ERC i Junts refan els seus ponts amb un text que defensa diàleg i confrontació

Esquerra Republicana i Junts per Catalunya exhibeixen imatge d’unitat al Parlament. Després d’una nova fricció pel discurs del president Aragonès en què segons Junts només va defensar les tesis d’ERC, aquest dimecres els dos grups han presentat una resolució conjunta en què defensen el diàleg amb el Govern central sense renunciar a la confrontació i llancen una clara defensa de l’expresident Carles Puigdemont després de ser detingut i empresonat divendres a Sardenya.

Al text conjunt s’aposta per arribar durant aquesta legislatura a l’autodeterminació i l’amnistia mitjançant un diàleg i una negociació però també «una confrontació cívica i pacífica» per forçar l’Estat a «assumir la realitat fins ara negada». Junts i ERC es proposen constituir una comissió al Parlament per fer seguiment i rendició de comptes sobre el procés de negociació. També es reclama defensar la inviolabilitat i immunitat dels diputats del Parlament.

El text també reclama al Govern que davant les «actuacions repressives de l’Estat» emprengui respostes urgents litigant, i que aprovi lleis per construir «espais de sobirania», així com que «plantegi un nou embat democràtic» per aconseguir la independència.

Separació de poders i defensa de Puigdemont

En una altra resolució, els dos grups carreguen contra el que defineixen com la falta de separació dels poders de l’Estat en relació amb l’independentisme.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El text proposa crear una comissió del Parlament per fer seguiment de la resolució del Consell d’Europa que era crítica amb determinades actuacions judicials estatals en relació amb el procés. I demana modificar el reglament del Parlament per garantir l’«efectiva inviolabilitat» dels diputats.

En un altre text conjunt, ERC i Junts defensen l’expresident Carles Puigdemont després de ser detingut a Sardenya divendres. Afirma que ha sigut perseguit per «operacions de l’Estat en què han participat diferents instàncies judicials i policials», posa en relleu la seva tasca al capdavant del Consell per la República i constata que «sempre que la justícia espanyola ha intentant forçar una detenció i posterior empresonament, els tribunals de tot Europa han rebutjat la mesura».