Les claus polítiques de la setmana

L’aeroport s’ampliarà i la llum baixarà

  • Només un de cada quatre euros que paguem al rebut de la llum depèn del mercat a l’engròs que s’ha desbocat

  • El sector més ben representat en la conferència de Pedro Sánchez va ser, curiosament, l’energètic

  • El futur de la Ricarda no es juga en el pla que ha presentat Aena sinó en el posterior pla urbanístic

3
Es llegeix en minuts
L’aeroport s’ampliarà i la llum baixarà

ACN / BERNAT VILARÓ

Alguns tenen tendència a fer política en temps real. És molt efectista però poc efectiu. El cop de tuit cada dia té menys potència i els comunicats sense preguntes retornen el periodisme a l’era dels monòlegs –ara de les institucions o empreses– en un temps que el que és decisiu són les converses. Debats com el del preu de la llum o el de l’ampliació de l’aeroport del Prat aquests dies s’estan fent a la vella usança, però amb instruments digitals. Vi vell en botes noves. I són un mal negoci perquè no fan més que generar embolics. El curiós de la política autòctona és que cada dia són més els líders i els artefactes polítics l’existència dels quals depèn que es prolonguin indefinidament determinats embolics. Tan fàcil que seria desfer-los per poc que s’expliqui la complexitat del que es dirimeix. L’últim element del còctel que impedeix qualsevol tipus de reforma és que els professionals de l’embolic no tenen mentalitat de governants, sinó d’aconseguidors dels capricis dels seus votants.

Notícies relacionades

----------------------------

El pseudoproblema del preu de la llum

Ludwig Wittgenstein, a principis del segle XX, va fer una esmena a la totalitat a la filosofia del seu temps. La va acusar d’haver engendrat i ocupar-se d’un catàleg de problemes allunyats de l’experiència de les persones i que eren el resultat de meres confusions lingüístiques. Es tractava, en paraules del filòsof, de pseudoproblemes que era necessari erradicar. La política instantània d’avui –empesa per les xarxes i pel periodisme– està saturada de pseudoproblemes o del que les àvies anomenaven tempestes en un got d’aigua. El mercat a l’engròs de l’electricitat a Espanya viu una espiral alcista. Hi ha causes estructurals globals i especificitats locals. La transició cap a les energies verdes fa que els generadors d’energies fòssils vulguin maximitzar els seus ingressos abans de ser expulsats del mercat. En el pla local, tenim un mercat a l’engròs en què en massa ocasions els venedors d’electricitat i els compradors són simplement filials d’una mateixa matriu. No s’ha de descartar que d’una o una altra manera pressionin el Govern amb una alça desorbitada del preu a l’engròs per venjar-se d’alguns canvis regulatoris que no els agraden. I, a més, han descobert que la política energètica és un dels àmbits més populistes en què es pot erosionar aquest Govern de coalició. Noti’s que a la conferència d’aquest dimecres de Pedro Sánchez, pràcticament només hi va acudir el sector energètic. Una dada donaria la raó a Wittgenstein: només un de cada quatre euros que paguen les famílies al rebut de la llum depèn de l’evolució d’aquest preu a l’engròs com ha explicat Pablo Allendesalazar. Un pseudoproblema com un campanar.

------------------------------

La Ricarda, entre Pere i Jordi

Un altre embolic ha arribat a les portades gràcies a un tuit, en aquest cas de Pere Aragonès. Aena ha enfocat de manera antiquada el debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. El va fer a través d’una entrevista periodística gairebé com una caixa o faixa: s’ha d’aprovar sí o sí sense fer gaire preguntes. I va pensar que l’única oposició seria la dels ecologistes que defensen la llacuna de la Ricarda, protegida per la UE. Però l’ampliació és més complexa que això. Avui existeix una consciència mediambientalista que desborda els límits de l’activisme ecologista. I aquesta consciència obliga a dialogar més que a imposar. A principis d’agost la ministra Raquel Sánchez –exalcaldessa d’un dels municipis aeroportuaris– i el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, van pactar un camí per abordar aquesta complexitat: el pla d’Aena hauria de ser prou ambigu perquè, a posteriori, l’aprovació del pla director –que no és el document presentat divendres– per part de la Generalitat, el Govern i la Comissió Europea resolgués centímetre a centímetre l’afectació a l’espai natural. Si es llegeix la lletra petita de la nota premsa de principis d’agost, això queda clar. L’embolic de divendres va sorgir d’una inexactitud periodística (es va anunciar a so de bombo i platerets que el pla d’Aena afectava la llacuna, cosa que sabia tothom perquè en cas contrari Brussel·les no intervenia en l’assumpte) que va generar un tuit precipitat d’Aragonès, poc propens a la precipitació. Potser la cosa hauria sigut més senzilla si hagués trucat al seu vicepresident abans de tuitejar. O potser li estava recordant que el dia del pacte amb la ministra va ser Puigneró qui va trucar a última hora. L’ampliació tira endavant.