Desglaç entre governs

El PSC veuria amb «satisfacció» que Iceta formés part de la taula de diàleg

  • Els socialistes i Cs acusen Borràs de burxar en la divisió amb la concessió de la Medalla d’Honor del Parlament a les «víctimes de la repressió» de l’1-O

Salvador Illa y Miquel Iceta, en una imagen de archivo.

Salvador Illa y Miquel Iceta, en una imagen de archivo. / Quique García (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El ‘Govern Alternatiu’ del PSC compleix 100 dies a l’ombra com a contrapès i òrgan fiscalitzador de l’Executiu català liderat pel president Pere Aragonès amb el llançament d’un pla de govern. Els socialistes s’han conjurat al Monestir de les Avellanes d’Os de Balaguer (Lleida) per aprovar una guia d’actuacions des de l’oposició que consta de quatre eixos: el desenvolupament econòmic, els drets de la ciutadania, la transició ecològica i el federalisme que inquireix en la via del diàleg per al retrobament entre catalans.

En vista de la pròxima cita de la taula entre governs la tercera setmana de setembre, i a l’espera de confirmar l’adjudicació de seients, la portaveu del partit, Alicia Romero, ha afirmat que veuria amb «satisfacció» que el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, participés en la trobada a Barcelona. Al tractar-se d’una «taula entre governs», serà el president de l’Executiu central, Pedro Sánchez, que decidirà qui compon la delegació per la seva part, tot i que si finalment Iceta és a la llista el PSC se sentirà «còmode» i «molt satisfet», ha dit.

No ha volgut polemitzar sobre el fet que el Govern aparqui una reforma del Codi Penal per atenuar les penes relacionades amb els delictes de rebel·lió i sedició, i ha justificat que Sánchez encara està «a meitat de la legislatura» i tard o d’hora es «portarà a terme» aquesta iniciativa.

Una reforma del finançament

Romero ha anunciat que proposaran 29 iniciatives legislatives al Parlament perquè es tirin endavant abans del 2023 que formen part de les 202 mesures previstes al document. Però, entre les mesures estrella, destaca la proposta per impulsar una reforma del sistema de finançament autonòmic perquè Catalunya, així com altres autonomies, pugui rebre més recursos. «Ja que el Govern català no ho fa, ni assisteix a les reunions, ni sembla que tingui voluntat de realment negociar amb el Govern central un nou sistema de finançament, nosaltres sí que començarem a treballar una proposta que puguem acordar amb altres comunitats autònomes com les illes Balears o el País Valencià», ha afirmat Romero, i ha recordat el ‘tour’ del seu cap de files, Salvador Illa, per aquestes autonomies així com els seus viatges a Aragó o Euskadi.

18.406 quilòmetres

«Hem proposat quatre pactes al Govern, hem visitat quatre comunitats autònomes i ens hem reunit amb quatre presidents autonòmics», ha dit la també diputada a la Cambra catalana, presumint de la seva projecció com una oposició constructiva per «superar una dècada perduda» pel procés. «La CUP no pot marcar la línia del Govern i condicionar les polítiques a Catalunya [...] S’ha d’augmentar el progrés des del punt de vista econòmic i social», ha afirmat. Romero ha lamentat que el xoc entre ERC i Junts pugui paralitzar la «posada en marxa» de l’Executiu que, segons el seu parer, queda provat per la falta de pressupostos per al 2021.

Una medalla que divideix

La decisió de la Mesa del Parlament de concedir la Medalla d’Honor a les «víctimes de la repressió» de l’1-O, a proposta de la presidenta de la Cambra Laura Borràs, no ha provat bé a les files socialistes que, malgrat respectar la seva decisió, denuncien que no representa tots els catalans i que «fomenta» la divisió, per la qual cosa no acudiran a l’acte oficial del 10 de setembre.

Notícies relacionades

Per part de Cs, el líder de les seves files Carlos Carrizosa també ha criticat Borràs i ha suggerit que aquesta distinció forma part d’una estratègia per rellançar la seva carrera política «a costa de les institucions».

Fins i tot des d’ERC, el membre de la Mesa Rubén Wagensberg ha fet públic un comunicat en què lamenta que el Govern hagi format part de les acusacions contra independentistes davant els tribunals.