdiques.
El document reconeixia que això podia tenir un cost. «Les societats estaven destinades a obtenir rendiments que siguin comparables amb la inversió directa en les entitats objectiu», assenyalava, malgrat que «poden ser més baixos com a resultat dels costos administratius addicionals i estructurals involucrats en aquest tipus d’estructures d’adquisició». A més, admetia que «poden reduir-se en comparació amb els rendiments d’un fons similar que utilitza finançament convencional» i «la cobertura de certs riscos pot veure’s restringida a causa de la disponibilitat limitada dels instruments esmentats que compleixen amb la xaria».
Vetat
Notícies relacionadesEn qualsevol cas, ja quedaven vetades les inversions en certs productes, «com accions preferents, deute convertible, valors de renda fixa, derivats o compres d’accions, ni negociarà amb metalls preciosos», i s’afegia que «qualsevol ingrés derivat per la societat de les activitats no permeses es donarà a organitzacions benèfiques degudament regulades i aprovades per la junta de la xaria».
En principi «no invertirà directament o indirectament en negocis les activitats principals dels quals estiguin en àrees no adequades per a finalitats d’inversió islàmica. Els negocis exclosos inclouen: alcohol, finances convencionals (banca, assegurances, etc.), entreteniment (casinos/apostes, pornografia, hotels, etc.), tabac, productes relacionats amb la carn de porc i empreses de defensa i armes», així com en altres entitats «si es considera que tenen propietat material o ingressos dels negocis abans esmentats».
