Cita amb les urnes

Així estan les enquestes de les eleccions a Castella i Lleó 2022

  • Aquesta és la mitjana de tots els sondejos electorals publicats sobre els comicis del 13 de febrer

  • Així són les enquestes de les eleccions generals

Així estan les enquestes de les eleccions a Castella i Lleó 2022
3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Francisco José Moya
Francisco José Moya

Infografia

ver +

Castella i Lleó obre la capsa de Pandora el 13 de febrer. Les primeres eleccions autonòmiques anticipades de la comunitat suposaran el tret de sortida d’un cicle electoral que podria durar més de dos anys, en els quals s’encadenaran comicis autonòmics, municipals, generals i europeus. Una reguera de convocatòries que seran llegides, sense excepció, en clau nacional. Amb aquesta cita amb les urnes i la que està prevista a Andalusia abans de finals d’any, el PP busca dos revulsius que serveixin a Pablo Casado com a trampolí a la Moncloa. El PSOE i Unides Podem, en canvi, sotmeten la seva coalició en el Govern central als primers exàmens electorals, i en els dos casos les expectatives no són gaire encoratjadores.

En clau regional, l’envit del popular Alfonso Fernández Mañueco, el president de la Junta castellanolleonesa que va trencar el pacte amb Ciutadans per forçar les eleccions, s’assembla al que va llançar al seu dia Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid: obtenir una àmplia victòria que li permeti governar en solitari, absorbint els seus fins ara socis. El perill és que l’únic aliat amb el que pugui comptar després del 13-F sigui la ultradreta de Vox, que podria reclamar-li un lloc a l’Executiu autonòmic. Els socialistes van ser la força més votada el 2019, però es van quedar sense opcions de governar davant la majoria que sumaven el PP i Cs.

La mitjana de totes les enquestes publicades des de la convocatòria de les eleccions, el 20 de desembre, confirma les expectatives del PP, que avantatja en 8,5 punts el PSOE quan falta un mes per als comicis. Mañueco se situa en el 39,7% dels vots i el seu rival socialista, Luis Tudanca, es quedaria en el 31,2%. Els populars millorarien en gairebé vuit punts el seu anterior resultat, mentre que el PSOE perdria quatre punts. Ciutadans, que el 2019 va ser la tercera força, perdria deu punts, s’enfonsaria fins al 5% i es veuria sobrepassat per Vox i Unides Podem. Els ultres creixerien gairebé sis punts i se situarien en l’11,2%. Els morats també pujarien, tot i que només vuit dècimes, fins al 5,8%.

Els càlculs realitzats per EL PERIÓDICO a partir d’una fórmula utilitzada per Ivan Serrano, investigador de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la UOC, corresponen a la mitjana ponderada dels principals sondejos publicats. La ponderació es realitza, com en altres fórmules d’aquest tipus, en funció de la mida de la mostra (com més gran, més valor) i de la data del treball de camp (com més recent, més significativa).

Notícies relacionades

Convertits aquests percentatges en escons, Mañueco podria revalidar la presidència de la Junta sense cap problema i quedaria a només dos escons de la majoria absoluta a les Corts de Castella i Lleó, fixada en els 41 diputats. El PP passaria de 29 a 39 procuradors i per governar la regió podria recolzar-se en Vox, que saltaria d’1 a 8 parlamentaris. El PSOE retrocediria de 35 a 29 representants. La caiguda més gran l’experimentaria Cs, que es quedaria amb només 1 dels 12 escons que va aconseguir el 2019, mentre que Unides Podem conservaria els 2 diputats actuals.

El Parlament castellanolleonès es completaria amb dues forces provincials: Unió del Poble Lleonès (UPL), que passaria d’1 a 2 procuradors, i Per Àvila (XAV), que mantindria l’escó que va aconseguir el 2019. Tot i que la mitjana dels sondejos no li atorga representació, algunes enquestes sí que reflecteixen la possible entrada a les Corts d’una altra marca: Sòria Ja. I es pot ressenyar que les projeccions publicades fins ara són anteriors a la confirmació que la plataforma Espanya Buidada es presentarà a cinc de les nou províncies, una cosa que podria alterar l’equilibri de forces.