El Constitucional vetarà les reclamacions de l’impost de plusvàlua que no s’hagin plantejat abans de la sentència

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) que ha anul·lat l’impost de plusvàlua municipal, almenys en la seva redacció inicial, veta les reclamacions que no hagin sigut plantejades abans del moment de dictar-se aquesta resolució, cosa que tanca la porta a les reclamacions que els ciutadans no haguessin fet abans que es conegués la decisió de l’òrgan de garanties.

Així s’assenyala en un esborrany de la sentència a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, en el seu apartat referit a l’abast i els efectes de la declaració d’inconstitucionalitat i la nul·litat de diversos articles concrets de la del text refós de la Llei de les Hisendes Locals, que va ser deliberada aquest dimarts. Fonts del TC assenyalen a aquest diari que la sentència encara no l’han firmat tots els magistrats.

 A més, perquè es publiqui la resolució definitiva, que podria tenir alguna variació sobre l’esborrany que s’ha donat a conèixer, falta que s’aportin els vots particulars de tres magistrats que van anunciar la seva redacció, i que seran concurrent en el cas del president l’òrgan, Juan José González Rivas; i discrepants amb l’opinió de la majoria dels magistrats del sector progressista, María Luisa Balaguer i Cándido Conde-Pumpido.

Situacions consolidades

Sobre els efectes de la decisió del TC, l’esborrany assenyala expressament que no es poden considerar situacions susceptibles de ser revisades les reportades per aquest impost que «hagin sigut decidides definitivament mitjançant sentència amb força de cosa jutjada o mitjançant resolució administrativa ferma». A aquest punt afegeix que també tindran consideració de situacions consolidades les «liquidacions provisionals o definitives que no hagin sigut impugnades en la data de dictar-se aquesta sentència i les autoliquidacions amb una rectificació que no hagi sigut sol·licitada ex art. 120.3 i la Llei General Tributària en l’esmentada data», cosa que tancaria la porta a totes les reclamacions d’ara endavant.

L’esmentat article 120.3 de la Llei Tributària es refereix a les autoliquidacions, regula que quan un ciutadà consideri que el pagament d’un impost ha perjudicat de qualsevol manera els seus interessos legítims podrà instar la rectificació de l’esmentada autoliquidació d’acord amb el procediment que es reguli reglamentàriament. L’article també regula el termini de reclamació dels interessos de demora sobre l’import de la devolució que procedeixi, 

La declaració d’inconstitucionalitat que va tirar endavant a proposta del magistrat conservador Ricardo Enríquez, suposa l’expulsió de l’ordenament jurídic dels articles 107.1, segon paràgraf, 107.2. a) i 107.4 de la Llei d’Hisendes Locals, que deixa un buit normatiu sobre la determinació de la base imposable que impedeix la liquidació, comprovació, recaptació i revisió d’aquest tribut local i, per tant, la seva exigibilitat. 

Deures per al legislador

La sentència incideix que ara ha de ser el legislador, i no el Tribunal Constitucional, qui «en l’exercici de la seva llibertat de configuració normativa, porti a terme les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l’impost per adequar-lo a les exigències del la Constitució», concretament al seu article 31.1, que és el que estableix que tots els espanyols han de contribuir al sosteniment de les despeses públiques mitjançant «un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori».

Segons el TC, la raó de la inconstitucionalitat és que l’impost municipal estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, que determina que sempre hi hagi hagut un augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la seva quantitat real. 

En el marc de la decisió, el ple del Constitucional va declarar també la intangibilitat de les situacions fermes existents abans de la data de l’aprovació de la sentència, de què ha sigut ponent el magistrat Ricardo Enríquez. Amb això, l’òrgan de garanties establia que la seva decisió d’aquest dimarts no tindrà efecte retroactiu i per tant no afectarà les resolucions fermes que ja han sigut adoptades al respecte per jutjats i tribunals, si bé també se sap que tancarà la porta a futures reclamacions.

Notícies relacionades

L’enginyer jubilat de Conca que amb un simple càlcul va desencadenar el final de la plusvàlua municipal

¿Què és l’impost de plusvàlua? Tres claus

Es tracta de la tercera sentència que dicta el TC sobre l’impost de plusvàlua. El 2017, l’òrgan va declarar inconstitucionals diversos articles de la norma foral sobre l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana a Guipúscoa, al considerar que anava contra el principi de capacitat econòmica tributar per aquest impost quan la venda de l’immoble s’ha fet amb pèrdues.

Posteriorment, el 2019, l’òrgan de garanties va declarar nul el pagament de l’impost de plusvàlua municipal quan la quota a abonar supera el guany obtingut pel contribuent en la venda de l’immoble. En aquest cas, va acceptar la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 32 de Madrid.