La fiscalia proposa una coordinació més gran amb la policia per millorar la lluita contra els delictes d’odi

La pandèmia i el confinament que ens va tenir a casa diversos mesos l’any passat va fer que els delictes d’odi disminuïssin respecte a l’any 2019, però van tornar a presentar un registre similar quan es va posar fi a la mesura més dràstica, segons consta en la memòria de la fiscalia d’aquest any, en la qual es reflecteix l’activitat judicial del 2020. Tot i que mentre es preparava encara no s’havien produït fets de gravetat semblants a la mort de Samuel Luiz a la Corunya o l’agressió patida per un jove de 20 anys a Madrid aquest cap de setmana, el ministeri públic fa ja diverses propostes per millorar la lluita contra els delictes d’odi. Entre d’altres, propugna «fomentar la coordinació del ministeri fiscal amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat a fi de fer un millor seguiment de les denúncies i procediments en la matèria i que les investigacions siguin com més completes millor» per facilitar l’acció penal.

També proposa aprofundir en la cooperació amb les entitats de la societat civil representatives dels col·lectius afectats per aquest tipus de delictes i mantenir una permanent coordinació amb altres òrgans de la fiscalia amb competències relacionades amb aquesta especialitat, particularment, amb la Unitat de Criminalitat Informàtica, la Fiscalia de l’Audiència Nacional i del Tribunal Constitucional.

Formació específica

El fiscal de Sala coordinador dels delictes d’odi, Fernando Rodríguez Rey, que va substituir Alfonso Aya després que es jubilés l’any passat, considera necessari, a més, enfortir l’activitat de les fiscalies territorials, mitjançant un aprofundiment en la formació i especialització dels fiscals, tant en els tipus penals que han de perseguir, com en els drets fonamentals que protegeixen i en les noves tecnologies, a través de les quals es cometen.

La Fiscalia General de l’Estat també creu fonamental crear «un registre d’assumptes a les fiscalies territorials, homogeni per a totes», per reflectir dades rellevants, «que permetin conèixer amb més precisió la realitat criminal sobre la qual es treballa i orientar l’actuació» del ministeri públic. També vol recollir els escrits d’acusació que es van presentant.

Diferent significat

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

La memòria planteja un problema que es dona en els delictes d’odi i no d’altres, i és que per referir-se a ells hi ha diferents termes amb «un significat propi i diferenciat», com «delicte d’odi, incident d’odi, discurs de l’odi, delicte de discurs d’odi o de delicte motivat per odi», detalla. A més, de vegades «de forma improcedent es vinculen amb aquesta matèria un altre tipus de delictes», com els d’injúries i calúmnies a la Corona, contra autoritats i funcionaris i a les institucions de l’Estat, així com ultratges a Espanya, la «comissió dels quals pot obeir a motivacions d’animadversió, rancor o rancúnia en l’autor i on també es pot presentar un exercici il·legítim de la llibertat d’expressió, com de vegades ocorre en els delictes d’aquesta especialitat, però que són aliens a la motivació discriminatòria, element essencial dels delictes d’odi».

En aquest sentit, precisa que en aquests delictes els béns jurídics protegits són el dret a la igualtat, a la no discriminació i a la dignitat de les persones. I engloba aquells, com amenaces, tractes degradants o incitació a l’odi, dirigits contra determinats col·lectius.