El Govern controlarà les elèctriques per frenar el buidatge d’embassaments

A partir de l’1 de juny passat, quan va canviar el model de tarifació, pel qual es va imposar la discriminació horària, alguna cosa va canviar a Ricobayo. Iberdrola, l’empresa que gestiona la central, va aprofitar per anar buidant el pantà de manera ràpida i constant per tal de generar més energia. Les dades són eloqüents: l’11 de juny, el nivell d’aigua embassada procedent de l’Esla –afluent del Duero– se situava en 658 hectòmetres cúbics, un volum que amb prou feines havia variat des de la segona quinzena de maig. L’11 d’agost, dos mesos després, i quan van saltar totes les alarmes, només quedaven 132 hm³, un 79,93% menys.

Va ser llavors, i davant l’estupor dels veïns de la zona, que veien com s’havia assecat un pantà que també té ús recreatiu a l’estiu, quan la Confederació Hidrogràfica del Duero (CHD), l’organisme dependent de Transició Ecològica encarregat de la gestió de les aigües de la conca del riu, va obtenir d’Iberdrola el compromís de no abaixar més la cota de l’embassament. Per això des d’aleshores el nivell es manté en un rang similar. Aquest diumenge, 29 d’agost, quedaven 128 hm3 retinguts per la presa. O sigui, Ricobayo està a menys de l’11% de la seva capacitat total. L’estampa és la d’un paisatge lunar. L’empresa es va defensar assegurant que estava complint la seva funció «en el moment més necessari», produint energia per satisfer la demanda en plena temporada d’estiu per desplaçar les «tecnologies més cares» en la conformació del preu de l’electricitat.

Iberdrola, la principal operadora

Segons les dades que ofereix el ministeri, el volum total d’embassament a Espanya és de 55.000 hm³, dels quals el 40% correspon a embassaments hidroelèctrics –la resta és per a regadiu, regulació, proveïment...–. Hi ha més de 1.300 centrals hidroelèctriques, la gran majoria de petita mida, que sumen més de 17.000 megawatts (MW) de potència, i van cobrir el 12,6% de la demanda elèctrica el 2020. Una xifra que va pujar fins al 14,4% entre el gener i el juliol del 2021. Catalunya, Galícia i Castella i Lleó són les comunitats amb més potència instal·lada, i la hidroelèctrica més gran del país és la d’Aldeadávila, a Salamanca (operada per Iberdrola), amb 1.243 MW. La companyia presidida per Ignacio Sánchez Galán és la principal productora hidroelèctrica d’Espanya: controla 9.715 megawatts dels més de 17.000 totals. O sigui, al voltant del 57%.

Ribera ja va posar en el punt de mira el salt de Zamora i també el de Valdecañas (Càceres), tots dos gestionats per Iberdrola. La «dràstica» reducció de les seves aigües és «escandalosa», va dir a principis d’agost, i per això va anunciar una investigació a l’elèctrica, a la qual va enviar una carta per advertir-la que no és «raonable buidar en pràcticament sis setmanes un embassament» com el de Ricobayo. La CHD va obrir un expedient informatiu a la companyia per determinar si havia superat els límits de desembassament per a turbinació que li estan permesos, i si es detectés mala praxi, hi hauria sanció.

Però Transició Ecològica preveu que, tret que Iberdrola o Naturgy –l’altra gran concessionària de centrals– hagin sigut «massa ineptes», no s’observarà cap comportament «il·legal». I és que, per al Govern, el problema rau en el model concessional, heretat majoritàriament del franquisme: es fixa un volum anual màxim de desembassament i en alguns casos, hi ha ajuntaments petits que no disposen d’una concessió d’aigua reconeguda per la seva respectiva confederació hidrogràfica. Tenen un acord verbal amb la hidroelèctrica, cosa que «debilita» la posició dels veïns. Les clàusules que es van firmar amb les elèctriques el segle passat –l’autorització de 1926 per a Ricobayo es va ampliar fins al 2040 el 1993– «no tenen en compte l’aigua com un bé d’interès social», i tot i que els rius i la costa són de domini públic, les companyies concessionàries «gairebé l’entenen com aigua privada, i fan el que els dona la gana», denuncien des del ministeri.

Per tant, per al Govern, aquestes condicions «no són compatibles ni amb l’esperit de la Llei d’Aigües ni amb la consciència social d’avui, ni amb les exigències ambientals». Això explica que la via d’actuació que vagi a utilitzar Ribera sigui la de l’aplicació de l’article 55 de la norma, que faculta les confederacions hidrogràfiques –que depenen del Ministeri de Transició–, en situacions excepcionals, a «fixar el règim d’explotació dels embassaments». I també podran, «amb caràcter temporal», «condicionar o limitar l’ús del domini públic hidràulic per garantir la seva explotació racional».

Filar prim

«Avui sabem que anem cap a escenaris hídrics molt complicats pel canvi climàtic –al·leguen fonts pròximes a Ribera–, per la qual cosa és molt important disposar d’un cabal ecològic ambiental, perquè hi ha un ecosistema per protegir. ¿Què hauria passat si hagués fet falta recarregar els helicòpters antiincendis amb Ricobayo pràcticament sec?». La vicepresidenta, conscient que les elèctriques poden no haver trencat els termes de la concessió, s’agafarà a aquestes raons per activar l’article 55 de la Llei d’Aigües. Creu que li ofereix un marge més gran d’actuació contra unes empreses que han «internalitzat el cost d’oportunitat», fins a tal punt que, en aquests dos mesos d’escalada del rebut de la llum, la tecnologia que ha marcat el preu de l’energia en el 75% de les hores ha sigut la hidroelèctrica.

Transició, així, avancen fonts del ministeri a EL PERIÓDICO, ordenarà unes instruccions per a totes les confederacions hidrogràfiques. En aquestes, es fixarà mensualment el cabal màxim turbinat autoritzat (ara la limitació és anual) i s’imposarà el volum mínim ambiental per a l’embassament. És a dir, que s’establiran llindars màxims de desembassament mes a mes, perquè la hidroelèctrica no pugui turbinar més a conveniència en certes èpoques de l’any, i un cabal ecològic base, per garantir una làmina d’aigua mínima. D’aquesta manera, les empreses «no es reservaran aigua per a l’estiu». Les concessions hidroelèctriques «s’han d’adaptar al canvi climàtic», va insistir el 19 d’agost el secretari d’estat de Medi Ambient, Hugo Morán.

Les instruccions, precisen des del ministeri, no afectaran tots els embassaments a Espanya, sinó els més grans i els que tenen més potència. ¿Quant retallarà la factura? En l’equip de Ribera apunten que el motiu de l’activació de l’article 55 és «essencialment social i ambiental», ja que l’aigua «no només té valor per ser turbinada». Els dos llindars que es fixaran «modulen la disponibilitat», i s’estan avaluant «potencials escenaris i impactes». En suma, s’actua «no tant per la seva influència en la formació de preus» en el mercat a l’engròs, que és el que ha accelerat el turbinat en aquests dos mesos. Ribera és conscient que ha de filar prim a l’hora d’establir els límits: «Si amb llibertat han pogut especular i forrar-se irresponsablement, amb limitacions es comportaran igual però diran que és per les restriccions», esgrimeixen en el seu entorn, per la qual cosa es corre el risc que ofereixin producció hidroelèctrica a preus més cars. Les ordres a les confederacions estaran preparades «al setembre o principis d’octubre», assenyalen. El Govern espera una allau de crítiques per part de les elèctriques.

🔴@Moran_Fernandez ha anunciado hoy que la @chd_duero ha abierto un expediente informativo para recabar datos sobre el vaciado de #Ricobayo💧

Este expediente servirá para comprobar si se han excedido los límites de desembalse para generar electricidad

👉https://t.co/Oo4KVXnZy2 pic.twitter.com/3cJLkVuiBi

— Transición Ecológica y Reto Demográfico (@mitecogob) 19 de agosto de 2021

Poc marge de maniobra

La vicepresidenta tercera rebutja el pla proposat per Unides Podem aquesta setmana passada (i que va avalar l’exministre socialista Jordi Sevilla): establir per decret un preu fix per a l’energia nuclear, com passa a França, i imposar un preu màxim a la hidroelèctrica, amb un estalvi d’entre 1.500 i 3.200 milions per als ciutadans, segons els seus càlculs. A Transició consideren que la proposta no és viable, perquè violaria els principis bàsics fixats per la UE: que el Govern no posi els preus i que hi hagi un sistema de formació de preus en el mercat a l’engròs marginal que garanteixi l’accés de totes les tecnologies. Ribera es va dirigir a la Comissió Europea perquè estudiés canvis en el disseny del mercat energètic, en què el preu el determina la tecnologia més cara, l’última que entra en el ‘pool’.

Però en el Govern remarquen que la UE no modificarà l’esquema, i menys a curt termini, ja que hi ha països com Alemanya o Polònia molt dependents del carbó que necessiten que els drets d’emissió de CO₂ segueixin molt alts per empènyer cap a la transició ecològica. I Espanya «no se saltarà la legislació europea». El ministeri, en suma, esgrimeix que té molt poc marge per poder abaixar els preus de la llum, que aquest diumenge van arribar a un nou rècord, 124,45 euros per megawatt hora (MWh) –i 106,86 €/MWh a França i 106,58 €/MWh a Alemanya–.

Notícies relacionades

Unides Podem proposa limitar el preu de l’energia nuclear i hidroelèctrica

¿De què parlem quan parlem d’una empresa pública energètica?

¿Per què a França sí que és possible un preu fix de la nuclear? A Transició ressalten que va ser una mesura «temporal», «fins al 2025», de mercat interior, «no per abaixar la factura, sinó per facilitar la competència amb Électricité de France (EDF)», la gran elèctrica del país de què l’Estat continua tenint el 83,77% de les accions i que continua sent la principal subministradora d’energia per als francesos. En l’equip de Ribera afegeixen que seria «endimoniat» entrar en una pugna per determinar el cost de la nuclear o la hidroelèctrica, perquè suposaria entrar en la dinàmica de la «rendibilitat raonable» que va impulsar el ministre Álvaro Nadal (PP) i que «augmenta la litigiositat per anys». «El risc és immens i a més és incompatible amb la UE. És una guerra de què no surts. Estaríem condemnats a ser condemnats», remarquen des del ministeri.

Des de l’ala socialista de l’Executiu insisteixen que el que s’està fent des de Transició és «molt valent» contra les elèctriques i «profundament transformador». «Emergeixen comunitats energètiques locals, ens hem convertit en el centre de l’interès inversor, s’ha vist com s’innova, com hem fet la gran reconversió del carbó sense gota de sang i acordat el calendari nuclear i com se sorprenen des de fora. És veritat que tenim algunes condicions [el disseny europeu del mercat de l’energia] que voldríem no tenir. La pancarta és molt fàcil, però el que importa és canviar la realitat», afirmen des del ministeri de Ribera. Transició defensa que ara fa un pas endavant, tot i que per als seus socis podria quedar curt per un augment desbocat dels preus i una alarma social creixent.