L’Audiència Nacional dona la raó al Govern central i avala el cessament de Pérez de los Cobos

La Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional considera d’acord a dret el cessament del coronel de la Guàrdia Diego Pérez de los Cobos, a l’estimar el recurs d’apel·lació formulat per l’Advocacia de l’Estat en representació del Ministeri de l’Interior, que suposa revocar la sentència del Jutjat Central del Contenciós Administratiu número 8 que al març va anul·lar la resolució administrativa del secretari d’Estat de Seguretat, per la qual es va produir el seu cessament com a cap de la Comandància de Madrid, i la que la va confirmar en alçada, del mateix ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

La Secció per unanimitat invoca sentències precedents per assenyalar les normes aplicables i els criteris que s’han seguit al resoldre les impugnacions de cessaments i de nomenaments en destins de lliure designació en la Guàrdia Civil, distingint entre la idoneïtat per ocupar el lloc, que en el cas no es discuteix, i la confiança dipositada per l’autoritat que va efectuar en el seu moment el nomenament i que, davant la pèrdua de l’esmentada confiança, en disposa el cessament, havent d’exposar-se en aquest últim supòsit els motius de la pèrdua de confiança, però existint límits a la revisió judicial, de manera que, descartada l’existència de desviació de poder, es constata que la decisió de cessament de Pérez de los Cobos té prou motivació, tenint en compte que «la pèrdua de confiança és per la ‘no informació’ del ‘desenvolupament’, no del contingut, d’‘investigacions i actuacions’ portades a terme per la Guàrdia Civil; tot això, en l’ampli i, de vegades, confús «marc operatiu i de Policia Judicial».

La sentència conclou que «havent trencat la confiança, no té sentit la declaració de reincorporació al destí, mantenint l’interessat i imposant una relació professional sustentada, a més de motius reglats (idoneïtat), també, en aquesta circumstància subjectiva, com hem declarat, és a dir, per la pèrdua de la confiança, qualitat que acompanya i mediatitza el nomenament per a l’esmentat càrrec i destí».