Al Parlament

L’oposició no acudirà a l’entrega de la Medalla d’Honor a les «víctimes de la repressió» de l’1-O

  • El PSC lamenta que la decisió de la Mesa, a proposta de Borràs, «no representi tots els catalans»

  • Cs i l’extrema dreta exigeixen que es distingeixi els agents de policia que van actuar durant el referèndum

H_3772476.jpg

H_3772476.jpg / Job Vermeulen (ACN)

1
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La concessió de la Medalla d’Honor del Parlament a les «víctimes de la repressió i de la causa general contra l’independentisme» pel referèndum de l’1-O crea un nou front de disputes i retrets. No només entre els grups independentistes i l’oposició, sinó també dins del propi sobiranisme per la personació de la Generalitat com a acusació particular en algunes de les causes judicials obertes contra manifestants.

PSC, Cs i Vox han anunciat aquest divendres que plantaran la presidenta de la Cambra catalana en l’acte d’entrega de la distinció del 10 de setembre, una insígnia que posteriorment es guardarà al Museu d’Història de Catalunya. La proposta, avalada per l’òrgan parlamentari amb majoria independentista, consideren que «divideix» els catalans i fica el dit en la ferida oberta després de la convulsa tardor del 2017. Més encara tenint en compte que l’any passat es va acordar per unanimitat concedir-la als sanitaris que van centrar el seu esforç en aturar la pandèmia del coronavirus.

«Les institucions han de representar tothom i aquesta decisió no representa tothom. És difícil que ens puguem sentir representats amb aquesta decisió», ha etzibat la portaveu parlamentària Alicia Romero. Malgrat respectar la seva decisió i mostrar el seu rebuig en la reunió de la Mesa, ha dit que «no és acceptable» que es vulgui «dividir» els catalans.

«Escalfar» la Diada

Notícies relacionades

Per Ciutadans, la proposta de Borràs no és res més que una forma d’«escalfar» la Diada i una eina per «fer oposició» al president de la Generalitat, Pere Aragonès, «fent carrera política a costa de les institucions». Carrizosa ha insinuat que li agradaria que s’homenatgés «les persones que sí que ho van passar malament l’1-O», entre els quals ha citat els agents de policia, una petició que comparteix l’extrema dreta.

Des d’ERC, el diputat i membre de la Mesa Ruben Wagensberg ha lamentat en un comunicat que Borràs «exclogui» activistes pels drets humans «que també es veuen represaliats», com els que defensen el dret a la vivenda o estudiants a favor de la universitat pública, mentre ha denunciat que se sent «incòmode» parlant de la «judicialització sense constatar que, entre els aparells de l’Estat que impulsen aquesta repressió, massa vegades han participat els serveis jurídics de la Generalitat».