Fòrum La Toja

Puig reclama un nou pacte autonòmic per modernitzar Espanya

Proposa davant Feijóo, Mañueco i Page una revisió dels acords del 1981, amb participació ara dels territoris juntament amb els partits

Puig reclama un nou pacte autonòmic per modernitzar Espanya

M. MIELNIEZUK / DIARIO DE MALLORCA

3
Es llegeix en minuts

La base del model territorial espanyol actual està en els pactes autonòmics firmats el 1981 pels principals grups polítics al Congrés dels Diputats, que van donar lloc a la llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic (Loapa). En aquell moment, el secretari d’Estat per a les Autonomies era el valencià Manuel Broseta, assassinat el 1992 per ETA. Quaranta anys després d’aquell procés de formació de l’Estat de les autonomies, el cap del Consell, Ximo Puig, considera que és el moment d’uns nous pactes autonòmics, a fi d’actualitzar el model d’Espanya.

Va ser la principal novetat de la participació ahir del president de la Generalitat Valenciana al Fòrum La Toja, on va intervenir en una taula rodona amb tres líders territorials més, els populars Alberto Núñez Feijóo (Galícia) i Alfonso Fernández Mañueco (Castella i Lleó), i el socialista Emiliano García Page (la Manxa). Els tres defensen una posició contrària a la de Puig sobre finançament autonòmic.

Més enllà dels diners, el socialista valencià va obrir el focus sobre el model de país i el nou impuls descentralitzador que considera que necessita. Una idea que ha reiterat en diversos fòrums, inclòs algun a Madrid. L’argument que va exposar a La Toja és que en els pactes de fa 40 anys les autonomies estaven per fer, sense estructura política ni administrativa en la majoria de casos. Avui el panorama és molt diferent. La pandèmia ha revelat la realitat d’un estat compost, on els territoris ocupen un paper important. Entre altres coses, en depenen els serveis públics fonamentals (sanitat, educació i atenció social). Per això, serien necessaris uns nous acords refundacionals, ara amb una participació activa dels territoris, no només dels grups polítics.

Puig va insistir en algunes altres de les seves reivindicacions: l’efecte capitalitat de Madrid, el seu paper d’aspirador de recursos i la competència deslleial en matèria d’impostos (dúmping) que exerceix respecte a la resta de comunitats.

El que va cridar l’atenció de l’acte va ser l’absència de grans discrepàncies. Més aviat al contrari. Sí que hi va haver una diferència d’actitud. Feijóo va ser optimista sobre un acord territorial sobre finançament. Page es va declarar pessimista. Sobre aquesta qüestió i sobre una reforma fiscal, entorn de la qual va dir que hi ha molta demagògia. I va justificar el seu pessimisme: «L’Estat central guanya cada any que no es reforma el finançament». Per a aquesta reforma va demanar unes bases comunes per a tots.

Va cridar l'atenció també la proximitat entre el plantejament del president gallec i el valencià, malgrat estar en blocs reivindicatius diferents (i enfrontats presumptament). «Sense un bon finançament autonòmic, no hi haurà bons serveis públics. No és qüestió de territoris, sinó de persones». És una declaració de Feijóo que podria ser subscrita per Puig, com aquest va remarcar. Se l’ha sentit dir-ho diverses vegades.

El cap del Consell va argumentar que els pactes autonòmics serien l’espai on abordar els grans canvis, el primer, el finançament. «Hi ha hagut un inici de cogovernança positiu en la pandèmia i es poden utilitzar instruments federals sense grans reformes». Es va referir a la Conferència de Presidents i el Consell de Política Fiscal i Financera.

Notícies relacionades

Fernández Mañueco va defensar, per la seva banda, no oblidar l’Espanya de l’interior, la despoblada.

L’assumpte fiscal va ser el que va generar més discrepàncies. Feijóo i Mañueco van demanar no competir amb Madrid sobre l’impost de patrimoni, sinó eliminar-lo, i repartir l’ingrés en altres tipus.