Albares: «Continuem tenint col·laboradors d’Espanya en perill»

L’evacuació d’espanyols i col·laboradors d’Espanya a l’Afganistan va cessar divendres passat, 27, «al deixar de reunir-se les mínimes condicions de seguretat» i ara «continuarà per altres vies», ha assegurat aquest dilluns el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, al Congrés, ja que «continuem tenint col·laboradors d’Espanya en risc; no han pogut sortir tots». No obstant, «aquestes persones no s’han quedat enrere perquè l’operació no està tancada. Aquestes persones han de saber que el Govern d’Espanya continua compromès amb ells».

El titular de la cartera ha comparegut en una sessió extraordinària de la Comissió d’Exteriors de la cambra baixa per explicar, entre altres assumptes, la gestió del rescat de persones amenaçades pel nou poder integrista a l’Afganistan, davant el qual la política espanyola no canviarà: «El Govern no es planteja, per descomptat, reconèixer el règim talibà», ha assegurat.

La retirada de les forces nord-americanes de l’aeroport de Kabul «va fer inviable continuar amb l’operació d’aquesta manera», ha dit per resumir la que considera «una de les evacuacions més complexes que ha hagut de gestionar la comunitat internacional des de la crisi de Berlín de 1948, per l’extrema dificultat de les condicions en què s’ha portat a terme, pel temps rècord en què va ser muntada, però sobretot pel seu objectiu: la nostra consigna ha sigut i continua sent en tot moment no deixar ningú enrere».

En menys de deu anys, l’acció espanyola a la província afganesa de Baghdis va elevar aquesta zona al segon lloc en desenvolupament d’infraestructures del país, ha recordat Albares agraint «l’extraordinària tasca de més de 25.000 membres de les Forces Armades» des del 2001, que ha resumit així: «Vam construir 160 quilòmetres de carreteres, vam equipar el primer hospital provincial, vam construir set clíniques rurals, una xarxa d’aigua i sanejament a la capital, tres instituts, un d’ells femení, i escoles per a 2.000 nens i nenes». I s’ha compromès: «No ens podem resignar que tot això sigui un parèntesi a l’Afganistan».

Operació

El 10 d’agost, segons ha confirmat el titular d’Exteriors, van començar les reunions quotidianes d’un comitè tècnic de treball interministerial per organitzar l’evacuació. «Els plans es van accelerar a partir del 14 d’agost, quan la situació sobre el terreny va canviar dràsticament i imprevisiblement», ha afirmat.

En aquesta part de la seva intervenció davant la Comissió d’Exteriors del Congrés, el ministre ha donat als diputats alguns detalls de l’operació de l’evacuació, com la manera de reunir les persones susceptibles de salvament. Als col·laboradors afganesos se’ls enviava un missatge de whatsapp en què figurava un mapa amb un punt de trobada, una documentació provisional acreditativa i indicacions en espanyol, anglès i dari per arribar fins a les forces espanyoles. Una vegada a l’aeroport de Kabul, els nouvinguts cridaven «Espanya» o ensenyaven una bandera per ser reconeguts entre la multitud.

Hi va haver «un acurat cribratge de seguretat», un doble filtre de les persones que havien de ser evacuades. Un primer de caràcter preventiu a l’Afganistan, a càrrec del CNI i el Ministeri de l’Interior i amb comprovació de la identitat per part dels GEO in situ, a l’aeroport, i un altre addicional a l’escala de Dubai, on, després de ser comprovada de nou la identitat del refugiat, se li proporcionaven productes bàsics.

Retrets

Tots els portaveus de l’oposició presents en la sessió han retret al ministre d’Exteriors que no sigui el president Pedro Sánchez qui comparegués per explicar l’operatiu d’evacuació i com s’hi va arribar.

Especialment incisiva i dura ha sigut la intervenció de la portaveu popular, Valentina Martínez Ferro, qui ha acusat el Govern de «circumval·lar la legalitat» amb aquesta operació. «El canvi de missió de les tropes, que estaven en un treball de formació, a un de rescat, requeria l’autorització d’aquesta cambra», ha dit al ministre.

Sobre això, Albares ha contestat que el Govern es va adaptar a les circumstàncies i que, en tot cas, l’operació «està sota el mandat d’una operació OTAN que és Resolute Support», i per tant no requeria tràmit parlamentari.

La diputada popular ha acusat l’Executiu d’«aconseguir fotos» amb l’operació, i ha sentenciat: «L’únic que demostra la vanaglòria d’aquest govern és la falta de respecte per aquesta cambra».

A Iván Espinosa de los Monteros (Vox), que ha apuntat que els refugiats afganesos s’haurien de quedar en països limítrofs «de similar cultura» i que ha sospitat que el Govern «penjarà el cartell de Welcome Refugees» mentre altres països d’Europa no ho fan, el ministre ha recordat que el ‘hub’ de Torrejón «no és un ‘hub’ d’acollida, és un ‘hub’ de trànsit».

Fora de perill

S’ha tractat d’«una operació d’evacuació inèdita en la història d’Espanya», per al rescat de 2.206 persones en 17 vols, onze d’Espanya i sis del Servei Exterior de la UE, ha resumit. En el contingent d’evacuats hi ha no només tot el personal funcionari de l’ambaixada espanyola a Kabul, també tot el personal subcontractat, ha confirmat. Entre els 2.206 hi ha 1.671 col·laboradors de les missions militars espanyoles i les seves famílies, ha afegit.

Entre les persones evacuades per Espanya, hi ha casos de «risc específic», ha dit José Manuel Albares, entre ells «càrrecs públics, activistes i defensors dels drets humans.

El ministre ha citat els casos de Nilofar Bayat, esportista paralímipica, la primera alcaldessa de l’Afganistan o la que va ser diputada més jove del parlament afganès.

Derrota no prevista

Albares ha insistit en la versió que «ningú preveia l’enfonsament del govern afganès en qüestió de dies». Segons ha relatat, les previsions de la comunitat internacional, «incloent l’OTAN i les Nacions Unides» era que «les autoritats afganeses tenien la capacitat de resistir els talibans almenys durant mesos».

I ha citat com a dada objectiva de recolzament per a aquesta previsió que «l’exèrcit afganès comptava amb uns 300.000 efectius i amb el recolzament d’una força aèria amb què no comptaven els talibans. Contra ells, les forces talibans estaven estimades en uns 75.000».

El ministre ha citat «fonts d’intel·ligència» per explicar que ni tan sols quan es va iniciar l’ofensiva talibà s’esperava un enderrocament tan ràpid de la capital. «A principis d’agost diverses fonts indicaven que l’ofensiva talibà estava perdent manxa. I l’11 d’agost, dies abans de la caiguda de Kabul, fonts nord-americanes encara avaluaven la capacitat de resistència en tres mesos».

Avisar els espanyols

En aquest panorama, ha destacat el titular d’Exteriors com «ja al maig passat el Govern espanyol es va activar en vista de l’inici de la retirada de les tropes nord-americanes». I al poc va començar l’enviament de missatges d’advertència sobre el deteriorament de la situació als membres de la colònia espanyola a l’Afganistan, com va avançar EL PERIÓDICO, que va culminar amb una actualització el 5 de juliol de les recomanacions de viatge, amb què Exteriors es va dedicar «a desaconsellar el desplaçament en qualsevol circumstància».

Des de l’ambaixada a Kabul «es va avisar un per un els membres de la colònia espanyola per aconsellar-los que sortissin del país o no hi tornessin si eren fora», ha dit Albares, per explicar per què, quan l’ensorrament es va fer evident, «únicament quedaven al país cinc espanyols, a part del personal espanyol de l’ambaixada».

Prestigi

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

A l’hora de d’assemblar l’operació de rescat amb una posició central d’Espanya amb el seu ‘hub’ a Torrejón i l’acollida a les bases d’ús conjunt de Rota i Morón, Albares ha citat les paraules «que va dir d’una manera molt bonica» la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, quan va assegurar, visitant la base de Torrejón, que «amb aquesta iniciativa Espanya ha ofert un exemple de l’ànima d’Europa».

El ministre ha deixat en la seva intervenció mostres d’un nou greixatge en la interlocució amb els Estats Units, després d’haver obtingut l’acció espanyola «el reconeixement del president Biden, de la Casa Blanca, del Departament d’Estat, el Departament de Defensa...» a més de les converses mantingudes entre Pedro Sánchez i Joe Biden i les seves amb el secretari d’Estat nord-americà Antony Blinken.