Davant la comissió de nomenaments

El candidat al TC Enrique Arnaldo defensa la seva imparcialitat i la presumpció d’innocència

  • Els socialistes interroguen sobre les seves vinculacions amb el cas Lezo i l’acusació amb Mata al candidat

  • Els partits exclosos del pacte PP-PSOE per renovar el TC boicotegen la comissió de nomenaments

El candidat al TC Enrique Arnaldo defensa la seva imparcialitat i la presumpció d’innocència

David Castro

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

La compareixença dels candidats al Tribunal Constitucional pactats entre PP i PSOE en la comissió de nomenaments del Congrés dels Diputats semblava que no seria més que «un paperot» en què es negaven a participar tots els que havien quedat fora de l’acord, fins que ha arribat el torn al diputat socialista Odon Elorza, que ha interrogat el primer candidat, Enrique Arnaldo, sobre la seva imparcialitat, com si el seu partit no hagués acceptat el seu nom per arribar a un acord amb el principal de l’oposició.

El socialista ha dedicat la seva intervenció a preguntar a Arnaldo sobre la seva independència respecte al partit que l’ha proposat, el PP, i la seva fundació Faes, en què va donar cursos, i el despatx amb què ha compaginat la seva tasca com a lletrat de les Corts, així com si temia haver d’apartar-se d’eventuals recursos d’empara en el cas Lezo o en les causes en què és jutjat l’expresident balear Jaume Matas. Arnaldo ha fet una defensa del dret a la presumpció d’innocència, ha recordat que va ser exonerat fa anys i ha assenyalat que el cas Palma Arena es va concloure fa 10 anys.

No rebre instruccions

En la segona intervenció només ha hagut de contestar al PSOE, perquè el PP n’ha elogiat la trajectòria i Cs, Vox i Plural s’han limitat a explicar per què no participen en la comissió, a l’entendre que l’elecció dels candidats no respon a la seva trajectòria sinó a ser amics d’algú. Arnaldo ha afirmat que mai ha militat en cap partit polític ni en cap acte electoral i, quant a haver participat en cursos de la Faes, ha assegurat haver participat en «més de 400 fòrums de debat a Espanya i Iberoamèrica». En aquest sentit, ha dit entendre la independència com «la falta de dependència» i ha assegurat no estar subjecte a cap i no haver rebut, ni toleraria, instruccions de cap partit.

Arnaldo ha dit conèixer gairebé tots els polítics dels últims 35 anys, però no tenir amics en aquest cercle, més enllà de Pérez Llorca i Gabriel Cisneros i un disputat per Ciudad Real.

Causes relatives al procés

Per quan li va arribar el torn a la següent candidata, Concepción Espejel, només va voler participar dels grups minoritaris el diputat de Junts per Catalunya Josep Pagès i Masó. Va centrar la seva intervenció en determinar si la seva participació en el tribunal de l’Audiència Nacional que va absoldre el major Josep Lluís Trapero, en el qual va fer un vot particular a favor de la seva condemna, li faria haver d’abstenir-se de tots els procediments relatius al procés, entre els quals, la sentència que va condemnar els líders independentistes, una pregunta que també va dirigir a Ramón Sáez Valcárcel, que formava part del tribunal.

Espejel va explicar que «el seu perfil no és polític, sinó tècnic, de portar tota la vida dedicada als tribunals i no té afinitat política». Quant a una hipotètica recusació en el procés, va assenyalar que no és el mateix la declaració de fets provats en l’àmbit penal i la protecció de drets fonamentals del TC.

A més, va recordar que a l’Audiència Nacional va quedar apartada del cas Gürtel per cuidar l’aparença d’imparcialitat del tribunal, ja que havia sigut elevada al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pel PP, però no per amistat amb l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, tot i que li hagués dit «estimada Concha» a l’entregar-li la màxima condecoració judicial, la Raimunda de Peñafort.

Ni la candidata del PSOE al Constitucional Inmaculada Montalbán ni Ramón Sáez Valcárcel van trobar cap problema, perquè el to dels diputats va ser totalment diferent, incloent-hi el de la diputada del PP Isabel Borrego, que va defensar la trajectòria professional de tots dos. Pagès i Masó va elogiar especialment Sáez Valcárcel al recordar l’absolució de Trapero.

Notícies relacionades

El magistrat, que va defensar la justícia reparativa pensant a com «reparar les víctimes», va respondre dient que el 2018 es va abstenir en un assumpte que afectava «un determinat partit», va dir, i el ple de la Sala Penal de l’Audiència Nacional li va impedir apartar-se’n.

La idoneïtat dels quatre candidats va ser ratificada per 242 vots a favor i 12 abstencions, del grup Plural, que va ser l’únic que a través del diputat Pagès i Masó que va participar en la comissió de nomenaments.