Del ‘sí’ al ‘no’ entre «línies vermelles»: ¿què opina cada partit sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat?

Segons l’opinió d’ERC, en concret de la seva portaveu, Marta Vilalta, el pla d’Aena fet públic la setmana passada «no és l’acord a què s’havia arribat» entre la Generalitat i el Govern central, ja que «la concreció del projecte és una decisió estratègica que s’haurà de treballar des de Catalunya en el marc de la taula tècnica», i no venir «imposada». Vilalta va recordar que hi ha un acord perquè hi hagi «una inversió» i que «qualsevol millora» de l’aeroport «ha de tenir en compte la Ricarda» i «no pot venir predeterminada des de Madrid». Per això, segons va explicar Vilalta en roda de premsa, «és probable» que ERC «sigui present d’alguna manera» en la mobilització convocada per al dia 19 de setembre a Barcelona.

Junts insisteix que és necessari que Catalunya disposi d’un aeroport que sigui un ‘hub’ internacional. El vicepresident Jordi Puigneró va ser qui va tancar l’acord inicial a què es va arribar prèviament entre el Govern i el Ministeri de Transports. Per això, en una roda de premsa, la portaveu del partit, Elsa Artadi, va defensar per tots els mitjans que el primer projecte que es va presentar, amb el plàcet del Govern cenral, afectava «completament» la Ricarda i que, «amb la intervenció de la Generalitat», és a dir Puigneró, «es van posar línies vermelles» en l’afectació de l’espai natural protegit. 

El PSC avala sense fissures el projecte, convençut que es pot portar a terme sense afectacions de pes en el medi ambient. El líder de l’oposició i cap de files dels socialistes al Parlament, Salvador Illa, va criticar els recels de la Generalitat després que es tanqués en banda. En un acte al Maresme, va etzibar que «quan s’arriba a un acord s’arriba a un acord» i es va preguntar «quina credibilitat tenen els governs que firmen acords i després se’n desdiuen». Segons el seu parer, no hi ha contradiccions entre respectar els espais de biodiversitat i construir una tercera pista a l’aeroport.

Fa setmanes que els anticapitalistes pressionen el Govern perquè planti cara a Aena per evitar que sigui partícip del que consideren un «atemptat climàtic». Afirmen que «cal protegir els espais naturals protegits del delta del Llobregat» i seguir els passos previstos a la llei catalana de contra el canvi climàtic, que contemplava una reducció de les emissions de CO2 de fins al 40% el 2030 i suprimir-les el 2050. Els anticapitalistes avisen que els plans com l’ampliació de l’aeroport o la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern dificulten que la CUP pugui pactar amb el Govern els pressupostos per al 2022. 

Els comuns rebutgen l’ampliació i exigeixen al president que prengui partit tan aviat com possible i s’oposi a les obres. Els morats al·leguen que és «fonamental» preservar la llacuna i la resta de l’espai natural protegit, a més de reduir les emissions de CO2. Recorden que, de fons, hi ha el debat sobre quin model econòmic s’impulsa des de Catalunya i quines afectacions tindrà invertir en «turisme de sol i platja». El portaveu parlamentari, David Cid, va avisar que faran la batalla «fins al final» per evitar que l’ampliació tiri endavant sense diàleg social.

Les sospites de «cessions» del Govern central a l’independentisme no entelen la fèrria defensa de Cs a l’ampliació de la infraestructura aeroportuària sempre que «compleixi les exigències tècniques i mediambientals de la Comissió Europea». «Som conscients que l’aeroport del Prat opera al límit de la seva capacitat ja des d’abans de la pandèmia i per això ens sembla raonable que s’explorin vies per millorar les prestacions d’una infraestructura tan important per a la nostra economia com l’aeroport del Prat», explica el diputat Nacho Martín Blanco.

Des del PPC veuen «imprescindible» abordar les inversions necessàries perquè l’aeroport de Barcelona-el Prat «pugui augmentar la capacitat i poder atendre la demanda actual». I no només això, també que es faci extensible als aeròdroms de Girona i Reus. Per tant, són favorables a l’ampliació. El líder del PP, Pablo Casado, va reaccionar inicialment assegurant que la inversió la va deixar aprovada el seu partit des del Govern central abans de la moció de censura del PSOE.

L’extrema dreta va acusar Sánchez de ser un «majordom» i va emmarcar la reforma en la infraestructura dins de l’«emblanquiment del colpisme». El líder de Vox, Santiago Abascal, va aprofitar la notícia per exigir un Govern central «fidel als espanyols».